Sóc una alzina humil i retorçada que visc a vora de la riera de Vallvidrera i m’han demanat des d’El Mussol que faci un relat del que ha passat a prop meu en la festa del VI Dia de l’Arbre.
Varen venir, mussols, mussolets, abraça arbres, nens, tècnics i polítics. Tots junts estan mol contents perquè això del medi ambient i l’ecologia s’està cotitzant a l’alça i no queda bé actualment que no estiguis alineat amb aquesta sensibilitat.
Desprès dels episodis de vents i de neu que han tombat mols del meus germans i familiars sembla que les persones ens tenen por. Diuen que els arbres som un risc per a les persones, i que el bé públic és la seguretat i a mi em sembla que desprès de la por als arbres, pot ser que ens comencin a massacrar pel be comú, com si el be comú no fos l’aire, l’aigua i la vegetació.
També en els discursos es va parlar de que tenir un entorn com Collserola és un del principals patrimonis i futur de Sant Cugat.
Un equip valent del Mussol i col•laboradors varen recollir “regals” de la civilització: una vespa .ferros, runes , plàstics, mantes i això malgrat que el personal del Parc ja varen treure camions i camions d’altres objectes inversemblants: cotxes, rentadores, tendes de campanya etc.
També els treballadors del Parc van treure una sèrie de canyes invasores que anaven arraconant las plantes germanes habituals de la ribera, en el marc d’un programa de la seva restauració.
El nens amb la seva tradicional empenta van fer forats i van plantar molts arbres de ribera perquè es fessin companyia i en el temps es formés una altre vegada un bosc de ribera, on el rierol tornés a portar aigua neta.
Tots els presents es varen adonar de la ferum que feia l’aigua. Malgrat que més amunt hi ha una de les depuradores més avançades del país,les cases de Can Borrull encara llencen les seves aigües brutes directament a la riera.
Bé, si voleu us convido a abraçar-vos al meu tronc i els del meus germans i en parlem.
UN MATÍ A LA RIERA
L’aigua baixa lenta, corre, sembla neta; és un racó bonic, amb grans alzines, espès d’arbustos variats, una mica brut de plàstics. Quan mires bé, el lloc és molt brut. Fem neteja, s’omplen grans bosses: hi ha de tot, una estora enorme i grans trastos que es retiraran després.
La riera de Vallvidrera, l’únic curs perenne de Collserola, va recollint líquid dels torrents, per anar a parar a la Rierada, conformant un sal bonic, una petita cascada que sona amb més o menys força segons les pluges.
L’associació El Mussol celebra el sisè Dia de l’Arbre, plantant-ne de joves a tocar de la ribera, amb els peus a l’aigua.
Els nens segueixen ben interessats les explicacions, miren els insectes capturats, també algun mosquit tigre.T’imagines el lloc com hauria d’estar, aquests oms i verns ben alts, esponerosos, fent ombra a l’estiu. Però la riera, en sec, baixa negra, pudenta. No hi ha clavegueres! això és el que urgentment cal resoldre, sembla impossible que passi a una ciutat famosa pel seu alt nivell de vida. Lamentable. Volem tenir esperança!
El Mussol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada