ICV-EUIA denuncia el mal funcionament del Consells de Districte

El regidor Jaume Massanés i el portaveu d'ICV-EUiA Xavier Boix, representants d'ICV-EUiA als Consells de Districte de Mira-Sol i La Floresta, denuncien una vegada més la manca de responsabilitat i de seriositat de l'equip de govern pel que fa a la participació als districtes, i lamenten el retard en la redacció del nou Reglament de Participació ciutadana.

Segons Massanés, el desinflament i la inoperància són dos adjectius que descriuen clarament els Consells de Districtes actuals. "L'equip de govern ens demostra una vegada més el menyspreu que té a la participació. La no-assistència d'alguns dels vocals de CiU (incloent els mateixos presidents), la manca de resposta constant i repetida a les preguntes d'associacions i veins, la mala gestió del debat dels Presidents del Consell són actituds que l'alcalde, Lluís Recoder, i el portaveu de CiU, Joan Recasens, haurien de forçar que es corregissin".

El portaveu dels ecosocialistes ha destacat la manca de credibilitat del govern municipal té pel que fa a la participació territorial, la trista situació viscuda al darrer ple del consell de districte de La Floresta i la poca assistència (sols tres persones de vuit mil) al darrer de Mira-sol, en són un exemple evident.

El grup municipal ecosocialista demana també més celeritat pel que fa a la tramitació del Reglament de participació, actualment en fase de negociacions i del que s'hauria d'haver rebut la proposta del govern municipal el passat 15 de juliol. "Sant Cugat necessita un model de participació territorial clar i estructurat. És primordial que el nou Reglament de Participació reculli un canvi de funcionament dels actuals Consells de Districte", ha dit Boix. Per últim ha assenyalat que per ICV-EUiA seguirà sent prioritari reforçar el contacte amb el carrer i amb les AA.VV.

Iniciativa per Catalunya Verds - Sant Cugat del Vallès
Gabinet de Premsa
C/Santiago Rusiñol, 29 08220 Sant Cugat del Vallès santcugat@iniciativa.catTel. 629416125

La restauració dels gegants de Sant Cugat

Els gegants de Sant Cugat, com ja sap molt bé tothom, varen ser construïts pel mestre Casserres de Solsona l'any 1987, tal i com ho testimonia una etiqueta adossada a l’espatlla de cada figura. Podem dir, doncs, que són un gegants joves si els comparem amb la resta de la faràndula catalana. Tot i això, mantenen aquella tipologia constructiva dels tallers antics, els de tota la vida, a la que el mestre Casserres s’aferrava lluny dels dissenys informàtics i els plàstics actuals.
En Joan i la Marieta, o la Marieta i en Joan, com bons ninots de faràndula, s’anaven desgastant i embrutin, rebent cops i trompades, caigudes i desmuntades, depenent de les sortides i de les presses, però sobretot de la logística gegantera de cada moment. Val a dir, que han estat un nens mimats des del seu bateig però no per això s’han conservat més bé. De fet, les petites trencades que patien s’anaven arreglant sobre la marxa segons les circumstàncies pels mateixos geganters, alguns amb molt d’ofici. Des d’un cargol desajustat de l’estructura, a un pal trencat; d’una típica pelada a la ma a un estrip en vestit; fins a extrems d’haver de rentar tota la roba o haver de recuperar l’ull per una caiguda desafortunada.
Però mai se’ls hi havia fet una restauració tant complerta i acurada, amb el temps suficient. I és que després de 22 anys voltant per Catalunya i altres indrets allunyats els hi calia una restauració, sobretot en la part referent a la seva imatge estètica. Calculant les sortides, les cercaviles i calculant els metres recorreguts, sempre a cop d’ull, podríem dir que aquest estiu han passat la revisió dels 1.000 km, aprofitant l’aturada de les vacances. I és que els gegants de Sant Cugat, com a bons mediterranis, han passejat les seves testes per les climatologies més diverses i adverses, i normalment sense para-sol o paraigües, la qual cosa deixa alguna petjada a la pell, sense cap queixa de part seva (per sort!).
Dit i fet. A l’hora determinada, en el mateix monestir i sota la mirada estranyada d’algun nen, varem desvestir i desmuntar el gegants com mai els havia vist. Els vestits cap a ca la Modista, els cossos cap al taller de restauració de Valldoreix i els cavallets endreçats.

El desmuntatge no ha descobert coses noves però si que ens ha permès veure els gegants en la seva autèntica morfologia, com uns actors darrera les bambolines.
Un cop treta la roba, en Joan es desfà en vuit peces i la Marieta en sis sense comptar els cavallets de fusta, i amb el ram, el vano i els penjolls a part. Totes les peces estan fetes de cartró pedra reforçades en els punts d’unió per fustes de contraplacat. A l’interior, el cartró pedra rep un reforç parcial amb fibra de vidre, potser l’única concessió moderna del pare Casserres. Per fora una capa de preparació de guix tradicional allisa la superfície, que cobreix i decora una gruixuda (i puntualment retocada) capa de pintura plàstica. A part de poder veure l’interior dels gegants, és interessant comprovar l’enginy artesà del constructor alhora de realitzar els ulls (i que ja varem descobrir fa uns anys quan la caiguda del gegant). Aquests estan fets col·locant una copa de vi de cantó, sense la base i amb un ull pintat per dintre, fet que dona la curvatura i brillantor ocular perfecte.
Val a dir que els nostres gegants sempre han estat suportats per uns cavallets de fusta, i que els nostàlgics (per no dir autèntics) portadors de gegants defineixen com a la correcta estructura d’un gegant. Si no fos pel pes que aporta la fusta els hi donaria cegament la raó, ja que la flexibilitat i compactació que dóna el cavallet de la fusta no ho dóna l’estructura d’alumini, la qual cosa s’agraeix al ballar.
La restauració, feta a Valldoreix, va consistir primerament en netejar les parts visibles dels gegants. És a dir, un rentat de mans i cara per dir-ho planament. Això comporta que els retocs antics que fins ara estaven emmascarats per la brutícia sortissin més a la llum i que els punts amb pèrdues s’evidenciessin més. Aquest punts amb esquerdes, trencaments i forats varen ser adherits i reforçats de nou, col·locant-los-hi una nova capa d’estuc de guix blanc que posteriorment seria retocada. Aquest retocs es donarien en una segona fase de la restauració, ja al taller de l’Adolf, on han recuperat la presència estètica adequada.
Dels complements podem dir que el ram va ser espolsat, els complements netejats i el vano rentat. I és que el vano estava brut de debò! Un vano no original realitzat a l’oli per T. Mateo del Grupo Manualidades del C.C. Manchego, l’any 2002, segons la inscripció que apareix al dors, i que representa lògicament el ball de Paga-li Joan.
Així, després de la intervenció dels gegants per part d’en Biri, aquests varen passar al taller de l'Adolf, també a Valldoreix, just a un centenar de metres del darrer edifici, a fi de rebre el tractament final de la restauració. Per canviar de taller els gegants varen fer una petita i insòlita cercavila pel carrer Arnau Cadell i el carrer Pere Mas (fins avui orfes de cercaviles), passejant desmuntats dins una caixa i sobre una petita plataforma amb rodes (com diu l’Adolf, una imatge digne de Fellini). Allà es va repassar amb diverses capes de pintura a l'oli les diferents parts malmeses dels cabells, cara, ull del gegant, nas de la geganta, fronts, barbetes, braços i mans, aquestes darreres en força mal estat per les pelades i les múltiples capes de pintura.
Per altra cantó, la roba va tenir el seu periple propi de restauració, passant sobretot per la tintoreria i per les mans expertes de ca la Modista que cosiren els desfilats, repuntaren els descosits i ajustaren els vestits.

Finalment aquesta diàspora estiuenca d’en Joan i la Marieta és unificada de nou al monestir, a casa seva, amb la cura i delicadesa que donen les mans dels geganters i les geganteres. Poc a poc, i amb bona lletra, els gegants tornen a recuperar la seva alçada i la magnificència original. I, sobretot, tornen a estar preparats per sortir de cercavila, per il·lusionar aquells petits que algun dia somniaran que volen ser grans com els gegants de Sant Cugat.

Biri

Informe de la ONG Transparencia internacional d'Espanya

Segons aquesta ONG l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès és el més clar de l’Estat en la seva gestió, informació a la ciutadania i contractació dels seus serveis.

http://www.santcugatobert.net/?go=6960108afce337615b86d49d14a39c5b3f99fc98ee78693f306edf1116e603ebec15c8a1bad135b8be0b796a723e33c397a29f6d9da1a813d22f77bc89ee9b1ade0c4bce652e2f0d0b2e82488b122b2f1dd1a62a56d953e31fe927e034cf0f7eb557f69ed939f00a6c886d1f663e14851cd4d293591369221b78c462430bd51206226cb5c0bec5fbe084dc396ef84c02304dfb91e2231893405d04d34694820f373f2bd5052977a4739bcdf5c1555aadd6e9504d6f091019

No ho entenc, si es aixis vol dir dues cosas:

1.- Que el contingut de l'escrit publicat per el butlletí electrónic UN ALTRE SANT CUGAT era incorrecte.

http://stcugat2.blogspot.com/2007/12/exigim-el-dret-saber.html

2.- Aquesta ONG no ha fet el seu estudi de forma complerta o amb la profunditat necessaria.

Algu amb pot contestar ?

Jaume Massanés i Papell

I a Sant Cugat que fan per combatre el mosquit tigre ?

El Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat aplicarà larvicides als embornals de Gavà per lluitar contra el mosquit tigre. Ho farà al final de mes i aplicarà el producte als 3.323 embornals. Amb aquesta acció es reprendrà el tractament que es va aplicar en els últims dies de juny, ja que els larvicides són eficaços durant dos mesos.
Aquest producte evita el desenvolupament de les larves dels mosquits. No provoca efectes secundaris en altres organisme i té més eficàcia que la fumigació, que només actua en els mosquits adults i en zones molt localitzades. A banda d'això, l'Ajuntament està informant els ciutadans de les pautes que han de seguir per evitar que els mosquits es reprodueixin dins de les llars
El Punt, 20 d’agost

L'Ajuntament del Vendrell ha aconseguit un acord amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per adequar la llera del torrent del Lluc, per tal d'evitar la formació de tolls que propicien la propagació del mosquit tigre. Aquest acord consistirà a adequar el llit fluvial perquè l'aigua no surti del curs del riu i formi petits tolls, que és on els mosquits ponen els ous i formen les larves. El regidor de Medi Ambient del consistori, Jaume Domingo, ha manifestat que aquesta actuació serà «respectuosa amb el medi ambient» i que es continuaran fent fumigacions de manera periòdica «mentre es consideri necessari». Un dels llocs on es fan forts aquests mosquits són els cementiris, a causa de l'aigua de recipients i gerros. Un estudi de la Generalitat de l'any 2008 conclou que l'any passat el mosquit tigre, originari del sud-est asiàtic, es va instal·lar per primer cop als municipis de Calafell, Torredembarra i Tarragona, a part del Vendrell. L'estiu és l'estació més favorable per al desenvolupament d'aquesta espècie, que perd força amb la baixada de temperatures. D'altra banda, les institucions també demanen la col·laboració ciutadana perquè el mosquit no es propagui encara més. S'han d'evitar sobretot les petites acumulacions d'aigua en tolls, recipients, gerros, galledes o plats d'animals domèstics.
El Punt 12 d’agost

La regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Montgat està oferint a la població un accessori sanitari per a plats de testos que evita la proliferació d'insectes, sobretot de mosquit tigre. Es tracta d'un disc d'un material amb gran capacitat d'absorció per tal d'evitar l'estancament d'aigües i, per tant, les larves d'aquest insecte. Un cop en contacte amb el líquid, té una durada de sis mesos.L'accessori es pot adquirir gratuïtament a floristeries, com ara la montgatina Mainada. En total, se n'estan repartint més de 2.000. La regidora de Salut de la vila, Cristina Ares (PSC), ha assegurat que la picada del mosquit tigre no està tenint una «incidència remarcable» al poble, però que «més val fer actuacions de prevenció com aquesta» per tal d'evitar que l'acció de l'insecte s'estengui. Ares també valora la campanya d'informació amb díptics que el consistori ha editat amb consells per evitar picades i per tractar-les.
El Punt 19 de juliol

