Un altre Sant Cugat

Denuncia ciutadana

2011-01-14T20:21:00.000Z

Al costat del col·legi Joan Maragall hi ha un passatge de vianants (abans carrer de trànsit de vehicles) que s'utilitza actualment per a l'entrada diària dels alumnes en època escolar. Els primers anys, en temps de vacances es treien les pilones que impedeixen l'accés dels vehicles permeten l'aparcament i per tant descongestionant una mica el centre de la Vil·la.
Des de fa un temps, això s'ha perdut, les pilones ja no es treuen i per tant no es pot accedir en cap vehicle ni per tant aparcar, però... i aquí ve la paradoxa, durant aquestes festes de Nadal i reis, cada dia el carrer està ple de cotxes aparcats.

Per a fer-ho i com ho impedeixen les pilones, tots ells han entrat en contra direcció o fent una maniobra anti reglamentaria al retrocedir més de 25 metres marxa enrere.

Aquest carrer, guanyat als vehicles per a l'us escolar torna als vehicles quant l'escola es tancada, tot i les pilones i amb el vist i plau de tothom, ara, tot pot canviar si en una d'aquestes llargues maniobres marxa enrere s'atropellés algun vianant.

Veins de la zona

Demanen la dimisió de Esther Salat

2010-11-23T17:15:00.001Z

Quan teniem 15 anys

Quan teníem quinze anys estàvem plens de rauxa, tocàvem en una banda de Rock'n'Roll i dèiem paraulotes, però no teníem on assajar ni tocar. L'alcalde Aymerich ens va dir que per la música ja hi havia l'Auditori però allí mai ens van prendre seriosament perquè tenien una programació de “qualitat i de gran format”, “de nivell nacional i internacional equiparable a les grans sales de Barcelona”. Nosaltres no hi teníem cabuda; per això vam decidir sindicar-nos en el que avui encara és Dissidància Sònica i mentre esdeveníem professionals, nacionals i fins i tot internacionals al marge del nostre poble i malgrat el boicoteig constant de l'Ajuntament, no vam deixar de reivindicar una Sala i uns Bucs d'assaig on poder fer música.

Poc a poc el nostre missatge va anar quallant i l'Ajuntament, amb un nou alcalde però amb les mateixes idees encarcarades respecte la música (Lluís Recoder), ja no gosava riure's dels músics amb allò de “per tocar ja teniu l'Auditori” i quan vam fer vint-i-tres anys, ens va proposar de fer una Sala (sense Bucs) al casal de Torreblanca. No era una proposta gens sincera perquè quan l'arquitecte ens va ensenyar els plànols, no va saber respondre les qüestions tècniques més elementals i el projecte es va haver d'enterrar.

Quan vam complir vint-i-sis anys, ens van sortir amb un nou projecte per una Sala a Vullpalleres on, per primera vegada, es va parlar de la possibilitat de la gestió privada de l'equipament. La cosa tampoc s'aguantava per enlloc perquè una sala pensada per grups locals i amateurs, lluny de la “qualitat i del gran format”, “del nivell nacional i internacional equiparable a les grans sales de Barcelona”, està bastant renyit amb el rendiment econòmic. Nosaltres ja li vam dir que no enteníem com li costava tant de fer una Sala com la que tenien a totes les ciutats del voltant i deixar-se de pijades, però mai vam obtenir resposta perquè el candidat privat per gestionar la Sala es va retirar, van venir les eleccions i el tema va tornar a quedar enterrat.

Ara tenim trenta anys i escaig, ja no necessitem la Sala ni els Bucs però mantenim la reivindicació en solidaritat amb els que ara tenen quinze anys estan plens de rauxa, toquen en una banda de Rock'n'Roll i diuen paraulotes però no tenen on assajar ni on tocar, i també, perquè alguns de nosaltres ja tenim fills i potser algun dia també es volen dedicar a fer música al seu poble. Doncs ara va i resulta que ens surten amb una nova proposta de Sala que serà de gestió privada, sense bucs i on, en paraules de la regidora d'educació i joventut Esther Salat hi haurà una programació de “qualitat i de gran format”, “de nivell nacional i internacional equiparable a les grans sales de Barcelona”. Què salada ella!

Si encara tinguéssim quinze anys, estiguéssim plens de rauxa, toquéssim en una banda de Rock'n'Roll i digéssim paraulotes li diríem a l'Esther Salat que “és una pija de merda que s'està rient a la nostra cara”, però com que en tenim trenta-cinc només li demanarem que dimiteixi.

Dissidència Sònica, Sant Cugat, 22 de novembre del 2010

Volpelleres, un barri sense serveis

2010-11-06T12:08:00.003Z

Els veïns que han comprat o llogats un pis al nou barri de Volpelleres es queixen que estan absolutament abandonats en tot el referent a servei.

La neteja de carrers, espais verds o parcs és mínima, per no dir inexistent.

No poden fer recollida selectiva perquè tots els contenidors de fraccions són segellats i inoperants.

A més en aquests contenidors s'ha prioritzat el disseny abans que la seva facilitat d'ús o manteniment.
En el centre hi ha estat un fracàs i ja s'han canviat tots.

Totes les escombraries van al contenidor general que sempre està desbordat.

I així una llista molt llarga: inseguretat a la nit, curses nocturnes de cotxes, mala senyalització viàri, absència de comerços etc.

Jaume Massanés i Papell

Recoder, la fullaraca i les inundacions

2010-11-02T12:46:00.002Z

Ja fa uns anys que el nostre estimat alcalde -que ho deixarà de ser d’aquí a poc i que ja fa temps que té el cap posat en altres temes, es veu-, ens va prometre, a mi i a altres comerciants de la zona de Can Quitèria, arran de la darrera obra de remodelació del carrer Sant Jordi i rodalies -zona on s’ha legislat sempre a esquenes dels veïns i comerciants, i a favor d’altres interessos particulars- que s’asseguraria que, cada tardor, la neteja de la fullaraca i brutícia del clavegueram de la zona de la carretera de l’Arrabassada i la Rambla Ribatallada es faria correctament, per evitar inundacions com les que hem tornat a patir fa uns dies.

Doncs bé, només han estat paraules, i no fets. Com mostren les fotografies que hem realitzat, la deficient neteja ha provocat de nou l’embossament immediat de les clavegueres en caure la pluja forta i la inundació de diversos locals comercials, aparcaments, habitatges, etc. Si el servei municipal de neteja hagués fet bé la seva feina, ara no parlaríem de pèrdues molt quantioses a nivell econòmic.

Però suposo que l’Ajuntament ja no té diners a caixa i ens toca pagar, un altre cop, les conseqüències als pobres comerciants i ciutadans. Ara bé, col•locar prou cotxes patrulla per posar multes i anar fent calaix, això sí és actuar amb immediatesa i amb efectivitat.

Antoni Rabascall Martínez, Mobles Majik.

El Bus de la L3, L4 i Jo

2010-10-29T17:22:00.003+01:00

Aquest escrit es per queixar-me d’algunes de les coses que em passen quant viatjo o intento utilitzar el servei de bus de les línees L3 i L4.

El primer i el menys important del que veig, es que, a vegades, no funciona l’avisador per sol•licitar parada amb els conseqüents crits i patiments dels passatgers (sobre tot els avis) per demanar-la. A demés de les males condicions de les cancel•ladores de bitllets a la L3.

Retards:

• Els retards (L4) al arribar a la parada son molt sovint (he patit fins quasi 20 minuts de retard). Fins i tot es salten un viatge, si cal, per ajustar-se a l’horari. Això provoca que la gent que espera el bus estigui a la parada més de mitja hora amb la compra, per posar un exemple.

• En alguna ocasió la L3 marxa a cotxeres abans de finalitzar l’últim viatge. (No sé si aquesta maniobra està contemplada a l'últim viatge)

Seguretat:

• En ocasions la porta del darrere no funciona i no podem baixar per on correspon.

• Els accessos al bus no estan adaptats al avis, que se les veuen negres per poder pujar o baixar. Son molt alts.

• Hi ha cotxes que la porta del darrere s’obra amb als bots que provoquen els sots de l’única avinguda que resta per asfaltar.

• Hi ha conductors que parlen pel mòbil mentre condueixen. Utilitzen mans lliures tipus “pinganillo”, això sí. (“No distreure al conductor”)

Salubritat:

• En ocasions el conductor fuma dintre el vehicle llençant la cendra i la burilla per la finestra. Cosa que pot provocar un incident.

David Hernández Llonch

Resposta al senyor Puignero

2010-10-22T13:56:00.000+01:00

http://stcvo.wordpress.com/2010/10/20/senyor-puignero-deixi-de-manipular/

Diu que hi estan d’acord els ciutadans i comerciants de Sant Cugat. Quins? Els ciutadans i comerciants de La Floresta, també volen càmeres al centre del poble? El que els passa a ells, no forma part d’algun tant per cent de delictes? Potser els comerciants i ciutadans de La Floresta no mereixen la consideració del senyor Puigneró?

Diu que el 40% dels delictes de SC passen al centre. Em pensava que al centre de SC no hi havia delictes. De fet, quan han violat una noia al portal de casa seva al centre de SC (aquest any), s’ha dit “oficialment” que era un fet totalment aïllat i que no calia prendre mesures, tot i no ser el primer cop que passava, perquè no calia… Potser la noia no era comerciant. Potser ni tan sols era votant de CiU. Ai, tonteta…

Quan no els interessa fer alguna cosa, els de l’ajuntament, diuen que no hi ha calés. Per exemple, per mantenir el transport escolar als alumnes de segon per anar a la piscina en horari lectiu. Per exemple, per mantenir un únic punt d’accés a la biblioteca a Mira-sol. El problema no és que no hi hagi calés. De calés n’hi ha, i molts. El problema rau en què gastar-se’ls. El senyor Puigneró, que segur que continua cobrant el seu sou, se’ls vol gastar en càmeres per vigilar uns delictes que oficialment no passen i de passada protegir una sèrie de comerciants que no han demanat càmeres. També hauria d’explicar d’on treu la dada de que la majoria de ciutadans les volen. Jo no he vist cap manifestació, cap enquesta, cap consulta popular, … Només sé que el senyor Puigneró ho diu. Pot ser que el senyor Puigneró tingui algun altre interès que se m’escapa? Té algun parent comerciant al centre de SC?

El senyor Puigneró diu que altres ciutats governades pel tripartit, ja les tenen. Està dient que el tripartit hi ha coses que les fa millor que CiU? Està dient que si SC estigués governat pel tripartit, ja tindríem les càmeres que “la majoria dels ciutadans i comerciants” exigeixen? Està dient que, si una decisió la pren un govern del tripartit, és automàticament una bona decisió? Està dient que CiU, i ell mateix, no tenen prou iniciativa ni empenta mental per fer res que primer no hagi fet algú del tripartit? Si no està dient res d’això, què està dient el senyor Puigneró?

Per cert: per pagar aquestes càmeres que protegiran als comerciants que diu que les volen, quina part l’aportaran els comerciants beneficiats? O també això els sortirà de franc perquè ho pagaran els que no es beneficiaran de les càmeres?

Jaume Cararach

Barris fantasmes

2010-09-23T16:06:00.001+01:00

Les noves zones residencials de Sant Cugat no s’han habitat al ritme previst.

No hi ha comerços i la majoria d’oficines són buides.

En venda o lloguer, nova promoció, últims pisos. Són els reclams que més es poden llegir en els cartells dels barris de Vulpalleres, de Can Mates o al complex Mira-sol Centre, a Sant Cugat del Vallès. Són coneguts com a barris fantasma, deserts de pedra i asfalt, allunyats del centre de la ciutat, que van néixer durant l’època daurada del totxo. Els índexs d’ocupació dels habitatges, locals comercials i oficines d’aquestes àrees són molt baixos. Durant els bons anys es van promoure uns macroprojectes que ara, amb la demanda pràcticament aturada a causa de la crisi i la falta de crèdit, tenen molt poca sortida. Aquesta situació ha provocat que Sant Cugat del Vallès acumuli gairebé el 20 per cent de les oficines buides de l’àrea de Barcelona, segons les dades de la consultora immobiliària Jones Lang Lasalle.

El Punt

Qui vigila al vigilant?

2010-08-13T15:13:00.000+01:00

S’està parlant molt en els últims mesos en la transparencia del nostre benvolgut ajuntament i si bé no dubto dels mètodes empreats en la valoració, crec que no es del tot fidel a la realitat, m’explico:

Per realitzar la elaboració de l’informació es va enviar als ajuntaments un quadre i un questionari amb els 80 indicadors que s’anaven a utilitzar en les evaluacions, no és aixó una manera de manipular els resultats?.

La puntuació es dona per bona pel sol fet de tenir l’informació al lloc web d l’ajuntament, o potser la verifiquen?

Arrivat aquest punt, alguns casos que conec de 1a font em donen que pensar…

Quan urbanitzen, decideix l’ajuntament per on passen els carrers?, o es limiten a fer-los passar perjudicant als veïns que menys es queixen?

L’ajuntament no te competencies per no deixar tancar un carreró (que un veí s’ha fet seu, canviant inclòs el comptador d’aigua de lloc) obert a tothom per mes de 40anys?

I tampoc en quant a obres? he vist creixer cases misteriosament, inclòs se d’algun cas en que s’han desviat rieres i desprès s’han fet escriptures de propietat del sol “expropiat”, (sense haber pagat mai IBI pel mateix, altres en canvi l’han pagat per 50 anys i ni tant sol disposen del sol).

Hi ha greuge comparatiu quan es demana que es pagui urbanitzar una zona del diners del “Plan Zapatero” o altres ajuts, però no respecte als veïns que no han pagat rés? (Agda. de Montserrat Roig per exemple)

A uns promotors d’habitatge els obliguen a asfaltar el seu tram de carrer, a uns altres no… constructors privilegiats? o veïns perjudicats?

Altres no han acabat la construcció (s’ha parat degút a la crísi) i les tanques segueixen envaïnt el carrer, no hi ha un propietari a qui obligar a deixar lliure el pas, en altres casos son els veíns residents els que deixen que les tanques envaeixen les voreres, tampoc es competencia el ajuntament?

Ara amb l’urbanització dels carrers, ens fan pagar als veïns el soterrament dels serveis, però no són propietat de la companyia subministradora? si es així, no s’haurien de fer càrrec ells?

i del manteniment tampoc? l’ajuntament no te res a dir al respecte? al centre de Sant Cugat també ho permetria?

Aquest i molts altres punts que m’obligarien a extendrem en excés em fan al menys dubtar de l’utilitat i/o fiabilitat real d’aquests típus de valoracions… i qui valora al valorador?

Per altra banda, en que s’inverteixen els nostres impostos?, en millorar els serveis i qualitat de vida dels residents de “tots” els barris, o en rotondes, tunels i diseny al centre?

Mira-sol.cat

Qui controla els incívics ?

2010-07-24T12:52:00.000+01:00

Fa uns mesos ens van cremar els contenidors i encara no han vingut a netejar les restes. Ara la falta de civisme degrada encara mes l'entorn, pintures, caixes, xassís de motos, etc.

Ensurts, brutícia i pudors. Els veïns ens preguntem fins quan hem d'aguantar tot això i demanem a l'ajuntament que controli i sancioni als incívics.

Més control per part de la policia municipal o càmeres mòbils per identificar aquestes persones, el que sigui, però facin alguna cosa ¡¡

Veïns del carrer Equador, Haití i Sant Albert

També a Sant Cugat

2010-07-20T18:53:00.003+01:00

Un poeta m’ha escrit contant-me aquesta història de arboricidis: Visc a Sant Cugat, al carrer Vila, i estan des de fa mig any fent vianants tot el barri. Resulta que ahir van arribar ja al meu carrer i avui al llevar-me sento el típic soroll de la moto serra i veig al davant que van podant (preparant-los per talar) un dels nombrosíssims arbres del carrer. Surto fora i ja han podat tres, són arbres centenaris, tan gruixuts que no els pots abraçar. Hem paralitzat entre sis o set veïns la tala de moment, i com sé que aquests plans municipals els segueixen, recorro a tu perquè sé del teu interès per la natura, recordo el tema del ginjoler de Arimón, per si em pots ajudar o donar-me el contacte d’alguna protectora de la natura que denunciï aquest atemptat. A Sant Cugat hi ha molt interès en la construcció i en l’ajuntament no faran res. De fet va venir el regidor d’urbanisme i medi ambient i els seus arguments eren patètics: que cal alinear millor, plantar arbres nous, saba nova, que cal modernitzar, en aquest afany de pretesa modernitat en què ens quireren fer viure. Tot això passa al carrer Villa de Sant Cugat, a l’inici, dels n º 1 al 7, en ambdues voreres, 17 arbres gruixuts, moreres enormes, acàcies i arbres de l’amor (aquells que tenen una meravellosa floració fúcsia). Ja han fet, a inicis dels noranta, tots els atemptats possibles, som l’única torre del barri, totes les van vendre, van enderrocar i van ser substituïdes per ruscos lletgíssima. En aquest ajuntament, que es diu modèlic a Catalunya ia més no té la menor sensibilitat arbòria, he vist lar roures, tells, cedres, i per descomptat un altre tipus d’arbres no tan frondosos a munts. És tremenda aquesta societat en què vivim, aquests polítics que proposen talar arbres centenaris. I és que és en ambdues voreres, d’un extrem a l’altre del carrer, són 17, llàstima que van talar 3 moreres impressionants i ahir, les primeres, que va ser quan vam sortir diversos al carrer i vam parar el desastre. Vaig escriure a diversos mitjans, aquí he contactat amb joves ecologistes que estaran pendents, i fa mitja hora va venir el regidor d’urbanisme i medi ambient (és un dir …), i han pres la decisió de suspendre tot fins a inicis de juliol , així que tenim aquest marge per actuar. Quan li vam dir que havíem contactat amb premsa, ràdios i amb escriptors es va quedar indecís, se’n va anar amb la seva comitiva i va tornar amb la notícia. És un alleujament.

