Com publicar un article en aquest bloc:

PORTAL INDEPENDENT AL SERVEI DELS CIUTADANS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Per publicar un article en aquest bloc només heu d'enviar-lo mitjançant un correu electrónic a l'adreça: stcugat2@gmail.com indicant el nom i cognoms, telèfon de contacte i número del DNI.

dissabte, 21 de març de 2009

Sant Cugat, ciutat verda en mobilitat?

En els propers mesos Sant Cugat elaborarà el seu Pla de Mobilitat. Comptant amb la participació d’una empresa externa i d’un procés de participació ciutadana, es definirà com ens mourem en els propers anys.

Podríem dir que el punt de partida és prou raonable, almenys pels estàndards de mobilitat que han imperat fins avui. Tot i que Sant Cugat és una ciutat amb un ús intensiu del cotxe i probablement superior al de la resta de l’àrea metropolitana, també compta amb aspectes més sostenibles com una bona cobertura de servei ferroviari i un nucli històric vianantitzat. Gràcies a aquest darrer s’ha creat un espai de comerç, lleure i convivència poc habitual en ciutats de l’entorn. Finalment, la presència d’abundants zones verdes equilibra una mica la sensació de ciutat “envaïda” pels cotxes que caracteritza moltes zones de Barcelona.

Tot i el punt de partida, Sant Cugat té també reptes per al futur que comportaran, segons ProBici, canvis importants en la forma com ens movem.

En primer lloc, la nova mobilitat haurà de contribuir a la reducció d’emissions de CO2 i a lluitar contra el canvi climàtic. No és només una aspiració ideològica sinó que l’estat espanyol s’hi ha compromès a través del Protocol de Kyoto. En paral·lel també sembla clar que l’era del petroli barat té els dies (o els decennis) comptats, i per això cal buscar alternatives amb menys dependència del cru.

En segon lloc, també ha de garantir la cohesió social. L’absència d’una xarxa competitiva de transport públic perjudica amplis col·lectius que per edat, manca de permís de conduir, raons econòmiques o simplement per civisme no poden o no volen anar en cotxe. Construir aquesta xarxa és quelcom bàsic per garantir el dret a la mobilitat.

Finalment, ha d’assegurar la seguretat vial i la salut pública.

Però, és realment possible canviar de model de mobilitat? La resposta és que possiblement aquest canvi ja hagi començat. La vianantització del Centre, les noves línies de bus o la imminent connexió dels carrils-bici existents demostren que el cotxe privat ja no és l’únic protagonista de la mobilitat. Els mateixos canvis s’estan produint, a ritmes diferents, a moltes ciutats de l’entorn, i tot indica que estem sols al començament d’un canvi de cicle.

Les propostes de ProBici per a Sant Cugat inclouen tant les connexions amb l’exterior com la xarxa interna. Entre les primeres proposem la construcció del Tramvallès, una xarxa de tramvia defensada per la PTP i diversos ajuntaments que en un dels seus ramals uniria Sabadell, Terrassa, Badia, Barberà, Cerdanyola i Sant Cugat. Serviria per acostar barris i ciutats sense servei ferroviari a les principals línies de tren, i també acompliria funcions de transport intracomarcal i local. A Sant Cugat provindria del Centre Direccional de Cerdanyola i entraria, probablement, per Pla del Vinyet fins l’estació de FGC. Per altra banda, la PTP defensa també el desdoblament de la línia de FGC de Sant Cugat a Barcelona com a manera no sols de descongestionar la línia actual sinó de reduir els temps de viatge entre el Vallès i Barcelona en uns 15min.

Quant a la mobilitat interna, l’autobús serà la peça clau per aportar viatgers al tren i per la resta de desplaçaments. Evidentment han de canviar unes quantes coses per a que això sigui així. Des de Probici proposem una xarxa de línies “exprés” amb prioritat semafòrica i espai reservat sempre que sigui necessari. Tant la velocitat comercial com la freqüència de pas serien elevades, i això possibilitaria el transbordament còmode entre línies. Aquesta xarxa es podria complementar amb busos de barri.

L’anar a peu és també un pilar de la mobilitat. Als voltants del Centre els itineraris són d’una qualitat excel·lent, però en barris perifèrics són habituals les discontinuïtats en els recorreguts: absència de voreres, aparcament il·legal o rotondes amb trànsit agressiu. L’Ajuntament hauria de garantir que els itineraris principals (cap als centres educatius, als polígons de serveis o a les estacions) siguin de qualitat. En bastants casos hi ha terceres administracions implicades, però això no ha de servir d’excusa per prolongar la situació actual.

Quant a la bicicleta, part de les necessitats quedaran cobertes quan la xarxa de carrils-bici tingui continuïtat a la zona de l’estació de FGC Sant Cugat, obres finançades pel recent pla d’inversions del Govern Central. Les actuacions futures haurien de garantir la connectivitat amb els centres educatius i amb els principals polígons de serveis.

Per acabar mencionarem les propostes per al cotxe. Proposem mantenir les actuacions necessàries per seguretat o per a corregir desequilibris territorials (estem pensant sobretot en aparcaments públics en barris amb dèficit de places). Demanem també garantir la disciplina viària a tota la ciutat. En particular, aquesta s’ha d’estendre als nous barris i als polígons industrials on, per diversos motius, és habitual que el cotxe envaeixi espais que no li pertoquen.

Sant Cugat té una oportunitat de ser un model en qualitat de vida també per la seva mobilitat. Tenim models propers que avalen la factibilitat d’aquest canvi, i estem segurs que el Pla de Mobilitat inclourà, d’una manera o una altra, els ingredients necessaris per a que es dugui a terme.

La proposta completa de Probici-BACC-la PTP es pot trobar a:
http://www.sendspace.com/file/ysikzt

Martí Rius - Membre de ProBici i president del BACC-Bicicleta Club de Catalunya