L'Ajuntament de Vilanova i La Geltrú ha fet un primer tractament amb larvicides als embornals de la ciutat per evitar la proliferació de les colònies de mosquit tigre. La campanya es mantindrà durant el període de més calor en embornals i reixes connectades al clavegueram unitari, ja que les retencions d'aigua en aquests indrets poden ser focus de cria del mosquit tigre. La regidoria de Serveis Socials i Salut i de la Companyia Municipal d'Aigües ha elaborat un mapa amb les zones de risc, confeccionat arran de les incidències de l'any passat, i ha encarregat a l'empresa de control de plagues ISS el tractament amb larvicides, que ja es va provar l'octubre de l'any passat quan es va demostrar que és la millor opció per al control del mosquit, segons l'Ajuntament, ja que el producte s'aplica directament a l'aigua retinguda i té una efectivitat d'entre 4 i 6 setmanes.
El Punt 5 de juny

Jaume Massanés i Papell

L'Ajuntament paga al Tot Sant Cugat i Diari de Sant Cugat 95.288€ anuals per inserció de publicitat i informació institucional (7.941€ mensuals)

ACTA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE DATA 16.03.09

ALCALDIA

Comunicació

2.- PROPOSTA D’ADJUDICACIÓ PER PROCEDIMENT NEGOCIAT SENSE PUBLICITAT DE CONTRACTE AMB PREMSA LOCAL SANT CUGAT, SL, PER A LA INSERCIÓ DE PUBLICITAT I INFORMACIÓ INSTITUCIONAL.

Atesa la necessitat de donar continuïtat al servei d’inserció d’informació d’interès públic i publicitat institucional en els termes i objecte descrits en l’article 3 de la Llei del Parlament de Catalunya 18/2000, de 29 de desembre, per la qual es regula la publicitat institucional.

Atès que en data 28 d’abril de 2005 fou formalitzat amb PREMSA LOCAL SANT CUGAT, SL un contracte de serveis en el marc d’un expedient de procediment negociat a l’empara de l’article 210.h) del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, aplicable per raons temporals i que establia el límit de durada màxima dels contractes de serveis en 4 anys esdevenint en conseqüència necessària una nova contractació per donar continuïtat al servei de comunicació municipal i publicitat institucional.

Atès que ha estat emès en data 26.02.09 informe conjunt per part del Cap de Gabinet de Premsa i Comunicació i Gerència municipal del qual se’n desprèn i en resulta que a nivell local no hi ha cap altre mitjà que tingui la difusió de les publicacions “TOT SANT CUGAT” i “DIARI DE SANT CUGAT”, amb la correlativa concurrència del supòsit legal d’excepció licitatòria i viabilitat per raons tècniques d’acudir a la contractació a través de procediment negociat sense publicitat segons allò que preveu l’article 154.d) de la vigent Llei Estatal 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic (LCSP) .

Atès la procedència de donar continuïtat al servei de comunicació i publicitat institucional en el marc del contracte de serveis que no podran tenir un període de vigència superior a 4 anys sens perjudici d’una eventual pròrroga màxima de 2 anualitats que en cap cas podran superar aïllada o conjuntament el termini fixat originàriament i amb el límit absolut de durada total del contracte en termes agregats –termini inicial i pròrrogues- de 6 anys, segons que estableix l’article 279 de la LCSP.

En base a tot l’anterior, la Junta de Govern Local adopta els següents:

ACORDS

1r.- ADJUDICAR PROVISIONALMENT a través de procediment negociat sense publicitat a l’empara de l’article 154.b) de la LCSP a PREMSA LOCAL SANT CUGAT, SL el contracte per a prestació del servei d’inserció d’informació d’interès públic i publicitat institucional per a l’any 2009 pel preu de 82.144,83 €/any, més IVA, per un import de 13.143,17 €, resultant un cost total de 95.288 €/any, amb subjecció al Plec municipal de clàusules administratives particulars que regula els contractes de serveis a través de procediment negociat.