És terrible que tot sigui així, que el poder no actuï amb bon sentit, que sigui la gent la que aturi aquests disbarats. A Suïssa, d’on era el meu pare, a ningú se li acut tallar un arbre. En la seva cultura està aquest amor per la natura, ja ho veiem en Novalis i en tot el romanticisme germànic … En l’àmbit germànic talar un arbre és una cosa considerat com un crim, és aquí on no hi ha la menor consciència. I no entenc com és així. En llocs que anomenem del Tercer Món un es sorprèn de la cura que hi ha amb la natura. Per poesia he anat vuit vegades a Mèxic, i he vist fins a un illot en un costat o enmig d’un carrer per a deixar un arbre amb vida. En fi, tindrem un clima cada vegada més desèrtic i aquí podant arbres centenaris. Però avui hem aconseguit molt. Va venir el de medi ambient i urbanisme (de nou un dir) i s’ha compromès a no fer res fins a inicis de juliol, així que en aquest temps hem d’aconseguir que això es paralitzi definitivament.

Info: Les opinions expressades aquí són personals de l’autor , i no són necessàriament compartides per mira-sol.cat.

Mira-sol.cat

Recuperem l'espai Peti qui Peti

2010-07-18T19:41:00.000+01:00

Tots xops.

2010-07-12T18:09:00.006+01:00

Dia de pluja al Passeig del Nard, just a la parada de l'autobus davant de

l'església. El problema és que la reixa que desvia l'aigua a la riera

és massa petita. Que fa l'ajuntament, res de res i els que s'esperen

a la parada acaben ben xops ¡¡

Jaume Massanés i Papell

El meu Sant Cugat

2010-07-06T06:32:00.010+01:00

No us en parlaré de la sentència del Constitucional que no em pertoca, sinó de Sant Cugat del que m’agradaria afegir a mes de tot el que te de bo i que tampoc em pertoca a mi, sinó a l’Ajuntament.

Que tingués una bona parada de taxis on els taxistes, en espera, poguessin seure, com Déu mana, en un banc fent tertúlia i no sobre els testos de ferro forjat esclafant les flors, puguin anar al bany i prendre un refresc.

Que tingués una bona parada d’autobusos i que a la de Safareig, també els viatgers poguessin seure mentre s’esperen i que hi hagués una marquesina per guarir-se del sol i de la pluja.

Que els autobusos paressin obligatòriament i sempre a cadascuna de les parades per facilitar pujar o baixar amb tranquil·litat sabent que es podrà fer sense angunies innecessàries.

Que els ciclistes tinguessin cura i respecte als vianants mentre tinguin autoritzat circular pels mateixos espais i poder badar sense riscos.

Que els sorolls a la via pública es reduïssin a nivells de països civilitzats, deixant la nostre dita cultura mediterrània de l’esbarjo per altres manifestacions mes culturals i educades.

Poder veure una font i no per beure, sinó per contemplar-la, escoltant l’aigua que raja. M’agradaria una autoritat mes atenta, sol·lícita, educada i mes pròxima al ciutadà.

Que cada cosa que un ciutadà vol fer fora de casa seva, en l’espai públic, no hagi d’estar controlat, vigilat, ordenat i penalitzat per una ordenança.

Que la gent fos mes respectuosa cap als seus veïns i la propietat pública.

Que Déu ho faci possible.

Penso que si no encenc una espelma per aconseguir-ho i ens donin la volta com un mitjó, com Déu mana, ningú em farà cap cas i tot plegat seguirà igual. Què Déu no ho vulgui i ens guardi d’haver-nos de plànyer un altra vegada!

Jaume Clavell

Síndic de Greuges de Sant Cugat del Vallès.

Publicat al Diari de Sant Cugat

La Floresta i les seves deficiències

2010-06-23T10:49:00.003+01:00

Sóc una veïna de la Floresta, terme municipal de Sant Cugat del Vallès. Més concretament de l'avinguda Pere Planas, carrer de primer ordre amb dues línies d'autobusos urbans i sense asfaltar. A l'hivern el fangueig és continu i a l'estiu la pols produïda pels vehicles no deixa viure. Però aquesta lamentable situació no és una excepció. Més de la meitat dels carrers de la Floresta són encara per urbanitzar, la neteja és deficient, les zones boscoses estan brutes, la manca de senyalització fa que la gent de fora es perdi, els voltants de l'estació són zones dominades per ocupes, drogoaddictes i joventut que deambula pels carrers i places produint malestar als veïns...

Però la Floresta no és l'únic perjudicat; Mira-sol i les Planes també pateixen la marginació de l'Ajuntament d'alt standing de Sant Cugat del Vallès i del seu alcalde, Sr. Lluís Recoder, totalment insensible a la problemàtica dels districtes que componen l'esmentat terme municipal. Per comprovar-ho només cal fer-hi un volt i veure-ho.
Edith Gutiérrez Calla - La Floresta-Sant Cugat del Vallès

El Punt

MANIFEST: Coordinadora de Barraques 2010

2010-06-21T15:23:00.003+01:00

L’Associació Juvenil Coordinadora d’Entitats de Barraques de Festa Major de Sant Cugat, constituïda per 18 entitats del poble, reunida avui en Assemblea General Extraordinària, en caràcter d’urgència, ha redactat aquest manifest per tal de mostrar la seva preocupació i decepció pel que fa a la ubicació de les Barraques de l’edició d’enguany.

Un espai que, a dia d’avui, a una setmana vista de la festa i, després de les múltiples promeses dels regidors, encara no està en absolut condicionat i es troba en unes condicions pèssimes que ens fan plantejar-nos la viabilitat real de realitzar la festa.

Per tot això, l’Assemblea de Barraques,

Exposa:

- Que des de l’Assemblea s’ha treballat degudament i s’ha acceptat les condicions i la ubicació que va decidir l’Ajuntament sense generar conflictes, sempre en un marc de diàleg i treball;

- Que la única condició que es va posar des de l’Assemblea va ser que l’espai havia d’estar adequat degudament;

- Que l’Ajuntament es va comprometre fermament a adequar l’espai, amb paraules dels mateixos regidors Xavier Escura i Ester Salat;

- Que després d’haver-se compromès des de fa mesos i reiterades vegades a adequar degudament l’espai, a una setmana vista les millores que s’han fet són pràcticament nul•les i l’espai es troba en un estat lamentable, absolutament gens condicionat per poder-hi fer Barraques.

Declara:

- Que la realització de Barraques 2010 ara mateix està en joc;

- Que des de l’organització de Barraques s’ha treballat degudament i s’ha fet la feina que tocava fer i que és l’Ajuntament qui no ha complert amb la seva part, amb promeses que no ha complert;

- Que com a mesura per mostrar la nostra preocupació i decepció al respecte, convoquem aquesta roda de premsa, perquè tothom tingui constància del que està passant i convidant a tot el poble a mostrar el seu desacord amb l’espai actual de Barraques;

- Que dilluns l’Assemblea tornarà a reunir-se n caràcter urgent i extraordinari i que prendrà les mesures convenients si la situació segueix sent la mateixa.

Exigeix:

- Una resposta i actuació immediata per part de l’Ajuntament;

- Un espai adequat per realitzar les Barraques 2010, ja sigui Can Solà o un espai alternatiu, sempre amb les condicions mínimes per poder realitzar-les.

A Sant Cugat, divendres dia 18 de juny de 2010

L’Assemblea d’Entitats de Barraques 2010

(Associació Gorghitz, Kata Kitinga, AEIG Berenguer el Gran, Bastoners SC, Grup Mediterrània, Rugby SC, Penya Athletic Bilbao Ondokeak, Penya Olympic, Diables SC, Esplai Sarau, Escola d’Excursionisme, AE La Floresta, Jazzenviu, Associació Amics del Bloodbowl, JERC, JEV-AJ, Castellers SC i MC Sant Cugat).

Horticultura a Sant Cugat ?

2010-05-27T14:50:00.005+01:00

El Club Muntanyenc va propiciar una interessant trobada per parlar d’agricultura a Sant Cugat. És clar, però, que a en aquestes alçades d’urbanització del municipi, és com parlar del sexe dels àngels. La dura realitat és que les millors terres agrícoles del terme són justament aquelles que han estat desnonades, objecte d’especulació immobiliària i ocupades pels nous barris d’habitatges o serveis.

Tampoc han tingut millor sort les no tan bones i el fet és que, sense camps on treballar, el pagès tradicional ha desaparegut com ofici i activitat econòmica. Resten alguns horts, marginals, gaire bé clandestins a la vora d’alguna riera i sempre amenaçats per una nova actuació urbanística.

Ja fa temps que l’horticultura de proximitat és objecte d’atenció, molt més si se li afegeix el qualificatiu d’ecològica, normalment entesa com a conreus de producció limitada, artesanal, sense utilitzar productes químics. Malgrat l’aparença externa dels fruits aconseguits no sigui tan atractiva a la vista, en teoria són molt més saboroses i saludables que els procedents de collites massives. Això, unit a una oferta escassa, fa que alguns consumidors estiguin disposats a pagar un xic més del que li costaria el convencional.

Tanmateix, si observem el planejament urbanístic del nostre terme, no hi ha cap previsió d’espais on pugui desenvolupar-se aquesta activitat econòmica amb normalitat. Sembla que els únics conreus que realment interessin siguin els vivers d’empreses, que el menjar ja l’importarem d’on faci falta. Una altra cosa i molt diferent és la presència d’horts urbans dins zones verdes, de propietat i concessió municipal, conreats uns pocs afortunats diletants, a termini fix i destinats al seu estricte consum propi. O els horts educatius vinculats a escoles, normalment públiques. Tots ells, uns horts ben curiosos, situats on han decidit els arquitectes sense tenir en compte ni la idoneïtat de l’indret, ni la qualitat del sòl, ni la presència natural d’aigua per a poder regar. I, per contrast, els mateixos arquitectes han decidit arrasar les antigues zones tradicionals d’horta per a convertir-les en pollancredes i prats de gespa, com si fóssim als Pirineus.

DOMÈNEC MIQUEL és president de la Fundació Sant Cugat i membre del Grup d’Estudis Locals

Els veïns del carrer Pere Planas crítiquen que l'Ajuntament només compacti el terreny i no opti per pavimentar-lo

2010-05-27T07:47:00.001+01:00

Els veïns del carrer Pere Planas a la Floresta tornen a demanar a l'Ajuntament que pavimenti la via. La reclamació arriba després que el consistori hagi compactat el terreny aquesta setmana, una solució que pels veïns 'no serveix de res'. Els residents consideren que el sistema de compactació de la terra quedarà malmès amb la pluja i amb el pas dels camions i autobusos.

Un dels veïns del carrer Pere Planas, Ramon Obach, ha explicat que diumenge passat els veïns es van trobar en una reunió on se'ls va informar que l'àrea de Serveis Urbans treballaria, aquesta setmana, en la compactació del terra. Durant l'inici dels treballs, els veïns van parlar amb els operaris, la policia i un representant del consistori, i els van fer saber que volien que es pavimentés el terreny, ja que Obach, ha dit, 'no serveix de res' compactar el terra. Són declaracions a Cugat.cat.

Obach ha afegit que l'Ajuntament tenia prevista la pavimentació del carrer, però que des de fa dos mesos s'ha fet enrere i ha optat per la compactació, una mesura diu que no ha servit de res les darreres vegades que s'ha aplicat

cugat.cat

Senyor Recoder, algú assumirà responsabilitats ?

2010-05-21T16:27:00.001+01:00

Els veïns denuncien que Sant Cugat va cobrar per la connexió al tub que aboca a la riera.

La factura, del 1997, forma part del recurs veïnal contra l’ordre municipal que els obliga a obrir pous o tenir depuradora.

Veïns del barri de Can Borrull, al districte de les Planes, van lliurar ahir a l’Ajuntament de Sant Cugat el recurs contra l’ordre municipal de tornar a obrir pous morts o instal•lar depuradores després d’haver detectat una canonada que aboca aigües residuals a la riera de Vallvidrera.

Entre la documentació aportada hi ha una factura amb segell de la tresoreria de l’Ajuntament de Sant Cugat que data del 5 de juny del 1997 i en què consten cobrades 114.898 pessetes a un veí per la connexió a una xarxa de clavegueram, la que el veí anomena la canonada que aboca a la riera i que, segons denuncia en la sol•licitud de connexió, va ser instal•lada pel consistori sense cap cost per als altres veïns.

Els veïns diuen que és l’única canonada que hi ha al barri de Can Borrull. L’expedient aportat com a prova contra l’ordre municipal es va iniciar el maig del 1996 amb una factura que l’administració va lliurar a un veí de la carretera de Vallvidrera per un valor de 296.359 pessetes per la connexió a la xarxa de clavegueram. Un mes després, el mateix veí va presentar un recurs en què sol•licitava que la connexió es fes de manera gratuïta, tal com l’Ajuntament havia fet amb els altres veïns que es van connectar a la xarxa. Finalment, el 5 de juny del 1997 el consistori va cobrar la factura d’un import de 114.898 pessetes.

La xarxa de clavegueram a què fa referència l’expedient és, segons asseguren els veïns de la zona, la canonada que actualment recull les aigües residuals d’una trentena d’habitatges situats al sector de Can Borrull i les aboca directament a la riera de Vallvidrera. Aquests habitatges, i també el del veí que va pagar la factura, es troben més avall de la depuradora, per la qual cosa l’única canonada que circula per davant dels seus habitatges és la que aboca les aigües a la riera, ja que no hi ha cap estació de bombeig que les pugui derivar cap a la depuradora, diuen els veïns.

Des que els veïns van rebre l’expedient disciplinari de l’administració, aquests han denunciat reiteradament que va ser el mateix Ajuntament el que va construir una canonada paral•lela a la carretera de Vallvidrera per recollir les aigües residuals que no podien anar a parar a la depuradora.

Segons aquests veïns, la construcció es va iniciar l’any 1992 i inicialment la canonada havia de passar per la carretera, però la Diputació de Barcelona, propietària de la via, no en va donar permís i es va optar per fer-la passar pels terrenys dels veïns. Una decisió que aquella època ja va rebre la negativa d’alguns veïns, que es van negar a cedir un pas de servitud per aquest servei de clavegueram. Finalment, es van construir dues canonades a un costat i l’altre de la carretera. A canvi, els veïns es van poder connectar de manera gratuïta, a excepció d’un veí que va haver de pagar un cost afegit perquè la seva connexió requeria travessar la carretera.

El lloc on desemboca la canonada és on els veïns han reclamat la construcció d’una depuradora per tractar aquestes aigües. Aquesta instal•lació va ser pressupostada pel consistori de Sant Cugat pel valor de 25.000 euros, segons es recull en l’acta del consell de districte de les Planes, celebrat el 31 de març del 2008. El desembre del 2008, novament en sessió plenària del consell, es va dir que aquesta partida s’havia tret del pressupost.

En cap de les actes que es poden consultar a la web de l’Ajuntament es recullen els motius que van portar a aquesta decisió, malgrat que els veïns ho reclamen.

Ahir, l’Ajuntament va iniciar els treballs per solucionar de manera provisional aquests abocaments. Els treballs van consistir en la neteja dels marges de la riera on s’instal•larà una canonada per la qual circularan les aigües residuals impulsades per una bomba fins a la depuradora vella.

Tapa de clavegueram al jardí:

Una de les construccions que sorprèn la periodista durant la visita a un dels habitatges de la carretera de Vallvidrera és la instal•lació d’una tapa d’acer sobre la qual hi ha inscrita la paraula «clavegueram». Està situada a la part del darrera d’un habitatge ubicat al marge de la carretera més pròxim a la riera. Per sota hi transcorre la canonada que desemboca, uns deu metres més avall en direcció a la Floresta, a la riera de Vallvidrera.

La solució provisional preveu ara la construcció d’una altra canonada per bombejar les aigües residuals cap a la depuradora situada a la zona de l’estació de les Planes. No obstant això, la depuradora no funciona prou bé i actualment l’aigua depurada que aboca a la riera no reuneix les millors condicions a causa de la sobrecàrrega d’aigües residuals que provenen dels habitatges situats a la part més alta de les Planes per augmentar-ne ara el cabal que haurà de tractar.

El Punt

Un article impecable que diu les veritats

2010-05-18T16:02:00.002+01:00

Unos vertidos enfrentan a los vecinos de Can Borrull con el Ayuntamiento de Sant Cugat. La concejal de Territorio, Mercè Conesa, afirmó el viernes que no se conocía "de forma documentada" la existencia de vertidos de aguas fecales en la riera de Vallvidrera, sin un proceso previo de depuración, antes de 2009, a raíz de la elaboración del plan de mejora urbana del barrio. Los vertidos provienen de una veintena de casas del barrio de Can Borrull, construido a base de asentamientos en suelo no urbano en la década de 1960. El barrio fue legalizado en 2007, pero presenta muchas deficiencias, entre ellas, la inexistencia de una red de alcantarillado.

El municipio obliga a reabrir unas fosas sépticas que ordenó clausurar.

Fuentes de la asociación de vecinos del barrio explican que las casas habían tenido históricamente unas fosas sépticas, adonde iban a parar las aguas fecales. Pero en 1992, según recoge un acta del Consejo de Vecinos del distrito de Les Planes, se instaba a los vecinos a anular los pozos muertos, porque se iba a colocar una cloaca y una depuradora. Entonces, se instaló un tubo de unos 40 centímetros de diámetro que recogía las aguas fecales de las viviendas, pero la depuradora no se llegó a construir nunca.

