L’altre cara de les terrasses

Aquest estiu s’han publicat diversos articles en que propietaris de bars i restaurants es queixen de l’horari de tancament de les terrasses dels seus negocis, al.legant pèrdues econòmiques, i fins i tot, motius filosòfics i folklòrics en quan a la seva existència.

Doncs bé, volem posar de manifest que a TOTS ens agrada gaudir de les terrasses i passar-hi una bona estona; no obstant, “estimem” i “volem” terrasses que compleixin la normativa, respectin els horaris i en definitiva, deixin descansar i dormir als veïns.

A Sant Cugat existeixen terrasses que envaeixen espais privatius i no públics de l’immoble a on estan ubicades.

Terrasses situades a voreres d’amplada molt inferior als dos metres i mig que estableix l’Ordenança Municipal, amb un espai de pas inferior a 1,5 m., que obliga als vianants a envair la zona de circulació de vehicles, amb el perill que això comporta, obligant als vehicles que volen accedir al Parking de la Comunitat a fer mil i una estratègies per no endur-se un cotxet de nadó o una bicicleta dels seus ocupants.

Terrasses que incompleixen reiteradament els horaris de tancament.

Terrasses que incompleixen amb el número de taules autoritzades i amb la seva ubicació, col·locant-les fins i tot al mig del pas de vianants.

Terrasses de locals que no disposen de sortida de fums tal i com s’exigeix legalment; fums que són expulsats a la zona comunitària de l’immoble, obligant al veïns a romandre tot l’any amb les finestres tancades.

Terrasses de locals que no tenen cura del medi ambient, abocant diàriament l’oli brut de la cuina al clavegueram del carrer i deixant caixes i cartrons dispersats per la via pública.

Terrasses, el soroll de les quals, excedeix els límits establerts a l’Ordenança Municipal segons sonometria efectuada pel propi Ajuntament.

Terrasses, moltes vegades, ubicades en els baixos de vivendes, els dormitoris de les quals estan situats a escassos metres d’elles, obligant als propietaris a instal.lar doble vidre amb cambra d’aire per aillar-se del soroll.

Com podeu suposar, no resulta gens fàcil conviure amb aquest tipus de terrasses, que no són precisament les descrites en el poema dedicat a elles el passat 14/09/2007, al Tot Sant Cugat, per un dels seus propietaris, sota el títol “Estimades Terrasses”.

Els santcugatencs apostem per unes terrasses cíviques, correctament ubicades, que compleixin amb els horaris, amb el número de taules autoritzades, amb la normativa medi ambiental i acústica, i que en definitiva, DEIXIN VIURE ALS VEÏNS.


Veïns de Torreblanca