2n.- APROVAR, en els mateixos termes que ha estat presentada, la proposta de despesa per un import de 95.288 € (IVA inclòs) referida a l’any 2009 I APLICAR la referida despesa amb càrrec a la partida núm. 92000.46300.2260205.80200, projecte 2009.2.80200.1.1, del Pressupost per a l’exercici 2009, a la bossa de vinculació per consignació suficient.

3r.- REQUERIR a l’adjudicatari provisional a fi que dins el termini de deu dies hàbils, presenti el document següent: - Sengles certificats emesos de manera respectiva per l’Agència Estatal Tributària i per la Tresoreria de la Seguretat Social acreditatius de que l’adjudicatària es troba al corrent en la tributació fiscal i en la cotització a la Seguretat Social.

4t.- ELEVAR a definitiva l’adjudicació provisional sense necessitat de nou acord, un cop transcorregut el termini indicat a l’apartat anterior i presentada en forma la documentació requerida a l’adjudicatari provisional.

5è.- DISPOSAR la formalització del contracte en document administratiu dins del termini de deu dies hàbils computables des de que l’adjudicació resti elevada a definitiva de conformitat amb l’article 140 de la LCSP.

Eleminds

http://www.eleminds.com/cat/eleminds-14/1313_lajuntament-paga-al-tot-sant-cugat-i-diari-de-sant-cuga.html?PHPSESSID=2dc6d8ac007a0b0f5a2bfd2defb82655

Salut Pública: L'Ajuntament posa en perill la salut dels ciutadans de Sant Cugat i perjudica el medi ambient

De tots és sabut que quan es treballa amb una serra radial tallant pedra, la primera mesura és dur màscara per no respirar la pols fina que s'aixeca; i la segona, que no s'ha de generar precisament aquesta pols perquè ho respirin els altres. És obligatori treballar amb maquinària que aporti aigua o aspiració per a no contaminar l'atmosfera. A Sant Cugat del Vallés aquests principis es desconeixen, precisament en les obres que disposa l'administració. Es treballa sense màscara i tallant pedra en sec.
Quan es talla en sec asfalt, la pols que es genera pot ser cancerígena, i si es tallen en sec les pedres que componen les voreres la pols que s'aixeca conté silicats que s'introduïxen en els alvèols pulmonars i els bronquis quedant allí per a tota la vida per ser totalment insolubles. Amb els anys poden generar malalties. La pols que s'ha generat d'aquesta manera en Sant Cugat no ha desaparegut en acabar l'obra. Es torna a aixecar cada vegada que referma el vent, encara que no ho veiem. Des de les obres de la Rambla del Celler a totes les quals s'estan efectuant avui, l'atemptat contra la salut dels ciutadans és contínua. Denuncio aquesta situació i demano a l'administració que, ja que tenim un departament de medi ambient que es dediquin a controlar el que fan les brigades o que els donin maquinària adequada.

ELEMINDS - J.R. Loidi

L'oposició i els clubs santcugatencs exigeixen mesures urgents i un tom en la política esportiva municipal

La major part de l'oposició municipal i diversos clubs esportius representatius de la ciutat, van reclamar ahir un tom en la política municipal a càrrec del regidor d'esports, Xavier Amador, a causa de la manca d'equipaments que pateixen clubs i entitats en els darrers anys i de la greu situació que pateix el Karate Sant Cugat actualment, reclamant una instal·lació adient per entrenar-se, i amb les molèsties que provoca ara la forta calor a la Sala Blava del PAV-3, sense ventilació.

Greus queixes d'Alfredo Bergua, antic regidor d'esports

Alfredo Bergua, un dels polítics que més coneix l'esport local, conjuntament amb la cap municipal dels populars santcugatencs, Berta Rodríguez, van manifestar ahir el seu profund desacord amb la política duta a terme per l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès en matèria d’esports. Els populars van criticar el regidor d’esports de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Xavier Amador, mitjançant un manifest on s'explica que el màxim responsable del govern municipal en la matèria mostra una actitud de menyspreu i/o passotisme cap a les entitats esportives de tot el municipi.