El Ayuntamiento de Sant Cugat reitera no tener pruebas documentales de los vertidos hasta 2009. Sin embargo, la consultora La Vola realizó en 2006 un estudio ambiental por encargo del Consistorio (se puede consultar en el portal municipal). El texto alerta de de que "existen varias zonas que no están conectadas a la red de saneamiento" y de que se están produciendo "diferentes vertidos de aguas residuales en las rieras y torrentes del municipio". Maria Rieradevall, catedrática de la UB, realizó en 2003 un análisis de la riera de Vallvidrera, encargado por el parque de Collserola. Según Rieradevall, cuando entonces se realizaron unos trabajos de limpieza de la ribera, quedó al descubierto el vertido de aguas, "pero esto es algo que ya se sabía", apunta. En todo caso, este estudio del agua reveló la presencia de amonio, "una sustancia tóxica que refleja que hay demasiada materia orgánica en el agua", comenta Rieradevall.

Una denuncia sobre los vertidos que hizo la asociación ecologista El Mussol fue el detonante que hizo activar el mecanismo de urgencia del Ayuntamiento de Sant Cugat, que el pasado 19 de abril envió una carta a los vecinos de Can Borrull en la que les comunicaba que estaban obligados a recuperar las fosas sépticas o a instalar depuradoras individuales. El Consistorio dio a los vecinos tres semanas para ejecutar las medidas, plazo que ya ha expirado. "Los vecinos tienen parte de responsabilidad en esto y no toleraremos que continúe así", sentenció Conesa. La asociación de vecinos asegura que sólo han seguido las órdenes uno o dos residentes, ya que la mayoría se niegan a asumir los costes y no entienden por qué se les obliga a reabrir unos pozos que el mismo Ayuntamiento les dijo que clausuraran.

El Consistorio ha anunciado una medida urgente, de carácter provisional, para solucionar el problema del vertido. Se trata de instalar una manguera para bombear las aguas desde la salida del tubo hasta la depuradora de Can Borrull -ubicada a pocos metros río arriba-, que los vecinos consideran que trabaja de forma deficiente. El Consistorio quiere tener colocado el sistema de bombeo antes del verano y calcula que costará unos 50.000 euros. Conesa aseguró que la obra la pagarán los vecinos que no hayan cumplido el requerimiento de instalar la depuradora o la fosa séptica. El Ayuntamiento sí tiene previsto asumir los 120.000 euros que costará la solución definitiva, que consistirá también en un sistema de bombeo, pero esta vez hasta la depuradora de Vallvidrera, ya en término municipal de Barcelona.

La Agencia Catalana del Agua (ACA) tiene previstas dos dotaciones presupuestarias para construir dos depuradoras en la zona, una que sustituya la actual de Can Borrull y otra en el punto de los vertidos. Pero estos proyectos quedarán en agua de borrajas, ya que el pasado 22 de abril el Ayuntamiento de Sant Cugat, la ACA y la Entidad Metropolitana de Medio Ambiente acordaron optar por el sistema de bombeo en ambos puntos hasta la depuradora de Vallvidrera.

Article del diari El Pais, 16 de maig de 2010

Festa del Casal de Mira-sol - Diumenge 16 de Maig

2010-05-08T10:02:00.000+01:00

Càmeres de vídeo vigilància, un joguet electoralista

2010-05-01T12:34:00.001+01:00

El 21 de desembre de l’any passat la Junta de Govern Local va aprovar la inclusió de una partida de 479.000 euros en concepte de “Desenvolupament i implantació de sistemes d'informació de seguretat ciutadana amb incorporació de sistemes de vídeo i instal•lació d'una antena de banda ampla a l'edifici de l'ajuntament” als projectes que Sant Cugat presentava dins de les inversions FEOSL amb un total de 8.245.780 euros.

Aquests 479.000 euros es destinaran a la instal•lació de 13 càmeres de vídeo vigilància a l’eix comercial que va des de la plaça Octavià fins a l’estació dels Ferrocarrils Catalans.

Com ja és habitual, aquesta decisió la pren unilateralment l’equip de govern sense consultar formalment a entitats i associacions ni tampoc als partits de l’oposició negant-los inclús la seva discussió en un Ple. Tampoc s’explica bé als comerciants de l’eix comercial. Jo, personalment, ho he preguntat a quatre comerços i, encara que en principi no hi estan en contra, preferirien més presencia policial al carrer per creure-la més efectiva.

En les Comissions Informatives de Seguretat se’ns nega, als regidors d’aquesta area, la informació sobre el nombre de delictes que es produeixen a l’eix comercial i que justificarien la instal•lació de les càmeres. Ho justifiquen dient que els Mossos d’Esquadra no ho permeten, cosa que no és certa.

En un intent de quedar be amb l’oposició ens passen las xifres percentuals comparant els delictes que es produeixen a l’eix en front a la resta de la nostra ciutat. Evidentment dir que en l’eix comercial del centre es produeixen un 70 o 80% dels furts i robatoris, sense quantificar-los ni classificar-los no ens demostra res. La negativa reiterada a donar-nos aquesta informació, com a mínim verbalment, ens confirma que la instal•lació de les càmeres no està justificada.

Davant d’aquesta actitud la meva opinió és absolutament contraria a la instal•lació de les càmeres perquè:

• Hi han altres prioritats per invertir els 479.000 euros, per exemple incrementar la policia de barri.

• No ens demostren la seva necessitat en base a xifres concretes i reals que ho justifiqui.

• Igual que el Sindic de Greuges, creiem que hi ha altres punts de la ciutat on el nivell d’inseguretat és més elevat.

• No ens han demostrat que la seva operativa sigui efectiva a partir del moment que un furt quedi registrat.

• El control dels monitors, l’estudi dels enregistraments i el seguiment de la incidència pot restar efectius i pressupost per la tasca de la policia de barri.

Es tracta, en definitiva, d’un altre “joguet” en clau “electoralista” per un model de ciutat de CIU de dretes i elitista.

Jaume Massanés i Papell

Sant Cugat, quina qualitat de vida ?

2010-04-21T08:47:00.000+01:00

Un dia qualsevol al centre de Sant Cugat: tràfic intens, grans camions, moltes botzines, alarmes... semàfors perillosos. Molt de soroll, no es controla, ni radars, ni inspeccions d’obres.

Fa unes setmanes va morir un vianant que havia sigut atropellat en un pas zebra; s’ha sumat, dramàticament i en silenci, a les altres morts.

TVE, canal internacional. Exemple de ciutats sostenibles: Murcia i Sant Cugat, on l’alcalde de Sant Cugat comenta que s’ha convençut la gent perquè camini i deixi el cotxe, i ara al centre de la ciutat no ni ha vehicles!! A la imatge, els carrers de vianants com Santiago Rusiñol i Santa Maria, a tocar dels vials plens de trànsit.

Alarmes, sirenes, botzines. Els dies de futbol, s’hi sumen les pneumàtiques, fins a la una de la matinada. Vehicles municipals de jardineria, que es passen de soroll: furgó escombra i bufadors de fulles famosos, fa anys que la gent es queixa. A La Floresta si suma la megafonia, repartiment de butà, maquinaria motoritzada de jardí i bosc els dissabtes i diumenges, udolar dels gossos que estan sols.

La contaminació acústica danya la salut. Espanya ha signat la convenció d’Aarhus* que garanteix els drets ciutadans en relació al medi ambient.

Associació El Mussol

Sant Cugat, 20 d’abril de 2010

Qui cuida els nostres boscos i les nostres rieres ?

2010-04-03T18:10:00.002+01:00

Sóc una alzina humil i retorçada que visc a vora de la riera de Vallvidrera i m’han demanat des d’El Mussol que faci un relat del que ha passat a prop meu en la festa del VI Dia de l’Arbre.

Varen venir, mussols, mussolets, abraça arbres, nens, tècnics i polítics. Tots junts estan mol contents perquè això del medi ambient i l’ecologia s’està cotitzant a l’alça i no queda bé actualment que no estiguis alineat amb aquesta sensibilitat.

Desprès dels episodis de vents i de neu que han tombat mols del meus germans i familiars sembla que les persones ens tenen por. Diuen que els arbres som un risc per a les persones, i que el bé públic és la seguretat i a mi em sembla que desprès de la por als arbres, pot ser que ens comencin a massacrar pel be comú, com si el be comú no fos l’aire, l’aigua i la vegetació.

També en els discursos es va parlar de que tenir un entorn com Collserola és un del principals patrimonis i futur de Sant Cugat.

Un equip valent del Mussol i col•laboradors varen recollir “regals” de la civilització: una vespa .ferros, runes , plàstics, mantes i això malgrat que el personal del Parc ja varen treure camions i camions d’altres objectes inversemblants: cotxes, rentadores, tendes de campanya etc.

També els treballadors del Parc van treure una sèrie de canyes invasores que anaven arraconant las plantes germanes habituals de la ribera, en el marc d’un programa de la seva restauració.

El nens amb la seva tradicional empenta van fer forats i van plantar molts arbres de ribera perquè es fessin companyia i en el temps es formés una altre vegada un bosc de ribera, on el rierol tornés a portar aigua neta.

Tots els presents es varen adonar de la ferum que feia l’aigua. Malgrat que més amunt hi ha una de les depuradores més avançades del país,les cases de Can Borrull encara llencen les seves aigües brutes directament a la riera.

Bé, si voleu us convido a abraçar-vos al meu tronc i els del meus germans i en parlem.

UN MATÍ A LA RIERA

L’aigua baixa lenta, corre, sembla neta; és un racó bonic, amb grans alzines, espès d’arbustos variats, una mica brut de plàstics. Quan mires bé, el lloc és molt brut. Fem neteja, s’omplen grans bosses: hi ha de tot, una estora enorme i grans trastos que es retiraran després.

La riera de Vallvidrera, l’únic curs perenne de Collserola, va recollint líquid dels torrents, per anar a parar a la Rierada, conformant un sal bonic, una petita cascada que sona amb més o menys força segons les pluges.

L’associació El Mussol celebra el sisè Dia de l’Arbre, plantant-ne de joves a tocar de la ribera, amb els peus a l’aigua.

Els nens segueixen ben interessats les explicacions, miren els insectes capturats, també algun mosquit tigre.

T’imagines el lloc com hauria d’estar, aquests oms i verns ben alts, esponerosos, fent ombra a l’estiu. Però la riera, en sec, baixa negra, pudenta. No hi ha clavegueres! això és el que urgentment cal resoldre, sembla impossible que passi a una ciutat famosa pel seu alt nivell de vida. Lamentable. Volem tenir esperança!

El Mussol

Proposta per la millora del carrer Solà

2010-03-19T11:54:00.000Z

Aquesta associació ha mantingut, al llarg de les darreres setmanes, converses amb veïns i veïnes del carrer Solà, del carrer Mercè Rodoreda, del carrer Lluís Companys i de la Plaça Lluís Puig i Tuneu i ens han denunciat les deficiències que pateixen i que es veuen només passejant-hi.

Per això creiem que aquestes propostes ajudarien a millorar l’ordre i la seguretat d’aquesta via del barri i de la nostra ciutat. Sent conscients que vam perdre l’oportunitat amb el FEIL 2009 pel seu arranjament, però hem demanem un esforç a l’ajuntament per un carrer que no arriba als cinquanta metres. La millora i la urbanització adequada amb l’entorn, ajudaria a integrar aquest carrer “marginal” amb la resta del barri, convertint-lo en una via de passeig agradable i connectant el barri del centre amb el Parc central. Camí que ja estan utilitzant habitualment un nombre elevat de persones per anar al Parc Central, a la piscina, a l’escola Joan Maragall, etc.

Per això hem sol•licitat a l’Ajuntament a través d’una instància a les àrees d’urbanisme i mobilitat:

1er.- L’estudi de la millora de la calçada i serveis (si s’escau) a fi i efecte d’integrar-ho amb el seu entorn, revaloritzant socialment el carrer i el barri.

2on.- Que es redueixi el trànsit de vehicles, o de ús exclusiu per entrada al negoci existent (garatge), mitjançant una pilona manual.

3er.- Que s’il•lumini i senyalitzi verticalment el carrer.

4art.- Que es dissenyi i la posterior ubicació d’un nou carril bici, fent possible la connectivitat entre el carril existent de Lluís Companys, fent-lo passar pel carrer Solà, Plaça Lluís Puig i Tuneu, a continuació amb el carrer Mercè Rodoreda, per acabar enllaçant amb l’existent del Parc Central.

5è.- Que s’augmenti i es potenciï la vigilància policial del carrer, així com l’estacionament dels vehicles del negoci a la calçada, per evitar el deteriorament i brutícia del carrer degut als carburants i olis.

Com sempre aquesta associació s’ha posat a per a col•laborar en el seu arranjament definitiu.

Sant Cugat del Vallès a 19 de març de 2010

Pere Soler - President

Associació Veïnal del Centre-Estació de Sant Cugat del Vallès

VI Dia de L'arbre a la riera de Vallvidrera

2010-03-16T19:29:00.000Z

La gent de MIra-sol esta farta d'excuses ¡¡

2010-02-20T15:24:00.001Z

Carrers sense asfaltar a Mira-sol

2010-02-10T16:23:00.003Z

Jordi Andreu

Com s'anomenen les estafes realitzades pels polítics amb les seves promeses electorals?

2010-02-07T21:32:00.002Z

Els vots diguem que comprats amb compromisos que desprès s'esvaeixen sense que ningú els pugui reclamar?.

Això no es seriós, els votants que encara exerceixen el seu dret, veuen com quasi... sempre els resultats electorals queden molt per sota de les expectatives derivades d'aquestes promeses, molts cops fetes per escrit i a l'abast de tot-hom.

Un exemple que puc explicar per que m'afecte de forma directa es el següent:
Els meus pares varen comprar ja fa 45 anys un terreny a Mira-sol, concretament al carrer Alps. al poc temps es va començar a urbanitzar la zona amb la col.locació de voreres, l'enllumenat i anivellat dels carrers amb la promesa de que en poc temps realitzarien el clavegueram i finalment asfaltarien (cal remarcar que excepte el Carrer Alps i alguns carrers travessers, la resta eren camps de conreu).

Pues bé, des de les hores, els camps de conreu estan urbanitzats i tots els seus carrers a nivell de les ciutats actuals excepte el carrer Alps i altres carrers i avingudes amb idèntica situació. En total 25 quilometres de camins mig selvàtics més propis del segle XIX que del XXI.

Des de fa 45 anys han hagut amb moltes promeses electorals, projectes i pressupostos d'urbanització definitiva que s'han esvaït per art de màgia. (màgia electoral o vulgar estafa?).

Jordi Andreu

Els districtes de Sant Cugat menyspreats.

2010-01-19T12:25:00.004Z

L’equip de govern es nega a urbanitzar els 25 quilòmetres de carrers dels districtes sense asfaltar.

Vídeo:

http://www.radiosantcugat.cat/noticies/videos/100119-fang-floresta.flv

Enllaços:

http://stcvo.wordpress.com/2010/01/18/lequip-de-govern-es-nega-a-urbanitzar-els-25-quilometres-de-carrers-dels-districtes-sense-asfaltar/

http://stcvo.files.wordpress.com/2010/01/mocio-districtes-sorea4.pdf

http://www.radiosantcugat.cat/noticies/Politica/48479.htm/l_ajuntament_no_destinara%2C_per_ara%2C_els_diners_de_sorea_a_la_urbanitzacio_dels_districtes

Un altre punt de vista, tots els punts de vista

2010-01-17T09:12:00.003Z

Des del 18 de gener del 2010, l’ALTAVEU és la publicació amb més tirada de Sant Cugat. 25.000 exemplars a tot color arriben el tercer dilluns de cada mes i de forma gratuïta a totes les bústies del municipi i també fan acte de presència a tots els punts clau de laciutat, com la Casa de Cultura, casals de joves i avis, ateneus, centres cívics, estacions de ferrocarril, comerços, sales d’espera de metges i dentistes, centres de salut, etc.L’ALTAVEU ha nascut per satisfer una demanda existent a la ciutat des de fa molts anys: un mitjà de comunicació alternatiu, totalment independent i, alhora, potent, amb cara i ulls, que exposi allò que realment està passant a la ciutat, explicat pels seus ciutadans i ciutadanes i dedicat a tots ells i elles. L’ALTAVEU és un espai de reflexió, debat i periodisme d’investigació que pretén donar respostes a tots aquells temes que preocupen a la majoria de la ciutadania des d’un punt de vista nou i fresc.

L’ALTAVEU és un mitjà amb un bon suport financer i professional que garanteix:

- Continguts lliures, transparents i independents.
- Continguts alternatius, que fins ara no han tingut ressò mediàtic i que cal que en tinguin.
- Veracitat i publicació de múltiples punts de vista.
- Un diari rigorós i plural; representació diversa de la ciutadania santcugatenca (entitats, col·lectius, associacions de veïns...) Tothom tindrà el seu espai.
- Equilibri entre informació i opinió, i entre informació i publicitat.

En resum, l’ALTAVEU fa bo el seu eslògan:

“Les coses no són com s’expliquen, són com són.”

Web: www.altaveusantcugat.cat

Facebook: http://www.facebook.com/?ref=logo#/group.php?gid=249310506852&ref=search&sid=1055323184.684363732..1

Cobrir el deute històric que l’Ajuntament té amb els districtes

2009-12-29T12:35:00.004Z

ICV-EUiA proposarà que es destinin una part important dels 15 milions que Sorea ha de retornar a l’Ajuntament a cobrir el deute històric que l’Ajuntament té amb els districtes.

A l’últim Ple, l’Ajuntament va aprovar un acord pel qual Sorea hauria de retornar en tres pagaments de 5 milions d’euros anuals, la xifra resultant d’una mala interpretació del contracte de concessió de l’aigua corrent.

Per als ecosocialistes, aquest fet no ha de deixar de ser una oportunitat per tal de solucionar problemes de la nostra ciutat que no es troben resolts per manca de finançament. I un d’aquests problemes és el deute històric amb els districtes.

Per ICV-EUiA, acabar d’asfaltar i urbanitzar els quilometres de carrers de La Floresta, Mira-sol i Les Planes que avui encara estan sense asfaltar o amb una urbanització defectuosa i degradada (enllumenat, voreres, clavegueram, etc.), no és un tema menor. Aquesta ha estat una reivindicació constant i repetida dels veins i de la coalició d’esquerres, i una promesa incomplerta per part de l’equip de govern. Aquesta manca d’urbanització fa, per exemple, que les zones afectades no puguin gaudir del mateixos serveis que la resta de carrers que sí ho estan, com per exemple els de neteja.

Cada any que passa el cost de les obres va augmentant de forma exponencial tant per l’ajuntament com, malauradament, per els veins dels districtes afectats que durant molts anys han estat pagant els seus impostos i encara hauran de pagar un 80% del cost final d’aquestes.

Un exemple:

Tipus Parcela: 500 m2 de superficie i 20 metres de façana: Any 2000 (9.561 euros) Any 2005 (14.420 euros) Any 2009 (19.754 euros)

És per això que els ecosocialistes presentaran una moció al proper Ple per tal de forçar un compromís respecte aquests districtes, que obligui a destinar una part dels diners que l’empresa Sorea haurà de retornar a l’asfaltat i millores d’urbanització dels districtes.

Demanant un projecte que contempli un inventari de les zones que es podran beneficiar i de les prioritats d’actuació, i informant als representants veïnals de la planificació dels projectes abans de la seva aprovació.

La intenció d’ICV-EUiA és la de sumar el màxim suport possible entorn d’aquesta moció. És per això que s’ha presentat amb temps suficient per poder debatre-la amb diferents Associacions Veïnals, entitats, i grups polítics de l’Ajuntament. Sant Cugat, 29 de desembre de 2009.

Enllaç relacionat: http://stcvo.wordpress.com/2009/12/28/cobrir-el-deute-historic-que-lajuntament-te-amb-els-districtes/

Jaume Massanés i Papell

Un premi poc transparent

2009-12-24T16:21:00.004Z

L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, de CiU, ha rebut el guardó Transparència Municipal 2009, que atorga l’ONG Transparencia Internacional, en el comitè del qual hi ha, curiosament, l’exdirector de la Fundació convergent Trias Fargas.

Però la realitat diu que l’IBI ha pujat un 8% i l’oposició demana que la Sindicatura de Comptes investigui la recaptació d’impostos del 1999 al 2006

Veure l'article sencer:

http://stcvo.wordpress.com/files/2009/12/tri14.pdf

Ferran Villaseñor

Bon Nadal i Feliç 2010 independent !!

2009-12-18T15:34:00.002Z

Composició: Adolf Priante - http://www.sant-cugat.net/adolf-art/

El Síndic de Greuges vol treure els ciclistes dels carrers de vianants

2009-12-16T12:19:00.004Z

El Síndic de Greuges local considera que els ciclistes no haurien de circular per les zones de vianants. Jaume Clavell creu que l'Ajuntament ha de construir més carrils bici i demana que, fins que tota la ciutat no estigui adaptada a aquest tipus de mobilitat, els ciclistes només puguin circular pels carrers amb els altres vehicles motoritzats. Mira l'entrevista a Cugat tv.

http://www.radiosantcugat.cat/noticies/Societat/47595.htm/el_sindic_de_greuges_vol_treure_els_ciclistes_dels_carrers_de_vianants

Durant la seva entrevista bimensual a Cugat.cat, el Síndic de Greuges local, Jaume Clavell, ha explicat que en les últimes setmanes han arribat a la seva oficina queixes d'atropellaments i empentes a vianants per part de ciclistes per alguns carrers del centre. Segons Clavell, els vianants i els ciclistes no haurien de transitar pels mateixos llocs.

Clavell demana a l'equip de govern 'més cura' en aquesta qüestió que considera 'greu' perquè 'ja hi ha hagut trencadisses de cames'. El síndic local creu que els ciclistes haurien de circular com ho fan els vehicles motoritzats i acatar els senyals de circulació com ho fan els cotxes i les motocicletes.

Jaume Clavell - Síndic de Greuges

Radio Sant Cugat

Regidors de l'Ajuntament fan una crida a la participació pel 13-D

2009-12-09T14:38:00.003Z

En el Ple Municipal del 19 d’octubre totes i tots nosaltres vam donar suport a la consulta popular sobre la independència que es realitzarà a la nostra ciutat aquest diumenge 13 de desembre i que l’entenem com un acte de dignitat i d’afirmació democràtica.

Des d’aquell dia els esdeveniments polítics que han anat succeint, com, per exemple, l’editorial conjunta de dotze diaris nacionals amb el títol La dignitat de Catalunya, que denunciava el bloqueig de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, han actualitzat i legitimat, encara més si això és possible, l’oportunitat i necessitat de reivindicar el dret de la ciutadania a ser consultada i, en conseqüència, a poder opinar i decidir sobre el futur de Catalunya.

Com a representants electes, tenim un grau més d’exigència en quant a compromís envers la ciutadania. Per això volem fer ben visible avui la nostra determinació a exigir el màxim respecte a una iniciativa ciutadana i cívica com és la consulta popular sobre la independència.

Alhora, els regidors i regidores aquí presents reiterem el nostre suport a la consulta popular del 13-D i fem una crida a la participació, tot esperant que sigui un èxit dins un marc de normalitat democràtica.

L'ajuntament de Sant Cugat i la Consulta

2009-11-23T18:50:00.005Z

Són diversos els regidors del grup municipal de Convergència Democràtica de Sant Cugat, que, sense voler-ho, s’han vist obligats a votar en contra d’una moció d’Esquerra que sol·licitava per a l’11 de desembre l’ús del Pavelló Esportiu per celebrar-hi la festa de cloenda de la campanya del 13-D. Esquerra va presentar la moció amb caràcter d’urgència després que la Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació, mitjançant converses amb membres del govern, constatés la voluntat desfavorable d’aquest a cedir les instal·lacions. Això significa que si no es produeix una reconsideració d’última hora, el Pavelló no es podrà fer servir i la Plataforma, amb el temps en contra, es veurà obligada a improvisar alguna alternativa. El problema és que no hi ha cap altre espai. Ni tan sols privat. Es pot habilitar un envelat -si fos a l’estiu no caldria-, però el cost desborda les possibilitats de la Plataforma que, com sabem, es nodreix només d’aportacions personals i voluntàries.

Francament, no s’entén com s’ha pogut arribar a aquest extrem. L’alcalde Lluís Recoder creu que tot plegat respon a una estratègia d’Esquerra per posar-lo en evidència, però s’equivoca. Jo, que no pertanyo a aquest partit, li ho puc garantir. Esquerra es va limitar a ser coherent amb el suport que ella mateixa i els grups de CiU i ICV van donar a la celebració de la consulta i a preguntar en el ple de l’Ajuntament per quina raó CiU, tot d’una, se’n desmarcava. No és pas Esquerra qui ha decidit que la festa de cloenda es faci a Sant Cugat, sinó la Plataforma i la coordinadora nacional, integrades totes dues per gent de diversos partits. I aquesta decisió, que no té cap intencionalitat política, es deu només al fet que Sant Cugat és el municipi amb el major nombre d’electors del centenar llarg que celebrarà el referèndum el 13-D. Això és tot. No hi ha cap interès a posar en evidència ningú.

Sigui com vulgui, ens trobem en un atzucac administratiu i cal sortir-ne el més aviat possible. Per això és tan important que el grup de CiU aporti una solució. Hi està obligat si no vol quedar alineat, com es va veure al ple, al costat del Partit Popular i també per les mateixes declaracions de l’alcalde a l’Avui quan va dir: “Sant Cugat serà el municipi més gran que organitzarà un referèndum pel dret a decidir i ho farem amb el suport municipal”. Estem esperant aquest suport, ja que l’11 de desembre no es farà cap consulta al Pavelló, es tracta només d’una festa, i l’Ajuntament no pot condicionar el seu sí o el seu no a la ideologia de l’entitat que en sol·licita l’ús. Seria gravíssim que ho fes, ja que, com diu l’informe jurídic de la Comissió Electoral nacional, “cedir un local o espai públic a un tercer no implica que l’Ajuntament estigui d’acord o en desacord amb el que fa aquest tercer. Si nega el local per a l’acte sol·licitat, el que està fent no és un acte de neutralitat, sinó un acte contrari que sí que vulneraria els actes propis, ja que el sentit de l’acord és mantenir una actitud de neutralitat. [...] Amb aquesta argumentació l’Ajuntament està discriminant les entitats, atès que condiciona la concessió d’espais públics en base a valorar els actes que s’hi fan. Això és un acte de discriminació que atempta contra la llibertat d’expressió i contra el dret d’associació recollit en l’article 22 de la Constitució espanyola. També atempta contra el que disposen als articles 10 i 11 de la Convenció Europea dels Drets Humans”. I l’informe conclou: “Hem de dir que la denegació de la concessió d’un espai públic [...] suposa un acte discriminatori i contrari al propi ordenament. A més, l’Ajuntament confon la normativa dels actes i competències pròpies amb unes activitats perfectament legals i legítimes d’una entitat cívica emparada constitucionalment. Sembla pressuposar que l’acte és il·legal. Certament, sí que l’acte no entraria dins del seu àmbit competencial si fos l’Ajuntament qui el promogués, però és perfectament legal si l’organitza una entitat privada. Així ho va manifestar públicament la Fiscal Superior de Catalunya, Teresa Comte”.

Arribats aquí, esperem que l’alcalde Lluís Recoder reconsideri la seva decisió. Poques coses hi ha tan dignes com el reconeixement d’un error.

Victor Alexandre

Suport a la consulta sobiranista de Sant Cugat

2009-11-11T18:27:00.003Z

Personalitats del món de la cultura catalana i de l'àmbit universitari han alçat la seva veu per donar suport a la consulta sobiranista de Sant Cugat. Joel Joan, Núria Feliu, Matthew Tree o Montserrat Carulla, entre d’altres, han cridat a votar el 13 de desembre quan, juntament amb d’altres desenes de municipis de Catalunya, la localitat del Vallès Occidental es pronunciarà pel dret a l’autodeterminació. Serà la primera ciutat de més de 75.000 habitants en celebrar una consulta

“Després de tres-cents anys de no poder dir en veu alta què penseu que seria millor per al vostre país, ara en tindreu l’oportunitat”, ha dit l’actor i director Joel Joan, que sent “enveja” dels habitants de Sant Cugat per poder-se manifestar en aquest aspecte.

La línia entre els que recolzen l’acte destaca sobretot la qualitat democràtica de la consulta. “El dret de decidir és un dret inalienable de qui ha nascut i qualsevol impediment al seu exercici és, senzillament, una obstrucció al procés de democratització que va començar molt abans del 1978 i que no va acabar aleshores”, ha afirmat el professor de Teoria Política Raimundo Viejo.

Per la seva banda, Núria Feliu ha apuntat que “expressar una opinió dipositant una papereta en una urna és un acte cívic i democràtic que mereix el respecte de tothom”; el músic Toni Xuclà creu que és una eina per “mantenir la democràcia i la llibertat”; i la periodista Patrícia Gabancho remarca que “la llibertat comença en petits gestos com aquest”. Això sí, tots ells desitgen que la resposta sigui “sí”.

En el cas de Matthew Tree, anglès de naixement, aquesta voluntat també ve acompanyada d’una explicació personal: “Al llarg de 25 anys de residència a Catalunya he passat per diverses opcions polítiques respecte al país; al principi era autonomista, fins que vaig veure que d’autonomia de debò, no n’hi havia; després em vaig fer federalista, fins que vaig entendre que la paraula ‘federalisme’ no sortia als diccionaris utilitzats pels polítics que tallen el bacallà a Madrid; i finalment, en veure que el conflicte econòmic, cultural, social i polític entre Catalunya i l’Espanya monolingüe segueix en peu, he arribat a l’única conclusió possible: només la independència acabarà amb aquest conflicte”.

I no és l’únic català d’adopció que recolza la consulta. El poeta i crític literari Sam Abrams considera que “Catalunya està arribant vertiginosament al moment en què serà inajornable dissoldre els vincles que l’han lligada a Espanya i prendre el seu lloc legítim entre les nacions de la terra com un igual”. A més, afegeix que “si Catalunya no pren aquesta determinació acabarà deixant d’existir després d’un llarg i dolorós procés de deteriorament i decadència”. I Salah Jamal, el portaveu de la comunitat palestina al país, considera que “tots els pobles del Món tenen dret a l’autodeterminació i, per descomptat, tenen dret a preguntar-s’ho. Per això desitjo que la consulta de Sant Cugat sigui pacífica i tot un èxit”.

Entre els demés voluntaris a acompanyar Catalunya cap a la independència també hi ha el poeta Sebastià Alzamora, el professor d’història del periodisme, Josep Maria Figueres; els escriptors, Jordi Cabré i Jordi Coca; el fundador de Tallers de Músics, Lluís Cabrera; el professor de Dret Constitucional, Hèctor López Bofill. Lles expectatives són optimistes, segons Carulla. “Les consultes demostraran que l’independentisme és molt més elevat del que alguns ens volen fer creure”. El 13 de desembre Sant Cugat tindrà la resposta.

elSingulardigital.cat

L'ajuntament de Sant Cugat aprova la moció per la consulta sobre la independència de la nació catalana

2009-10-21T07:51:00.002+01:00

Avui dilluns, 19 d’octubre, el Ple municipal de Sant Cugat del Vallès ha aprovat una moció de suport a la consulta sobre la independència de la nació catalana. La moció, fruit del consens entre la Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació, que és l’organitzadora de la consulta, i els grups polítics que li donen suport, s’ha aprovat per una molt àmplia majoria: el 75% del consistori. CIU, ICV-EU i ERC hi han votat a favor, el PP ho ha fet en contra, i el PSC ha fet una cosa insòlita: no ha votat ni a favor ni en contra ni s’ha abstingut. S’ha negat a votar. Els representants socialistes tampoc no han abandonat la sala de plens, sinó que han continuat asseguts en els seus llocs negant-se a votar.
Tanmateix, els organitzadors ens felicitem per haver aconseguit aquest consens –tres de cada quatre regidors hi han votat favorablement- i esperem que, a banda de ser un estímul per treballar amb més força, també faci que l’ampli ventall de sensibilitats nacionals catalanes senti la consulta com a seva. Entenem, en definitiva, que, com diu un dels punts de la moció aprovada, “els processos de participació ciutadana enriqueixen la societat, la humanitzen i la fan més demodràtica”.
La consulta se celebrarà el proper 13 de desembre i podran votar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Sant Cugat.

Víctor Alexandre
Portaveu de la Plataforma
victoralexandre@telefonica.net

La Floresta, sí; La Floresta, no...

2009-10-16T15:05:00.001+01:00

No és el primer cop que es parla de la Floresta i no crec que sigui l’últim, que si som privilegiats per viure en un entorn com el nostre, tan a prop de la natura, que si ens queixem per vici, que mai estem contents, que només posem pals a les rodes, que si l’urbanització del districte no ha tirat endavant perquè em posat amb dubte les intencions i així un munt de coses més que han fet que als florestans siguem considerats diferents.
Doncs no, amics meus, som ciutadans com els demes santcugatencs, paguem els nostres impostos com tothom, ens agrada caminar pels nostres carrers com qualsevol ciutadà de Sant Cugat, per sobre de les voreres i no per el mig del carrer, poder enlairar la vista i no trobar un munt de cables de les conduccions de llum i telèfon, que no es perdin els pocs serveis que tenim i que, quant demanem millores, que no ens els tanquin i se'ls emportin, que els nostres carrers i places estiguin nets com poden estar els del centre, que els nostres infants puguin jugar als parcs infantils, sense que patim pensant el que trobaran o veuran, que el manteniment dels nostres espais sigui cert i no només un element mes de les campanyes electorals.
Qui sap si potser els florestans tindríem que pensar en ser un districte amb més decisió i participació, on tinguéssim la nostre patrulla de policia local, la nostra brigada d’obres que arranges els nostres carrers i els nostres espais, on els nostresinfants puguin jugar i gaudir dels espais, on els florestans siguin part activa del lloc on viuen i no uns números més dins dels pressupostos del municipi on vivim, que es faci cas de les necessitats dels florestans i es solucionin els seus problemes.
Segur que algú voldrà respondre a aquesta reflexió, però que tingui en compte el que digui, ja que el que aquí expresso és el sentiment de uns ciutadans que se senten lluny del centre, d’uns ciutadans que veuen com els seus somnis i il·lusions es van fonent en el temps per la inoperància dels qui haurien de vetllar pels nostres interessos i només miren pels seus.

Xavier Sans i Cordomi

Sang i fetge

2009-10-14T18:48:00.003+01:00

Ja sé que, després de tants anys dedicant-me al món de la cultura, hi ha fets que tenen més repercussió que d’altres i que els mitjans de comunicació se n’ocupen més extensament i, sobre tot, si són polèmics.

I mireu per on, la meva comunicació a través d’aquest fòrum dient que la setmana passada vaig rebre un comunicat de l’oficina de la Diputació de Barcelona, dient-me que m’embargaven la meva vivenda, si no pagava les multes que tenia per haver penjat cartells que anunciaven les exposicions de la meva galeria. Es noticia

Això ha fet que avui dilluns al sortir la notícia per Ràdio Sant Cugat, que va elaborar la setmana passada, a partir del comunicat a aquest fòrum, s’organitzà un enrenou que Déu ni do. Sembla com si només les notícies de “sang i fetge” tinguessin incidència als mitjans de comunicació nacional.

Ara, no paren de trucar les agències de notícies, ràdios, diaris, televisió, que volen detalls del perquè un galerista és embargat, per promoure la seva activitat.

A tots, els trameto la informació donada a la ràdio local i al Diari de Sant Cugat.

Ja sé que el tema té el seu “morbo” i més encara en aquests moments, ja que l’embargament de la vivenda particular d’un galerista en “crisi” representa la fallida total de la seva activitat perquè, a més, totes les portes de les entitats bancàries resten tancades, i això, com molts diuen, té una lectura política.