El PPC destaca que Xavier Amador roman indiferent davant la situació actual o si més no, no actua en conseqüència. D’altra banda també se'l critica per la seva manera de prendre decisions, i es questiona qui lidera realment l’acció política, si el mateix regidor o algú amb escassos coneixements que l’ha conduït a posicionar-se a favor de certes actuacions que no s’assemblen massa a les que el senyor Amador proposava. Des de dins del partit, es vol promoure una reacció per tal de generar un canvi en la política esportiva de l’ajuntament ja que es creu que s’està deixant de banda l'esport d’una manera flagrant, i no només no s’està incentivant mitjançant la tramitació de subvencions, construcció d'instal·lacions, etc., sinó que a més a més s’estan retallant els entrenaments i les activitats esportives de totes les entitats de la ciutat.

Un exemple d’això el trobem, segons els populars, en què des de la legislatura de 1999-2003 no s’ha realitzat ni un sol pla d’instal·lacions esportives més en tot el municipi. És per això que el PPC reclama actuacions favorables cap a l’esport de Sant Cugat enlloc de posar pals a les rodes als clubs per la seva millora i expansió, a més d’una intervenció urgent de l’alcalde on es pronunciï i deixi de dir tant sols allò que la gent vol sentir per després fer tot el contrari tal com assegura la líder del partit Berta Rodríguez. Si no és així, segons Rodríguez, s’haurà de fer un "pas més i presentar una moció de censura contra Xavier Amador per tal de promoure i tractar com es mereix a l’esport en general i a les entitats esportives Santcugatenques".

ICV-EUiA afirma que la situació és límit

Joan Calderón, responsable d'esports dels ecosocialistes a Sant Cugat, manifestava a Eleminds també que "no hi ha prou equipaments a la ciutat, i no hi ha cap mena de diàleg entre ajuntament i clubs o entitats." "Tot el tema de la pista d'atletisme està parat, per exemple. Les demandes del rugby tampoc s'atenen. El tema de la gespa artificial de Can Magí també és greu. La comunicació no existeix. Ara tenim el flagrant tema del Karate, i també el complex de fitness de Mira-sol, aprovat fa temps i no es fa absolutament res. La situació és insostenible."

El SantCu, preocupat perquè els joves són els perjudicats

Llorenç Santasusagna, president del Sant Cugat Esport F.C., va comentar a Eleminds respecte tota la problemàtica que "la missió del consistori és facilitar-nos els equipaments, i amb això nosaltres ja ens encarregarem de dirigir els nostres clubs." Santasusagna, que es va mostrar agraït per l'ajut de l'ajuntament en matèria de subvenció, va manifestar que "l'esport santcugatenc necessita més equipaments, perquè en els darrers 13 anys, la població s'ha duplicat i les instal·lacions continuen sent les mateixes."

El que és més greu, segons el president del SantCu, és que "l'Ajuntament no sigui conscient de la funció de l'esport respecte la canalla. Els valors que representa, el complement en la formació dels joves, que amb l'esport deixen de fer altres coses no productives." Respecte la particular situació del SantCu, Santasusagna manifesta que "Aquest any 60 nens no van poder practicar esport al meu club perquè ja no hi cabien, això no pot ser. Què hauran fet? Dóna la impressió que l'esport està abandonat en aquest municipi."

Finalment, Santasusagna va dir que "Un bon moment per haver fet més equipaments, i ja li vaig dir a en Recoder, va ser quan es va fer Vullpalleres, però no em van fer cas i ara mira com ens trobem. El cas del Karate és un més dels problemes que hi ha." Realment, m'importa molt que l'Ajuntament entengui que l'esport és essencial per a la ciutat!"

El Karate ja no pot aguantar més i el seu director esportiu demana la dimissió d'Amador

Per la seva banda, el director esportiu del Karate de Sant Cugat, Salvador Álvarez, demana la dimissió del regidor d'esports, davant la greu situació que pateix el club.

Toni Rabascall/ Ignasi Massafret

http://www.eleminds.com/cat/eleminds-14/1248_loposicio-i-els-clubs-santcugatencs-exigeixen-mesures-u.html