Bé, no entraré en consideracions, tot i saber el greu que és el tema i que en aquests moments de forta tempesta encara fa més difícil la meva activitat al meu poble.

Però no vull deixar de manifestar que em costa creure en els mals presagis que alguns volen veure en l’embargament d’una galeria d’art. Ja sé que per la premsa és una noticia de repercussió internacional, que pot fer vendre més.

A qui vulgui saber més, em remeto a les declaracions fetes a la ràdio local i al diari de Sant Cugat.

No penso dir res més sobre el tema, els partits polítics són els que han de canviar les lleis si són injustes, com aquesta.

Demano als partits de l’oposició del meu poble que en aquest temps de crisis mes que mai digui que fem i com defensem l’art del nostre poble sense promoció.

Serietat per fer avançar la cultura a Sant Cugat i res de “sang i fetge” perquè estem en època quasi electoral.

Si tranquem el diàleg, tranquem quelcom al meu poble.

Josep Canals
Director

Canals Galeria d'Art

Consulta Popular a Sant Cugat del Vallès

2009-10-07T09:26:00.001+01:00

Inspecció Rierada de Vallvidrera

2009-10-06T16:21:00.001+01:00

Com cada any, l'Associació El Mussol, per a la protecció del paisatge, ha inspeccionat l'estat de la Rierada de Vallvidrera al seu pas per sota de can Busquets. En el seu dia es va triar aquest tram per a vigilar l'estat de les seves aigües, al perillar l'hàbitat de la riera, degut al projecte de construir 68 cases de luxe en els terrenys de més amunt.

L'observació de l'estat de l’hàbitat d'aquest preciós rierol que flueix en la fondària del vall de Vallvidrera cap a Molins de Rei, ha estat:

Poca aigua per l’època de l'any. La depuradora de Can Borrull no funciona bé i l'aigua estava enterbolida i, fins i tot, s’ha detectat per primera vegada escuma. Nogensmenys, s'han detectat moltes espècies de macroinvertebrats i gambusies en una bassa del rierol.

Un nou paràmetre a mesurar és el nombre de bicicletes de muntanya. En l’hora i mitja que ha durat l'inspecció han passat pel bell mig de la llera del rierol 12 ciclistes. La qual cosa afecta negativament l’hàbitat de la riera. Esta prohibit fer-ho. Les autoritats haurien d’advertir-ho i anunciar les corresponents sancions, i arribat el cas, aplicar-les!

Per a més informació:

Daniel Gambús

tel. 93 674 03 67 i 609 703 609

Inspecció de la riera de Vallvidrera a Can Busquets Tardor 2009

2009-09-30T10:19:00.000+01:00

Les campanyes d’inspecció del Projecte Rius són un mecanisme pel qual la gent pot apropar-se als rius i establir quins són els seus estat de salut. La metodologia és simple i amena, l’excusa perfecta per apropar-se al medi i establir-hi un vincle, mentre analitzem els punts forts i febles.

L’associació el Mussol, us convida ,un cop més, a inspeccionar l’aigua de la riera de Vallvidrera. per aquest motiu us convoquen el

Diumenge 4 d'octubre de 2009 a les 11,30 hores, davant de la Masia de can Busquets.

Hi haurà pic-nic. Recordeu que necessiteu calçat per l’aigua.

Associació El Mussol, per a la protecció del paisatge

Moció institucional per la millora de la policia de proximitat

2009-09-22T13:08:00.005+01:00

Moció instituciaonal presentada per Jaume Massanés i Papell (Grup Municipal d’ICV-EUiA de Sant Cugat del Vallès) per la millora de la policia de proximitat

http://www.tvsantcugat.cat/index.php?option=com_xevgfx&Itemid=99999999&func=detail&id=3520

ATÈS que ja s'ha dut a terme i consolidat el desplegament dels Mossos d'Esquadra a la nostra ciutat.

ATÈS que s’han incrementat els efectius i els mitjans de la Policia Local.

ATÈS la constant necessitat d’una relació fluida entre societat i Cossos de seguretat que permeti entendre la finalitat i l’objectiu de les actuacions sancionadores de les mateixes i eviti queixes dels ciutadans davant del Síndic de Greuges, altres organismes o mitjans de comunicació.

ATÈS que la Policia Local i els Mossos d’Esquadra necessiten el diàleg i la integració, sobre la base del respecte i la corresponsabilitat de totes les parts: administració, associacions, entitats i ciutadania, han d’estar presents i integrar-se en la comunitat per buscar solucions consensuades i contribuir, en la resolució de possibles conflictes.

ATÈS que quan parlem de model de policia de proximitat no parlem de serveis específics, sinó de la manera com aquests es duen a terme i de l'actitud del policia davant el ciutadà. Es tracta, doncs, de donar un impuls a tota l'organització per orientar-la a la qualitat, a l'esperit de servei, al tracte acurat i correcte amb el ciutadà, a la producció de serveis en benefici de la comunitat i del benestar dels ciutadans, a satisfer la demanda social, etc.

ATÈS que Sant Cugat va signar la “Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat i la seva adaptació als municipis” que recull entre altres articles els següents:

Art. XXVI
Les ciutats signatàries fomenten el desenvolupament de cossos de policia de proximitat, altament qualificats, amb missions d’agents de seguretat i convivència.
Aquests agents apliquen politiques preventives contra els delictes i actuen com una policia d’educació cívica.
Art. XXVII
Per tal de facilitar l’exercici dels drets inclosos en aquesta Carta i sotmetre al control de la població l’estat de la seva concreció, cada ciutat signatària crea una comissió d’alerta constituïda per ciutadans i ciutadanes que s’encarregarà de l’avaluació de l’aplicació de la Carta.

Es sol·licita al Ple l’adopció del següent acord:

PRIMER.- Convidar als Mossos d’Esquadra a la seva asistencia a tots els Grups de Treball de Seguretat dels districtes o barris.

SEGON.- Adoptar i adaptar a Sant Cugat les Propostes d’adaptació, d’ordenances i normatives municipals fetes per la Diputació de Barcelona - els drets humans a la ciutat- de data 7 de setembre del 2008:

Incloure en l’instrument regulador que es consideri convenient el compromis d’organitzar els serveis de policia segons els ambits territorials, com ara el barris, que apropin la policia als ciutadans i que afavoreixin el coneixement mutu de la policia i ciutadans.
Promoure que l’actuació de les policies locals s’ajusti als principis que va establir el Congrés de Poders Locals i Regionals en la Resolució 180 (2004), sobre la policia local a Europa.
Que els serveis de policia siguin especialment sensibles a les demandes dels habitants quan assenyalin infraccions i que s’esmercin a donar-hi resposta.
Adoptar el compromís de la policia d’intentar comprendre els motius de descontentament de la població i adoptar-ne les solucions apropiades.
Elaborar un codi de bona conducta que aclareixi les normes de comportament i els principis a seguir per la policia local.
Afavorir una valoració de les capacitats i del paper de la policia local en el manteniment de la seguretat i la prevenció.
Formar els policies en els valors de la Carta i en la seva practica.
Etc....

TERCER.- Continuar treballant per la consolidació del paper de la Policia local de Sant Cugat del Vallès com a policia de proximitat, qüestió cabdal en el model de seguretat ciutadana.

Els agents han d’establir una relació amb les entitats, associacions i els establiments de cada zona per tenir una visió global del sector integrant-se amb el veïnat i implicant-se al seu entorn.
Poden actuar també com suport i complement de l’administració local als barris i districtes amb la tramitació i el seguiment de les deficiències, anomalies de les vies i espais públics.
Com a coneixedors de cada zona han de ser un primer puntal de col·laboració amb les tasques de protecció civil i extinció d’incendis.
Llevat d'en casos excepcionals els agents assignats a cada zona han de ser sempre els mateixos.

QUART.- Establir dintre dels objectius estratègics de l’organització i en els mecanismes d’avaluació de la Policia Local, indicadors i elements que afavoreixin i potenciïn l’acompliment dels principis esmentats d’acord amb les Propostes d’adaptació, d’ordenances i normatives municipals fetes per la Diputació de Barcelona - els drets humans a la ciutat- de data 7 de setembre del 2008.

CINQUÈ.- Constituir en el termini de tres mesos el Consell de Seguretat de Sant Cugat seguint com a model el Consell de Seguretat de Catalunya de creació per part del Conseller d’interior i Relacions Institucionals el 4 de desembre del 2007 , o el Consell de Seguretat Urbana de Barcelona. D’aquesta manera els ciutadans i altres entitats podran participar en la presa de decisió en temes de seguretat així com en el seguiment dels drets inclosos a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat i la seva adaptació als municipis d’acord amb el seu Article XXVII .

Sant Cugat del Vallès, 21 de setembre de 2009

2009-09-16T08:44:00.002+01:00

http://www.radiosantcugat.cat/noticies/Politica/45105.htm/constitu%EFda_la_plataforma_santcugatenca_per_l_autodeterminacio

www.consultasantcugat.cat

ICV-EUIA denuncia el mal funcionament del Consells de Districte

2009-09-10T10:55:00.002+01:00

El regidor Jaume Massanés i el portaveu d'ICV-EUiA Xavier Boix, representants d'ICV-EUiA als Consells de Districte de Mira-Sol i La Floresta, denuncien una vegada més la manca de responsabilitat i de seriositat de l'equip de govern pel que fa a la participació als districtes, i lamenten el retard en la redacció del nou Reglament de Participació ciutadana.

Segons Massanés, el desinflament i la inoperància són dos adjectius que descriuen clarament els Consells de Districtes actuals. "L'equip de govern ens demostra una vegada més el menyspreu que té a la participació. La no-assistència d'alguns dels vocals de CiU (incloent els mateixos presidents), la manca de resposta constant i repetida a les preguntes d'associacions i veins, la mala gestió del debat dels Presidents del Consell són actituds que l'alcalde, Lluís Recoder, i el portaveu de CiU, Joan Recasens, haurien de forçar que es corregissin".

El portaveu dels ecosocialistes ha destacat la manca de credibilitat del govern municipal té pel que fa a la participació territorial, la trista situació viscuda al darrer ple del consell de districte de La Floresta i la poca assistència (sols tres persones de vuit mil) al darrer de Mira-sol, en són un exemple evident.

El grup municipal ecosocialista demana també més celeritat pel que fa a la tramitació del Reglament de participació, actualment en fase de negociacions i del que s'hauria d'haver rebut la proposta del govern municipal el passat 15 de juliol. "Sant Cugat necessita un model de participació territorial clar i estructurat. És primordial que el nou Reglament de Participació reculli un canvi de funcionament dels actuals Consells de Districte", ha dit Boix. Per últim ha assenyalat que per ICV-EUiA seguirà sent prioritari reforçar el contacte amb el carrer i amb les AA.VV.

Iniciativa per Catalunya Verds - Sant Cugat del Vallès
Gabinet de Premsa
C/Santiago Rusiñol, 29 08220 Sant Cugat del Vallès santcugat@iniciativa.catTel. 629416125

La restauració dels gegants de Sant Cugat

2009-09-07T21:47:00.003+01:00

Els gegants de Sant Cugat, com ja sap molt bé tothom, varen ser construïts pel mestre Casserres de Solsona l'any 1987, tal i com ho testimonia una etiqueta adossada a l’espatlla de cada figura. Podem dir, doncs, que són un gegants joves si els comparem amb la resta de la faràndula catalana. Tot i això, mantenen aquella tipologia constructiva dels tallers antics, els de tota la vida, a la que el mestre Casserres s’aferrava lluny dels dissenys informàtics i els plàstics actuals.
En Joan i la Marieta, o la Marieta i en Joan, com bons ninots de faràndula, s’anaven desgastant i embrutin, rebent cops i trompades, caigudes i desmuntades, depenent de les sortides i de les presses, però sobretot de la logística gegantera de cada moment. Val a dir, que han estat un nens mimats des del seu bateig però no per això s’han conservat més bé. De fet, les petites trencades que patien s’anaven arreglant sobre la marxa segons les circumstàncies pels mateixos geganters, alguns amb molt d’ofici. Des d’un cargol desajustat de l’estructura, a un pal trencat; d’una típica pelada a la ma a un estrip en vestit; fins a extrems d’haver de rentar tota la roba o haver de recuperar l’ull per una caiguda desafortunada.
Però mai se’ls hi havia fet una restauració tant complerta i acurada, amb el temps suficient. I és que després de 22 anys voltant per Catalunya i altres indrets allunyats els hi calia una restauració, sobretot en la part referent a la seva imatge estètica. Calculant les sortides, les cercaviles i calculant els metres recorreguts, sempre a cop d’ull, podríem dir que aquest estiu han passat la revisió dels 1.000 km, aprofitant l’aturada de les vacances. I és que els gegants de Sant Cugat, com a bons mediterranis, han passejat les seves testes per les climatologies més diverses i adverses, i normalment sense para-sol o paraigües, la qual cosa deixa alguna petjada a la pell, sense cap queixa de part seva (per sort!).
Dit i fet. A l’hora determinada, en el mateix monestir i sota la mirada estranyada d’algun nen, varem desvestir i desmuntar el gegants com mai els havia vist. Els vestits cap a ca la Modista, els cossos cap al taller de restauració de Valldoreix i els cavallets endreçats.

El desmuntatge no ha descobert coses noves però si que ens ha permès veure els gegants en la seva autèntica morfologia, com uns actors darrera les bambolines.
Un cop treta la roba, en Joan es desfà en vuit peces i la Marieta en sis sense comptar els cavallets de fusta, i amb el ram, el vano i els penjolls a part. Totes les peces estan fetes de cartró pedra reforçades en els punts d’unió per fustes de contraplacat. A l’interior, el cartró pedra rep un reforç parcial amb fibra de vidre, potser l’única concessió moderna del pare Casserres. Per fora una capa de preparació de guix tradicional allisa la superfície, que cobreix i decora una gruixuda (i puntualment retocada) capa de pintura plàstica. A part de poder veure l’interior dels gegants, és interessant comprovar l’enginy artesà del constructor alhora de realitzar els ulls (i que ja varem descobrir fa uns anys quan la caiguda del gegant). Aquests estan fets col·locant una copa de vi de cantó, sense la base i amb un ull pintat per dintre, fet que dona la curvatura i brillantor ocular perfecte.
Val a dir que els nostres gegants sempre han estat suportats per uns cavallets de fusta, i que els nostàlgics (per no dir autèntics) portadors de gegants defineixen com a la correcta estructura d’un gegant. Si no fos pel pes que aporta la fusta els hi donaria cegament la raó, ja que la flexibilitat i compactació que dóna el cavallet de la fusta no ho dóna l’estructura d’alumini, la qual cosa s’agraeix al ballar.
La restauració, feta a Valldoreix, va consistir primerament en netejar les parts visibles dels gegants. És a dir, un rentat de mans i cara per dir-ho planament. Això comporta que els retocs antics que fins ara estaven emmascarats per la brutícia sortissin més a la llum i que els punts amb pèrdues s’evidenciessin més. Aquest punts amb esquerdes, trencaments i forats varen ser adherits i reforçats de nou, col·locant-los-hi una nova capa d’estuc de guix blanc que posteriorment seria retocada. Aquest retocs es donarien en una segona fase de la restauració, ja al taller de l’Adolf, on han recuperat la presència estètica adequada.
Dels complements podem dir que el ram va ser espolsat, els complements netejats i el vano rentat. I és que el vano estava brut de debò! Un vano no original realitzat a l’oli per T. Mateo del Grupo Manualidades del C.C. Manchego, l’any 2002, segons la inscripció que apareix al dors, i que representa lògicament el ball de Paga-li Joan.
Així, després de la intervenció dels gegants per part d’en Biri, aquests varen passar al taller de l'Adolf, també a Valldoreix, just a un centenar de metres del darrer edifici, a fi de rebre el tractament final de la restauració. Per canviar de taller els gegants varen fer una petita i insòlita cercavila pel carrer Arnau Cadell i el carrer Pere Mas (fins avui orfes de cercaviles), passejant desmuntats dins una caixa i sobre una petita plataforma amb rodes (com diu l’Adolf, una imatge digne de Fellini). Allà es va repassar amb diverses capes de pintura a l'oli les diferents parts malmeses dels cabells, cara, ull del gegant, nas de la geganta, fronts, barbetes, braços i mans, aquestes darreres en força mal estat per les pelades i les múltiples capes de pintura.
Per altra cantó, la roba va tenir el seu periple propi de restauració, passant sobretot per la tintoreria i per les mans expertes de ca la Modista que cosiren els desfilats, repuntaren els descosits i ajustaren els vestits.

Finalment aquesta diàspora estiuenca d’en Joan i la Marieta és unificada de nou al monestir, a casa seva, amb la cura i delicadesa que donen les mans dels geganters i les geganteres. Poc a poc, i amb bona lletra, els gegants tornen a recuperar la seva alçada i la magnificència original. I, sobretot, tornen a estar preparats per sortir de cercavila, per il·lusionar aquells petits que algun dia somniaran que volen ser grans com els gegants de Sant Cugat.

Biri

Informe de la ONG Transparencia internacional d'Espanya

2009-08-30T18:34:00.004+01:00

Segons aquesta ONG l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès és el més clar de l’Estat en la seva gestió, informació a la ciutadania i contractació dels seus serveis.

http://www.santcugatobert.net/?go=6960108afce337615b86d49d14a39c5b3f99fc98ee78693f306edf1116e603ebec15c8a1bad135b8be0b796a723e33c397a29f6d9da1a813d22f77bc89ee9b1ade0c4bce652e2f0d0b2e82488b122b2f1dd1a62a56d953e31fe927e034cf0f7eb557f69ed939f00a6c886d1f663e14851cd4d293591369221b78c462430bd51206226cb5c0bec5fbe084dc396ef84c02304dfb91e2231893405d04d34694820f373f2bd5052977a4739bcdf5c1555aadd6e9504d6f091019

No ho entenc, si es aixis vol dir dues cosas:

1.- Que el contingut de l'escrit publicat per el butlletí electrónic UN ALTRE SANT CUGAT era incorrecte.

http://stcugat2.blogspot.com/2007/12/exigim-el-dret-saber.html

2.- Aquesta ONG no ha fet el seu estudi de forma complerta o amb la profunditat necessaria.

Algu amb pot contestar ?

Jaume Massanés i Papell

I a Sant Cugat que fan per combatre el mosquit tigre ?

2009-08-20T16:50:00.004+01:00

El Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat aplicarà larvicides als embornals de Gavà per lluitar contra el mosquit tigre. Ho farà al final de mes i aplicarà el producte als 3.323 embornals. Amb aquesta acció es reprendrà el tractament que es va aplicar en els últims dies de juny, ja que els larvicides són eficaços durant dos mesos.
Aquest producte evita el desenvolupament de les larves dels mosquits. No provoca efectes secundaris en altres organisme i té més eficàcia que la fumigació, que només actua en els mosquits adults i en zones molt localitzades. A banda d'això, l'Ajuntament està informant els ciutadans de les pautes que han de seguir per evitar que els mosquits es reprodueixin dins de les llars
El Punt, 20 d’agost

L'Ajuntament del Vendrell ha aconseguit un acord amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per adequar la llera del torrent del Lluc, per tal d'evitar la formació de tolls que propicien la propagació del mosquit tigre. Aquest acord consistirà a adequar el llit fluvial perquè l'aigua no surti del curs del riu i formi petits tolls, que és on els mosquits ponen els ous i formen les larves. El regidor de Medi Ambient del consistori, Jaume Domingo, ha manifestat que aquesta actuació serà «respectuosa amb el medi ambient» i que es continuaran fent fumigacions de manera periòdica «mentre es consideri necessari». Un dels llocs on es fan forts aquests mosquits són els cementiris, a causa de l'aigua de recipients i gerros. Un estudi de la Generalitat de l'any 2008 conclou que l'any passat el mosquit tigre, originari del sud-est asiàtic, es va instal·lar per primer cop als municipis de Calafell, Torredembarra i Tarragona, a part del Vendrell. L'estiu és l'estació més favorable per al desenvolupament d'aquesta espècie, que perd força amb la baixada de temperatures. D'altra banda, les institucions també demanen la col·laboració ciutadana perquè el mosquit no es propagui encara més. S'han d'evitar sobretot les petites acumulacions d'aigua en tolls, recipients, gerros, galledes o plats d'animals domèstics.
El Punt 12 d’agost

La regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Montgat està oferint a la població un accessori sanitari per a plats de testos que evita la proliferació d'insectes, sobretot de mosquit tigre. Es tracta d'un disc d'un material amb gran capacitat d'absorció per tal d'evitar l'estancament d'aigües i, per tant, les larves d'aquest insecte. Un cop en contacte amb el líquid, té una durada de sis mesos.L'accessori es pot adquirir gratuïtament a floristeries, com ara la montgatina Mainada. En total, se n'estan repartint més de 2.000. La regidora de Salut de la vila, Cristina Ares (PSC), ha assegurat que la picada del mosquit tigre no està tenint una «incidència remarcable» al poble, però que «més val fer actuacions de prevenció com aquesta» per tal d'evitar que l'acció de l'insecte s'estengui. Ares també valora la campanya d'informació amb díptics que el consistori ha editat amb consells per evitar picades i per tractar-les.
El Punt 19 de juliol

L'Ajuntament de Vilanova i La Geltrú ha fet un primer tractament amb larvicides als embornals de la ciutat per evitar la proliferació de les colònies de mosquit tigre. La campanya es mantindrà durant el període de més calor en embornals i reixes connectades al clavegueram unitari, ja que les retencions d'aigua en aquests indrets poden ser focus de cria del mosquit tigre. La regidoria de Serveis Socials i Salut i de la Companyia Municipal d'Aigües ha elaborat un mapa amb les zones de risc, confeccionat arran de les incidències de l'any passat, i ha encarregat a l'empresa de control de plagues ISS el tractament amb larvicides, que ja es va provar l'octubre de l'any passat quan es va demostrar que és la millor opció per al control del mosquit, segons l'Ajuntament, ja que el producte s'aplica directament a l'aigua retinguda i té una efectivitat d'entre 4 i 6 setmanes.
El Punt 5 de juny

Jaume Massanés i Papell

L'Ajuntament paga al Tot Sant Cugat i Diari de Sant Cugat 95.288€ anuals per inserció de publicitat i informació institucional (7.941€ mensuals)

2009-07-24T10:11:00.004+01:00

ACTA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE DATA 16.03.09

ALCALDIA

Comunicació

2.- PROPOSTA D’ADJUDICACIÓ PER PROCEDIMENT NEGOCIAT SENSE PUBLICITAT DE CONTRACTE AMB PREMSA LOCAL SANT CUGAT, SL, PER A LA INSERCIÓ DE PUBLICITAT I INFORMACIÓ INSTITUCIONAL.

Atesa la necessitat de donar continuïtat al servei d’inserció d’informació d’interès públic i publicitat institucional en els termes i objecte descrits en l’article 3 de la Llei del Parlament de Catalunya 18/2000, de 29 de desembre, per la qual es regula la publicitat institucional.

Atès que en data 28 d’abril de 2005 fou formalitzat amb PREMSA LOCAL SANT CUGAT, SL un contracte de serveis en el marc d’un expedient de procediment negociat a l’empara de l’article 210.h) del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, aplicable per raons temporals i que establia el límit de durada màxima dels contractes de serveis en 4 anys esdevenint en conseqüència necessària una nova contractació per donar continuïtat al servei de comunicació municipal i publicitat institucional.

Atès que ha estat emès en data 26.02.09 informe conjunt per part del Cap de Gabinet de Premsa i Comunicació i Gerència municipal del qual se’n desprèn i en resulta que a nivell local no hi ha cap altre mitjà que tingui la difusió de les publicacions “TOT SANT CUGAT” i “DIARI DE SANT CUGAT”, amb la correlativa concurrència del supòsit legal d’excepció licitatòria i viabilitat per raons tècniques d’acudir a la contractació a través de procediment negociat sense publicitat segons allò que preveu l’article 154.d) de la vigent Llei Estatal 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic (LCSP) .

Atès la procedència de donar continuïtat al servei de comunicació i publicitat institucional en el marc del contracte de serveis que no podran tenir un període de vigència superior a 4 anys sens perjudici d’una eventual pròrroga màxima de 2 anualitats que en cap cas podran superar aïllada o conjuntament el termini fixat originàriament i amb el límit absolut de durada total del contracte en termes agregats –termini inicial i pròrrogues- de 6 anys, segons que estableix l’article 279 de la LCSP.

En base a tot l’anterior, la Junta de Govern Local adopta els següents:

ACORDS

1r.- ADJUDICAR PROVISIONALMENT a través de procediment negociat sense publicitat a l’empara de l’article 154.b) de la LCSP a PREMSA LOCAL SANT CUGAT, SL el contracte per a prestació del servei d’inserció d’informació d’interès públic i publicitat institucional per a l’any 2009 pel preu de 82.144,83 €/any, més IVA, per un import de 13.143,17 €, resultant un cost total de 95.288 €/any, amb subjecció al Plec municipal de clàusules administratives particulars que regula els contractes de serveis a través de procediment negociat.

2n.- APROVAR, en els mateixos termes que ha estat presentada, la proposta de despesa per un import de 95.288 € (IVA inclòs) referida a l’any 2009 I APLICAR la referida despesa amb càrrec a la partida núm. 92000.46300.2260205.80200, projecte 2009.2.80200.1.1, del Pressupost per a l’exercici 2009, a la bossa de vinculació per consignació suficient.

3r.- REQUERIR a l’adjudicatari provisional a fi que dins el termini de deu dies hàbils, presenti el document següent: - Sengles certificats emesos de manera respectiva per l’Agència Estatal Tributària i per la Tresoreria de la Seguretat Social acreditatius de que l’adjudicatària es troba al corrent en la tributació fiscal i en la cotització a la Seguretat Social.

4t.- ELEVAR a definitiva l’adjudicació provisional sense necessitat de nou acord, un cop transcorregut el termini indicat a l’apartat anterior i presentada en forma la documentació requerida a l’adjudicatari provisional.

5è.- DISPOSAR la formalització del contracte en document administratiu dins del termini de deu dies hàbils computables des de que l’adjudicació resti elevada a definitiva de conformitat amb l’article 140 de la LCSP.

Eleminds

http://www.eleminds.com/cat/eleminds-14/1313_lajuntament-paga-al-tot-sant-cugat-i-diari-de-sant-cuga.html?PHPSESSID=2dc6d8ac007a0b0f5a2bfd2defb82655

Salut Pública: L'Ajuntament posa en perill la salut dels ciutadans de Sant Cugat i perjudica el medi ambient

2009-07-17T14:28:00.002+01:00

De tots és sabut que quan es treballa amb una serra radial tallant pedra, la primera mesura és dur màscara per no respirar la pols fina que s'aixeca; i la segona, que no s'ha de generar precisament aquesta pols perquè ho respirin els altres. És obligatori treballar amb maquinària que aporti aigua o aspiració per a no contaminar l'atmosfera. A Sant Cugat del Vallés aquests principis es desconeixen, precisament en les obres que disposa l'administració. Es treballa sense màscara i tallant pedra en sec.
Quan es talla en sec asfalt, la pols que es genera pot ser cancerígena, i si es tallen en sec les pedres que componen les voreres la pols que s'aixeca conté silicats que s'introduïxen en els alvèols pulmonars i els bronquis quedant allí per a tota la vida per ser totalment insolubles. Amb els anys poden generar malalties. La pols que s'ha generat d'aquesta manera en Sant Cugat no ha desaparegut en acabar l'obra. Es torna a aixecar cada vegada que referma el vent, encara que no ho veiem. Des de les obres de la Rambla del Celler a totes les quals s'estan efectuant avui, l'atemptat contra la salut dels ciutadans és contínua. Denuncio aquesta situació i demano a l'administració que, ja que tenim un departament de medi ambient que es dediquin a controlar el que fan les brigades o que els donin maquinària adequada.

ELEMINDS - J.R. Loidi

L'oposició i els clubs santcugatencs exigeixen mesures urgents i un tom en la política esportiva municipal

2009-07-02T08:22:00.003+01:00

La major part de l'oposició municipal i diversos clubs esportius representatius de la ciutat, van reclamar ahir un tom en la política municipal a càrrec del regidor d'esports, Xavier Amador, a causa de la manca d'equipaments que pateixen clubs i entitats en els darrers anys i de la greu situació que pateix el Karate Sant Cugat actualment, reclamant una instal·lació adient per entrenar-se, i amb les molèsties que provoca ara la forta calor a la Sala Blava del PAV-3, sense ventilació.

Greus queixes d'Alfredo Bergua, antic regidor d'esports

Alfredo Bergua, un dels polítics que més coneix l'esport local, conjuntament amb la cap municipal dels populars santcugatencs, Berta Rodríguez, van manifestar ahir el seu profund desacord amb la política duta a terme per l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès en matèria d’esports. Els populars van criticar el regidor d’esports de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Xavier Amador, mitjançant un manifest on s'explica que el màxim responsable del govern municipal en la matèria mostra una actitud de menyspreu i/o passotisme cap a les entitats esportives de tot el municipi.

El PPC destaca que Xavier Amador roman indiferent davant la situació actual o si més no, no actua en conseqüència. D’altra banda també se'l critica per la seva manera de prendre decisions, i es questiona qui lidera realment l’acció política, si el mateix regidor o algú amb escassos coneixements que l’ha conduït a posicionar-se a favor de certes actuacions que no s’assemblen massa a les que el senyor Amador proposava. Des de dins del partit, es vol promoure una reacció per tal de generar un canvi en la política esportiva de l’ajuntament ja que es creu que s’està deixant de banda l'esport d’una manera flagrant, i no només no s’està incentivant mitjançant la tramitació de subvencions, construcció d'instal·lacions, etc., sinó que a més a més s’estan retallant els entrenaments i les activitats esportives de totes les entitats de la ciutat.

Un exemple d’això el trobem, segons els populars, en què des de la legislatura de 1999-2003 no s’ha realitzat ni un sol pla d’instal·lacions esportives més en tot el municipi. És per això que el PPC reclama actuacions favorables cap a l’esport de Sant Cugat enlloc de posar pals a les rodes als clubs per la seva millora i expansió, a més d’una intervenció urgent de l’alcalde on es pronunciï i deixi de dir tant sols allò que la gent vol sentir per després fer tot el contrari tal com assegura la líder del partit Berta Rodríguez. Si no és així, segons Rodríguez, s’haurà de fer un "pas més i presentar una moció de censura contra Xavier Amador per tal de promoure i tractar com es mereix a l’esport en general i a les entitats esportives Santcugatenques".

ICV-EUiA afirma que la situació és límit

Joan Calderón, responsable d'esports dels ecosocialistes a Sant Cugat, manifestava a Eleminds també que "no hi ha prou equipaments a la ciutat, i no hi ha cap mena de diàleg entre ajuntament i clubs o entitats." "Tot el tema de la pista d'atletisme està parat, per exemple. Les demandes del rugby tampoc s'atenen. El tema de la gespa artificial de Can Magí també és greu. La comunicació no existeix. Ara tenim el flagrant tema del Karate, i també el complex de fitness de Mira-sol, aprovat fa temps i no es fa absolutament res. La situació és insostenible."

El SantCu, preocupat perquè els joves són els perjudicats

Llorenç Santasusagna, president del Sant Cugat Esport F.C., va comentar a Eleminds respecte tota la problemàtica que "la missió del consistori és facilitar-nos els equipaments, i amb això nosaltres ja ens encarregarem de dirigir els nostres clubs." Santasusagna, que es va mostrar agraït per l'ajut de l'ajuntament en matèria de subvenció, va manifestar que "l'esport santcugatenc necessita més equipaments, perquè en els darrers 13 anys, la població s'ha duplicat i les instal·lacions continuen sent les mateixes."

El que és més greu, segons el president del SantCu, és que "l'Ajuntament no sigui conscient de la funció de l'esport respecte la canalla. Els valors que representa, el complement en la formació dels joves, que amb l'esport deixen de fer altres coses no productives." Respecte la particular situació del SantCu, Santasusagna manifesta que "Aquest any 60 nens no van poder practicar esport al meu club perquè ja no hi cabien, això no pot ser. Què hauran fet? Dóna la impressió que l'esport està abandonat en aquest municipi."

Finalment, Santasusagna va dir que "Un bon moment per haver fet més equipaments, i ja li vaig dir a en Recoder, va ser quan es va fer Vullpalleres, però no em van fer cas i ara mira com ens trobem. El cas del Karate és un més dels problemes que hi ha." Realment, m'importa molt que l'Ajuntament entengui que l'esport és essencial per a la ciutat!"

El Karate ja no pot aguantar més i el seu director esportiu demana la dimissió d'Amador

Per la seva banda, el director esportiu del Karate de Sant Cugat, Salvador Álvarez, demana la dimissió del regidor d'esports, davant la greu situació que pateix el club.

Toni Rabascall/ Ignasi Massafret

http://www.eleminds.com/cat/eleminds-14/1248_loposicio-i-els-clubs-santcugatencs-exigeixen-mesures-u.html

PSC, ICV-EUiA I ERC lamenten que CIU no vulgui construir una escola bressol a Valldoreix

2009-06-19T21:14:00.008+01:00

Nota de la redacció: Al final CIU va rectificar en el darrer Ple i va votar afirmativament.

NOTA DE PREMSA

CiU té la intenció d’aturar la construcció d’una escola bressol per motius estratègics de partit.

Al proper ple extraordinari de dilluns s’hauria d’aprovar en plenari la construcció d’una nova escola Bressol per Valldoreix. CiU-Actuem ha anunciat que votarà en contra d’aquest punt amb el pretext i posant com a condició un canvi de bases pressupostàries, primant l’interès particular i de partit per sobre de l’interès general; mostrant una vegada més una actitud de bloqueig institucional.

Els tres partits de la candidatura de Progrés i Catalanista de Valldoreix (PSC, ICV i ERC) es mostren contrariats davant de l’actitud del grup polític de l’oposició a la Junta Veïnal de Valldoreix, CiU-Actuem, que vol bloquejar la construcció de la nova Escola Bressol, pressupostada i amb els recursos suficients per construir-la.

“És evident que es primen els interessos particulars i de partit per sobre dels interessos de la ciutadania de Valldoreix, que realment, necessiten aquesta nova Escola Bressol” ha explicat Ferran Villaseñor, 1r Secretari del PSC a Sant Cugat. “Aquesta situació cal emmarcar-la en la política de bloqueig sistemàtic que du a terme CiU-Actuem a Valldoreix” ha afirmat Joan Calderón, President d’ICV a Sant Cugat. Andreu Freixes, President d’ERC, per la seva banda considera la situació “d’inacceptable aquesta actitud obstruccionista que perjudica greument la qualitat de l’educació de la mainada de Valldoreix “

D'altra banda, no deixa de sorprendre'ns que en el marc actual de discussió del Pla d'Equipaments, CiU aposti per esborrar un equipament educatiu necessari per Valldoreix i pel conjunt del municipi de Sant Cugat del Vallès.

Els tres grups polítics estudiaran fórmules per desbloquejar la situació i demanen a CiU a Sant Cugat del Vallès i a l'Alcalde de Sant Cugat del Vallès que prenguin mesures perquè no es torni a repetir aquesta situació en els propers 2 anys. Entenem que els ciutadans, i en aquests cas els nens i nenes i els seus pares que volen una escola bressol nova, no han de ser hostatges d'una manera de fer política desconeguda a l'escena política de Sant Cugat. Creiem que la ciutadania ha d’exigir als seus representants polítics un mínim de responsabilitat per donar respostes als seus problemes.

Sant Cugat del Vallès, 19 de juny del 2009

Carta a Marta Subirà

2009-06-17T16:18:00.001+01:00

Benvolguda,

Ahir dimarts ens varem reunir la junta de FAV i vàrem tractar qüestions que estan dintre de les vostres competències i que passem a detallar:

1. Preocupació dels usuaris del CAP la Mina que no troben aparcament quan com a malalts tenen visita amb els metges. Aparcament tancat amb barrera, zona blava o verda... ? S'ha de buscar una solució.

2. Considerem important que informi a FAV o a les associacions implicades la solució als problemes no resolts que provoca Esade en quant als aparcaments.

3.Manifestem la nostra `preocupació per la falta d'informació quer tenim sobre el que s'està fent i s'ha de fer en el parc de l' Arboretum.

4. En una reunió per parlar del transport públic vostè es va comprometre a donar solucions a la falta d'informació sobre els hooraris d'autobusos. La majoria de compromisos no s'han complert.

Com pot apreciar són nombroses les qüestions pendents. Una reunió, ara que tant es parla de participació , no estaria de més.

Rebeu una cordial salutació.

Junta de FAV de Sant Cugat

Moció per millorar el manteniment

2009-06-14T12:00:00.007+01:00

Moció que presenta el Grup Municipal d’ICV-EUiA de Sant Cugat del Vallès per millorar i potenciar els serveis de manteniment de la nostra ciutat

Fotografies: http://www.eleminds.com/dinimg/Image/elmantenimentasantcugat(1).pdf

Els santcugatencs i les associacions de veïns en general denuncien la manca progressiva del manteniment a Sant Cugat en els darrers anys, tan al centre com als districtes.
En els districtes, aquesta sensació de deixadesa permanent és encara més evident i, al mateix temps, s’incrementa el desànim davant del baix nivell de resposta obtingut de l’ajuntament davant de les denuncies i veuen com els problemes s’eternitzen.
Tenim una ciutat envejable en molts aspectes, és cert, però aquesta deixadesa és cada vegada més evident i malauradament empobreix la imatge de Sant Cugat.

Els problemes i deficiències detectades són moltes però podríem agrupar-los en els següents equipaments:

• Paviment (asfaltat i voreres)
• Carrers de terra (esvorancs i pols)
• L’arbrat (reg i neteja de males herbes dels escocells)
• Il•luminació (reposició de bombetes o focus, mecanismes d’encendre/apagar)
• Papereres (periodicitat de la neteja i buidat)
• Clavegueram (grau d’obturació, fugues i males olors)
• Bancs i jocs infantils (manteniment actiu i preventiu com repintat i substitució d’elements perillosos)
• Neteja de la via pública (periodicitat irregular o absència)
• Senyals de tràfic horitzontals (pintura poc duradora i repintat de stops i límits de velocitat)
• Reixes i embornals de recollida d’aigües pluvials (absència de neteja regular o retirada de brossa desprès d’aiguats)
• Rieres (neteja i vigilància d’abocaments, focus del mosquit tigre en tolls per basaments incontrolats)
• Marquesines en parades d’autobusos (brutícia en bancs i altres components)
• Etc...etc...

La segona queixa més generalitzada és la lentitud en l’arranjament del problema, per exemple: un fanal que no funciona (dues setmanes), una vorera impracticable pels panots trancats (mesos), eliminar la vegetació “generosa” al escocells dels arbres (fins un any) ,males olors en rieres o clavegueram (mesos o anys), i així un llarg etc.

En el rànquing de queixes li segueix el temps necessari per obtenir resposta quan un ciutadà denuncia un problema de manteniment. En alguns casos no rep ni la resposta.
La impressió general és que el servei de manteniment, és insuficient i la seva gestió és molt millorable.

Per tot això proposem al Ple l’adopció dels següents acords:

Primer. – Convocar urgentment reunions de treball amb associacions veïnals i entitats implicades per recollir les seves opinions, queixas i idees que, conjuntament amb la informació de que ja disposa Serveis Urbans, ens permetrà completar la identificació de les necessitats i tasques de manteniment corresponents.

Segon. – Crear un nou protocol, o millorar l’actual, si existeix, on figuri la planificació del manteniment de la ciutat (centre i districtes) indicant zones, tipus de instal•lació o equipament, actuacions i la periodicitat de cada acció o temps de resposta tipus.

Tercer. - Presentar el protocol als Consells de Districte i fer arribar una copia a les associacions i entitats. La seva implicació en el seguiment serà ben segur una bona eina per millorar i avaluar la seva gestió.

Quart. - Utilitzar aquest document com base i guia en la contractació de les empreses externes de serveis i també per un posterior seguiment i avaluació del seu compliment.

Cinquè. – Crear unitats mòbils d’inspecció per avaluar els problemes denunciats, el nivell de resposta i la actuació necessària. Encara més important, per detectar preventivament les incidències.

Sisè.- Millorar el servei d’atenció al ciutadà per aconseguir donar una resposta als seus escrits en un termini de temps que no superi els deu dies.

Sant Cugat, juny de 2009

La Floresta no és Sant Cugat ?

2009-06-05T08:43:00.003+01:00

Parada d'autobus al mig de la vegetació, sense marquesina ni informació d'horaris.

El manteniment brilla per la seva absència i el respecte per als seus habitants també.

Sant Cugat ciutat de cinc estrelles ?

Usuaris de l'autobus

Vessament del clavegueram a la Riera de Can Llobet

2009-05-19T11:11:00.006+01:00

Continua la Vergonya !!!! Dissabte dia 16 de Maig del 2009

I van passant els dies i res no canvia, la pudor augmenta i la degradació està sota màxims. !!!
Qué fan els nostres polítics ???

VEN Valldoreix Espais Naturals

Mala gestió de la recollida selectiva a Sant Cugat

2009-05-15T11:51:00.003+01:00

Una mala noticia:

La recollida selectiva a Sant Cugat només arriba a un 22,8%, vuit punts per sota de la mitjana del Vallès occidental i catorze punts per sota de l’objectiu que marca el govern català per Catalunya.

Sant Cugat del Vallès és la tercera població del Vallès Occidental amb un percentatge de recollida selectiva més baix, només per sobre de Gallifa i Rellinars.

La fotografia mostra un dels motius: La poca freqüència en el buidatge dels contenidors, concretament aquest contenidor ubicat al carrer Equador de Mira-sol ja fa dies que és troba en aquest estat.
Desprès fan campanyes i demanen la col·laboració ciutadana.
Cal posar fil a l’agulla i recuperar urgentment la Mesa de Residus.

Jaume Massanés i Papell

Ética política i transparência

2009-05-14T14:48:00.003+01:00

Segons informa l’article Falta de transparència com a resposta?, que es pot trobar a: http://jaumemassanes.blogspot.com/2009/04/la-falta-de-transparencia-com-resposta.html , en el darrer Ple municipal es va presentar una moció (adjunta a l’article).

Hom diria que, totes les persones que estimen i volen el millor pel seu poble-ciutat (al marge les seves preferències partidistes o ideològiques), volen una administració pública, entesa com a servei públic, es dir de servei al poble, a les persones, amb una gestió eficaç, eficient i d’acord amb unes normes establertes, que evitin fer-ho discrecionalment, i responsable en la gestió, responent de la gestió.

I d’això va la Moció presentada, d’establir i millorar, els procediments, la informació i el control en les contractacions municipals. De fet és una qüestió de transparència. Doncs bé, encara que sigui difícil de creure, va ser rebutjada.

L’equip de govern (CIU) si va oposar, posició que m’ha sobtat, doncs diria que per democràtica, “normal” i ètica, qualsevol demòcrata la podria subscriure a ulls clucs.

En l’Article “ELECCIONS, DEMOCRÀCIA i TRANSPARÈNCIA” publicat al Diari de Sant Cugat, l’abril del 2007, ara fa dos anys, just abans de les eleccions municipals, entre altres coses, deia:

“S’apropen eleccions, .../ la fidelitat s’ha d’aconseguir amb programa, compromís i compliment, i, sobretot, donant comptes i assumint responsabilitats.

.../“voldria introduir uns elements que ajudessin a la reflexió entorn d’una qüestió bàsica de tipus general .../: l’aprofundiment democràtic en l’àmbit municipal.

És inqüestionable que la democràcia ha d’impregnar tot el conjunt de la política municipal, però hi ha dos elements fonamentals per poder créixer en democràcia: la participació i la transparència. Evidentment resulta més complicat (i més conflictiu) instrumentar la participació (entesa com un element de decisió), que no la transparència i, sobretot, si hom planteja la transparència en un àmbit concret, com per exemple, el pressupostari. En aquest aspecte es pot dir que només és una qüestió de voluntat política.

La transparència pressupostària, tot i que no és en si mateixa un element de participació, en el sentit de decidir, si que permet una certa participació, fent el seguiment i el control de com es gasten els diners de tots i de cada un dels ciutadans, informant amb detall del destí del diner públic: quan s’ha gastat per una determinada cosa, on han anat a parar els diners, qui els ha cobrat i perquè. I per tal que tothom pugui saber això, només caldria fer una cosa tan simple com és penjar a la pàgina web, els pressupostos municipals exposats de forma clara i entenedora i, el que és més important, la seva realització!, detallant qui i per a què ha cobrat des del primer a l’últim euro”.

L’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics, és essencial, però això es pot donar en un àmbit autoritari. En democràcia cal, a més, informar a les persones (transparència) i tenir-les en compte (participació), i poc avançarem en democràcia si es nega la transparència. Esperem que no passi el mateix amb el procés participatiu que s’ha engegat des de l’Ajuntament.

Joan Contijoch

Gestionar la ciutat sense creixement

2009-05-10T20:04:00.002+01:00

Benvolgudes i benvolguts,

Fundació Sant Cugat ha organitzat un cicle de Tertúlies Sàvies, en tenim dues de preparades i estudiem la possibilitat de fer-ne una tercera, que hem titulat "Gestionar la ciutat sense creixement". El calendari és el següent:

* 19 de maig: La gestió de la ciutat en temps d'austeritat. A càrrec de Lucio Villasol, coordinador de l'àrea de govern de l'Ajuntament de Terrassa

* 16 de juny: Una ciutat sense expansió: un projecte econòmic sostenible. A càrrec d'Ivan Muñiz, professor del Departament d'Economia Aplicada de la UAB

Les dues xerrades es faran a la Casa de Cultura, a partir deles 20h.

En propers mails anirem recordant la seva celebració.

Volem expressar que aquest cicle pot consitiuir un bon moment perquè les esquerres locals comparteixin tertúlia, reflexions i conclusions i apartir d'aquí... Se'ns va fer una crida a jugar un paper en aquest procés, nosaltres ja vam contestar que no és la nostra funció posar d'acord els partits, però oferim aquesta plataforma de debat perquè la utilitzin si els hi sembla pertinent. Queda dit.

Salut i bon treball

Jordi Casas
Secretari de Fundació Sant Cugat

Riera de Can Llobet

2009-05-08T15:43:00.007+01:00

Malauradament la qüestió de les rieres es un tema de tots i el tenim pendent des de fa molt temps. Les rieres i els torrents son com les venes i les arteries del cos: imprescindibles.
Al nostre municipi hem vist com han anat desapareixent de mica en mica: tothom ha callat, torno a dir que es una qüestió de tots, sobre tot dels ciutadans que hi viuen a prop .
Unes queden cobertes i tots contents ja que així guanyem uns metres de terreny privat , que es paga molt car.
Altres embotides dins un tub, i ja no es veu la brutícia.
També n’hi ha (la majoria) que serveixen per que hi passin els tubs de la claveguera o les aigües d’escolament de la pluja.
I encara n’hi ha que s’han quedat en un canal de formigó sense cap possibilitat de desenvolupar ni un bri de planteta, encara que sabem que no hi ha com la vegetació de ribera per frenar la força de les avingudes i per la seva funció depuradora, sense entrar en que son un hàbitat escàs i de una importància cabdal en el clima mediterrani i en un parc forestal.
Des de la Associació el Mussol ja fa molts anys que treballem en aquest sentit, per nosaltres hi ha una via essencial: conscienciar, formar i sensibilitzar al ciutadà adult des dels serveis municipals i des de les associacions i als nens a l’escola. Es per això que nosaltres des de fa temps formem part del Projecte Rius. Hem adoptat un tram de riera que anem a inspeccionar cada primavera i cada tardor. També hem intentat, sense èxit, que es formin altres grups en el municipi.
A cada campanya que fem: “Dia de l’Arbre”, Festa de la Tardor, entrevistes amb els tècnics del Parc de Collserola, participació en jornades sobre la gestió de la riera de Vallvidrera, fem denuncies a l’ACA, SEPRONA sobre invasions i cobriment de rieres amb terres i també de vessaments.
Incloem sempre la qüestió de les rieres, particularment la de Can Llobet a on hem celebrat dos anys el Dia de l’Arbre i l’hem visitat amb els serveis tècnics mostrant-los que l’autopista del túnels desaigua les pluvials directament a la riera de Can Llobet, sense cap mena de filtre ni mecanisme de disminució de la velocitat, amb els problemes de contaminació i d’erosió que comporta.
Cada un dels casos que os hem esmentat te nom i localització.

Associació El Mussol,per a la protecció del paisatge
Dijous, 7 de maig de 2009

Festa del Casal - Mira-sol

2009-05-04T18:37:00.003+01:00

Benvolgut amic, amiga,

Un any més tindrem festa del casal, festa que celebrem des de fa més de 20 anys. Primer sota un lema: “volem el casal”, després : “volem la piscina” i aquest any malgrat no tenir encara piscina hem optat per VOLEM TOT MIRA-SOL URBANITZAT. Cal recordar que encara falten dos sectors per urbanitzar, carrer Alps i travessies i carrer Pla i altres. L’associació, juntament amb els veïns afectats, farà tot el possible perquè es facin les obres ben aviat.

Farem la festa el diumenge 17 de maig com sempre en el Casal de Mira-sol. Les activitats seran les següents:

-a les dotze del migdia el grup de titelles BABI ens representarà
l’espectacle “La balena Elena.”

-a les dues de la tarda dinar : menú a 3 euros pels socis i
5 pels no socis. Disposarem d’una vaixella compostable:plats, vasos i
coberts. Menú: mongetes amb botifarra, pa, postres i beguda.

- a les quatre de la tarda i com a novetat hi haurà la projecció d’una
pel·lícula.

Esperem que tu , els teus familiars i amics hi podreu assistir per poder parlar entre tots d’aquest Mira-sol que cada dia volem millor.

Rebeu una forta abraçada en nom de tota la junta

President A.V. Sant Joan de Mira-sol

Mira-sol a 4 de maig de 2009

Inseguretat a La Floresta

2009-04-30T15:26:00.002+01:00

No és el primer cop, ni crec que sigui el últim que faig una reflexió del districte on visc, on han crescut els meus fills i on ara no poden viure per l’especulació Inmobiliaria que hem viscut els últims anys. Però no es aquest tema el que volia comentar, sinó el de l'ambient que es viu per els carrers de la Floresta, i en concret en els seus espais públics més transitats, com són la plaça de sobre l’estació, la mateixa plaça de l’estació,l’estació dels ferrocarrils, etc. Són espais on passa molta gent, espais on les mares potser voldrien dur als seus fills a jugar, però on no s’atreveixen a dur-los, ja que es espai de reunió i de consum d'aficionats a l'alcohol i als estupefaents, menors i adults es barregen i consumeixen aquestes substàncies, gent amb sostre i família, i els SDF (Sense Domicili Fitxa), que volten per aquest districte tant tranquil·lament sense que ningú els digui res.
Tot això, a part de comportar un visió poc gratificant, va acompanyat d'un altre inconvenient, com es la brutícia que genera. Els cap de setmana ningú recull llaunes, ampolles, papers, etc. És que potser els Florestans no paguem prous impostos perquè netegin i vigilin mes els nostres carrers i places? I ara no vull rebre una resposta demagògica de quant es gasta el consistori en aquestes dues coses a la Floresta, perquè no es nota...

Xavier Sans i Cordomi
La Floresta
Sant Cugat del Valles

La falta de transparencia com a resposta ?

2009-04-25T14:46:00.005+01:00

En el darrer Ple, l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Cugat (CIU) va impedir la aprovació de una moció presentada per el PSC i recolzada per tota l’oposició amb l’objectiu que la gestió de les contractacions fos transparent.Aquesta postura absolutament antidemocràtica potencia les sospites de que aquest obscurantisme amaga quelcom que a dia d’avui encara no sabem.

Un altre exemple és la sentencia del TSJC que anul·la l'aprovació dels pressupostos del 2004 i que l’equip de govern ha intentat amagar a la opinió pública.A dia d’avui encara ningú ens ha explicat quines seran les seves conseqüències.

Cal obrir les finestres i que corri aire fresc abans que sigui massa tard ¡¡

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA PER TAL QUE ES MILLORILA TRANSPARÈNCIA EN LA CONTRACTACIÓ DE SERVEIS
L’ONG Transparència Internacional (TI) va elaborar l’any 2008 L’Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA).
En aquest índex s’han avaluat cinc àrees de transparència. A grans trets, recullen àrees d’informació interna i externa transparència en matèria urbanística i en la contractació de serveis.
Si bé és cert que en els apartat d’informació els resultats son positius, en l’apartat de contractació de serveis, la gestió del nostre Ajuntament queda molt malparada situant-se en el lloc 69è lloc amb una puntuació de 16,7 punts essent la mitjana 37,3, i per tant molt lluny dels municipis punters en la transparència en la contractació de serveis.
Creiem molt preocupants els resultats de l’àrea de contractació del nostre Ajuntament i per tant de la gestió de l’Equip de Govern atès que el pressupost lligat a contractacions (en les seves múltiples característiques i tipologies) representa un 40% del pressupost de l’any auditat (uns 92 milions d’euros d’ordinari)
Aquest 2009 l’Ajuntament de Sant Cugat ha rebut la demanda de tornar a auditar la transparència de les diferents àrees per part de l’ONG referenciada.

- Atès que el pressupost lligat a contractació representa, conjuntament amb el destinat a recursos humans, és el més important del pressupost ordinari.

- Atès que els índexs i les auditories han de servir per constatar tot allò que es realitza d’una manera òptima però també per posar en evidència i resolució tot allò que té un marge de millora
- Atès que els grups de l’oposició ja formen part de les meses de contractació amb imports de licitació superiors a un milió d’euros (Moció plenària aprovada a instàncies del Grup Municipal d’ICV-EUiA), i creiem que és una acció encertada per obrir i dotar de transparència aquests processos i fins i tot ampliar-los.
- Atès que existeixen mecanismes de millora que han de revertir en un millor serveis als ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat del Vallès, els proveïdors i les empreses licitadores de contractes
- Atès que el nostre Ajuntament es troba immers en les conseqüències econòmiques plurianuals de l’aprovació d’un reconeixement de deute extrapressupostari per valor de més de 3,5 milions d’euros.
- Atès que en l’actual conjuntura de crisi econòmica s’han d’accentuar, encara més, les praxis de transparència i la cerca d’eficiència econòmica
Per tot això, el Grup Municipal Socialista, proposa que aquest Ple adopti elssegüentsACORDS:
1- PUBLICAR el procediment de contractació de serveis.
2- CONSTITUIR una Comissió Específica de Vigilància de la Contractació, de la que formi part un representant de cada Grup Municipal.
3- MILLORAR la publicació, en els mitjans de comunicació municipal, de les convocatòries,obertura de concursos per licitació així com les publicacions dels resultats de les licitacions.
4- AFAVORIR la contractació concursal front la contractació directa.
5- PUBLICAR la quantia de les vendes/operacions amb cadascú dels proveïdors més importants de l’Ajuntament.
6- PUBLICAR la quantia de vendes/operacions amb cadascú dels adjudicataris i contractistes més importants de l’Ajuntament.
7- INCLOURE els presents acords en les bases de les licitacions.
8- DUR a terme les accions necessàries per tal que es compleixin els acords precedents en tres mesos a partir de l’aprovació de la moció.
9- TRASLLADAR els presents acords als concessionaris i proveïdors municipals.

Sant Cugat del Vallès, 20 d’abril del 2009

Jaume Massanés i Papell

Opcions virtuals de la web de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i resolució de conflictes.

2009-04-24T12:44:00.002+01:00

Senyors,
Trameto aquesta carta perquè penso que pot ser bo reflexionar sobre dos aspectes.
L'eficàcia dels mitjans i els serveis que es donen.
A l'Ajuntament, li hauria de donar les gracies per no fer‐me mai cas i per ni tan sols respondre amb un avís de rebuda a les peticions. Penso, que deu ser un error.
Els mitjans.
Des de d'any 2007 que ho vaig intentar "virtualment" a partir d'una opció quellavors hi havia a la web, anomenada "Plànol de la ciutat", no he aconseguit que em facin cas.
El conflicte i els fets.
Hi ha un vehicle, que tothom el pot visitar, amb més de dos anys "aparcat" almateix lloc. Els ho vaig fer saber i tinc encara la resposta de que era cosa imminent la retirada.
Doncs, encara és al mateix lloc !!. Segons normativa, un vehicle només pot estar un temps determinat al mateix lloc, encara que sigui en aparcament lliure. El propi Ajuntament mostra una eficàcia extrema en altres casos.
Per què aquest vehicle segueix en el mateix lloc, que hi ha algun "cas especial", diferent ?. Es bo saber‐ho.
Altre cop els mitjans.
Amb l'opció actual "A un clic", i després, "Incidències al carrer" de la pàgina web (http://www.santcugat.cat), no he aconseguit el que havia demanat, però és que ni tan sols una resposta.
Aquest enllaç porta a una secció amb el nom, "Incidències a la via pública Plataforma Tecnològica de Mobilitat, Els Ulls de la Ciutat".
Soc un ciutadà sensible a les noves tecnologies i que veu que aquestes s'utilitzen amb eficàcia amb finalitats recaptadores. Penso, erròniament, que també deuen ser igual de precises en assumptes com la col·laboració ciutadana.
Curiosament no és així, o al menys no he tingut sort i aquesta és la impressió que en trec.
La demanda.
Algú em pot fer cinc cèntims del que passa. Hi ha algú darrera del "A un clic".
Gracies. Sempre disposat a col·laborar.

Atentament,

Jaume Carrera
Sant Cugat del Vallès
37258333N

La unitat de les esquerres: per què i per a què

2009-04-18T12:27:00.001+01:00

El 13 de març Ferran Villaseñor, primer secretari del PSC, publicava un escrit al Diari de Sant Cugat titulat “Del postrecoderisme a la unió de les esquerres”, en el qual apostava per una entesa entre les forces d’esquerra locals. Uns dies abans havien sortit publicades les declaracions de Joan Calderón, president d’ICV, en el sentit que aquesta formació en la seva darrera assemblea havia apostat per iniciar contactes per obrir una perspectiva que podia acabar en una candidatura unitària. Una setmana després, tant Àlvar Roda, regidor del PSC, com Raül Grangé, portaveu del grup municipal d’ERC, es referien al tema; el primer en un article titulat “Sant Cugat es mereix un govern d’esquerres” i el segon en un altre que porta per títol “Post-Recoderisme no vol dir postnacionalisme”.

Evidentment, els missatges subjacents a cada un dels articles o declaracions no són els mateixos. D’antuvi cal dir que Villaseñor proposava que en aquest procés hi jugués un paper important la societat civil organitzada i apel.lava a la intervenció de la Fundació Sant Cugat i/o la Federació d’AAVV. Pel que fa a la Fundació, aquesta en la darrere Junta acordà respondre en el sentit que no li correspon a ella activar aquest procés, la seva voluntat de pluralitat, entre altres coses, li ho impedeix. I així s’ha fet arribar al proposant. Una altra cosa és que les activitats de la Fundació puguin servir de lloc d’encontre entre les diferents forces polítiques i, a partir d’aquí, aquestes acordin aprofundir en les seves relacions i obrir un nou escenari d’actuació conjunta.

Jo mateix, uns dies després de les darreres eleccions municipals, vaig “penjar” al Fòrum un article en el qual defensava la necessitat de treballar de cara a una candidatura de totes les esquerres per donar la volta a la situació d’hegemonia de CiU. En aquest article plantejava que això només seria possible si s’endegava una dinàmica que anés més enllà de les estructures orgàniques dels partits polítics. No cal dir que darrera d’aquestes propostes i/o reflexions hi ha l’experiència, que aquí no analitzaré, de la candidatura unitària presentada amb èxit en les eleccions a l’EMD de Valldoreix del 2003 i 2007.

Aquí voldria desenvolupar les idees expressades en aquell escrit del maig de 2007, tot tenint en compte les aportacions posteriors suara esmentades. Ho faré de forma resumida i, per tant, sense les matisacions que, probablement, el tema requereix. Som-hi, doncs.

1.- És evident que el model de ciutat, si és que se’n pot dir així, de CiU impulsat des de 1987 ha tingut un èxit poc discutible i que l’esquerra no ha sabut –o no ha pogut, i probablement és més això que no pas l’altre- presentar una alternativa creïble i engrescadora.

2.- Aquesta manca d’alternativa ha anat acompanyada, i és lògic que hagi estat així, d’estratègies diferents per part de les forces d’esquerra. Uns han optat, com és el cas d’ERC, per estar presents al govern amb CiU, encara que no sempre. I els altres, PSC i ICV, per traçar estratègies que reforcessin el seu perfil polític i electoral. Estratègies que a voltes han coincidit, com foren els acords sobre el futur creixement de la ciutat de principis de 2001 –acord que, curiosament, no signà ERC i, en canvi, l’ha gestionat durant alguns anys des del govern municipal- o han divergit, com ha estat el cas del procés de discussió i votació del darrer pressupost municipal.

3.- Més enllà de la legítima voluntat de cadascuna de les forces de marcar perfil propi, és un fet que això ha estat causa, i conseqüència a la vegada, d’una manca de reflexió conjunta sobre la política municipal, el model de ciutat i les possibles propostes alternatives. No hi ha doncs, una posada en comú de les reflexions que es fan des de cada una d’aquestes forces sobre la realitat local i el seu futur.

4.- Donar la volta a la situació actual, començant per embastar una reflexió global que qüestioni el model de ciutat actual, o almenys les formes de la seva gestió, no és cosa fàcil, ans el contrari. L’esquerra, i el món de la política en general, no va sobrada d’idees. No es pot quedar en la mera crítica, ni pot esdevenir un calc en negatiu del que fan els altres.

5.- Cal doncs, si volem donar la volta a la situació actual o almenys obrir un procés de reflexió que en proposi la possibilitat, que les esquerres iniciïn una dinàmica de discussió, per veure quantes anàlisis sobre la realitat actual comparteixen i quantes propostes de futur són capaces d’elaborar conjuntament. En aquest sentit, em sembla fonamental que es tinguin en compte les següents qüestions:

a) No es pot pretendre fer tabula rasa del passat. Un model d’èxit, un altra cosa és que ens agradi més o menys, no es pot combatre amb la mera desqualificació.
b) Cal que els partits d’esquerra deixin al marge les seves diferències d’àmbit nacional. Estem parlant d’una alternativa per Sant Cugat i no pas d’un acord estratègic nacional que apunti a vint anys vista. En aquest sentit cal dir que l’article de Grangé no aporta, precisament, elements per ser optimista: posar l’eix identitari com a punt de referència no porta enlloc. Per altra part, l’acord d’entesa existent al govern de la Generalitat hauria de constituir un incentiu.
c) Aquest procés, com ja he indicat, hauria d’anar més enllà de les estructures orgàniques dels partits. Fora d’aquests hi ha molta matèria gris. Cal saber implicar els sectors, o les persones, més dinàmiques i compromeses de la societat civil organitzada.
d) Cal impregnar el procés i el possible acord d’esperit institucional. És a dir, cal supeditar els interessos més de partit en favor d’una proposta unitària (en aquest sentit, cal aprendre dels errors de l’actual govern de la Generalitat). I això s’ha de reflectir en tot el procés. Ningú no ha de pretendre convertir-se en pal de paller de la iniciativa. El pes de cadascú s’ha de mesurar per la capacitat d’aportar propostes i liderar el procés.
e) I, per últim, és evident que a dos anys de les properes eleccions municipals no es poden demanar impossibles, una alternativa com aquesta no es construeix en quatre dies, però, precisament per això, cal posar-s’hi ara mateix. Pot ser que no porti enlloc, però segur que no es perdrà el temps.

Jordi Casas
Membre de Fundació Sant Cugat

Sant Cugat del Vallès, segle XXI o segle XIX ?

2009-04-14T08:56:00.002+01:00

El carrer Pla de Mirasol a Sant Cugat del Valles, fa molts anys que està pendent d'urbanització, per la qual cosa els veïns demanem una sèrie de mesures provisionals efectives fins a la solució definitiva.
A l'esmentat carrer els veïns hem de suportar la pols que aixequen els vehicles en circular, incrementada pel pas de l'autobús cada vint minuts... l'esmentada pols produeixen condicions difícils de suportar, tant de salut com a higièniques.
En dies plujosos tota aquesta pols es converteix en fang incrementant la inseguretat de béns i persones. Ja hi ha hagut un atropellament d'un camió a un vianant produint-li greus danys.
Les solucions que demanem els veïns són:

- Asfaltar amb una capa d'uns cinc centímetres, com ja s'ha realitzat en carrers del municipi per on passa l'autobús.
- Aplicar aquestes solucions provisionals als carrers del voltant que estiguin en situacions similars.
- Iniciar el tràmit per a la definitiva urbanització del sector.
Com el nostre ajuntament, amb el senyor Recoder (esperança de CiU) al capdavant, no ens fa cas, ens veiem obligats a posar en coneixement de la nostra situació a tot aquell que ens vulgui sentir.

Atentament, els veïns del carrer Pla.

La llibertat com a resposta ?

2009-03-31T18:27:00.003+01:00

Hi ha alguns termes bàsics, com llibertat o democràcia, que massa sovint es fan servir en va i a vegades de forma perversa, tergiversant el seu significat per manipular i massificar.

Segons l’Institut d’Estudis Catalans, la llibertat és l’estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, etc. O, dit de manera planera i entenedora, com deia Manuel de Pedrolo, la llibertat consisteix en que hom no hagi de fer el que un altre vol que faci.

Fa temps que el nostre alcalde, Sr. Recoder, combinant el seu capteniment i l’estratègica mediàtica, s’ha anat situant en una posició de “disposició” per assumir, quan toqui, el gran paper al que està destinat, segons diu Artur Mas i que, com sembla, ell mateix en té ple convenciment (el que no està clar és si ambdós coincideixen en quin ha de ser aquest paper). Ara, i seguint en la línia de promoció cap a les més altes responsabilitats a les que espera ser cridat, s’acaba de publicar un llibre seu titulat “La llibertat com a resposta” No entrarem en el contingut del llibre, en el del pròleg ni en el de l’epíleg, ens quedarem en quelcom menys substancial i més breu, però, tanmateix, significatiu: el títol.

Titular el llibre “La llibertat com a resposta” sembla voler donar a entendre que davant d’una situació, d’un problema o d’un conflicte, la solució, la resposta és la llibertat, (hi ha mots, com llibertat, que per la seva càrrega profunda, sempre agraden de sentir) donant per suposat que aquesta és la seva manera de fer. I això pot estar molt bé de cara als catalans i catalanes en general, però, és aquí on els santcugatencs i santcugatenques, que som qui millor coneix el dia a dia de la seva praxi política, tenim alguna cosa a dir, i ho podem qüestionar seriosament, doncs sabem que una cosa són les paraules i una altra els fets.

Des de la perspectiva santcugatenca, hom es pot preguntar quina mena de “llibertat com a resposta” és impedir que la població de Sant Cugat pugui saber perquè apareixen factures d’una empresa concessionària de serveis sense comptabilitzar, per import d’uns tres milions i mig d’euros (uns 580 milions de les antigues pessetes, que hipotecaran els nostres pressupostos municipals durant uns quants anys), i que per fer-ho, en un ple municipal i valent-se del corró de la majoria absoluta de l’equip de govern, es presentés una moció alternativa-distractiva, per impedir donar comptes i que es sàpiga la veritat. Ni resposta ni llibertat.

Quina mena de llibertat és la que es basa en l’opacitat? Sense transparència no pot haver-hi llibertat. És llibertat que els ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat (que són qui, amb els seus impostos, mantenen els funcionaris i els polítics del nostre Ajuntament) no sàpiguen encara si s’han depurat responsabilitats i si s’han pres les mesures necessàries perquè irregularitats semblants no es tornin a repetir?.

O, es pot considerar “llibertat com a resposta” el seu capteniment pel que fa a la moció en relació a la iniciativa ciutadana DeuMil a Brussel·les per l’Autodeterminació? És “llibertat” impedir que el ple municipal pogués votar-la? No hauria sigut una “resposta” més coherent donar llibertat de vot als regidors del grup de CIU i votar la moció presentada? Doncs la “resposta” també va ser mitjançant una altra moció alternativa (totalment absurda), amb el que la “llibertat” va ser impedir possiblement el vot favorable dels regidors de CDC que donaven suport a la iniciativa (dos dels quals formen part de la plataforma de càrrecs electes Decidim.cat). I per postres, fa uns dies, en un programa matinal de TV3, el Sr. Recoder manifestava que estava satisfet de la presència de polítics del seu partit a la manifestació de Brussel·les. És hipocresia o cinisme?

És “llibertat com a resposta” no contestar (quan li sembla convenient) els escrits que els santcugatencs presenten per demanar informació o solucions als seus problemes?. (és un fet inacceptable i reiterat. Un petit exemple poden ser els que 28 veïns de Mira-sol van presentar el 14 de gener i el 7 d’agost del 2008 i que en comptes de “llibertat”, han rebut el silenci “com a resposta”).

Sr. Recoder, escrigui els llibres que vulgui, però, respongui quan toca, doni comptes de la seva gestió i no ens condicioni la llibertat.

Jaume Massanés i Papell

Any 2009 - Carrers pendents d'urbanitzar a Mira-sol (Sant Cugat)

2009-03-25T19:14:00.004Z

Els veïns del carrer Pla de Mira-sol estan indignats per la nul·la resposta de l’Ajuntament a les seves repetides peticions perque s’arregli el problema del seu carrer sense asfaltar, amb pols, amb molts forats i sense voreres en alguns trams. Tot això agreujat per el pas de l’autobus que encara malmet més el carrer incrementant tambe el risc d’accidents.
Volen un interlocutor válid, ja que fins ara tothom es passa la “patata calenta” i ningú dóna solucions ni terminis per a la seva solució d’una forma ràpida i definitiva. El darrer 23 de febrer van presentar un escrit a l’Ajuntament signat per tots els veïns i encara avui no han rebut resposta.
Finalment anuncïen que estan dispossats a iniciar accions i mobilitzacions concretes perque sel’s escolti.

Veïns del carrer Pla

Neix el més VDX

2009-03-24T20:54:00.002Z

L’informatiu que teniu a les mans s’ha gestat al llarg de mesos però els darrers esdeveniments han precipitat el seu naixement. A ningú li deu ser desconeguda la situació del govern de l’EMD. Les particularitats legals en relació a les EMD i les darreres accions de CiU-Actuem han deixat Valldoreix en una situació de govern complexa. Al llarg dels números successius del més VDX intentarem explicar-nos.
Aquest informatiu pretén acostar, exposar i explicar la vida de Valldoreix des de la perspectiva de l’esquerra, una esquerra ampla, plural i diversa.La volem explicar en clau d’acció, en positiu, volem que conegueu que fem, i per què ho fem. I també, alguna vegada, el que no fem i per què no ho fem.
La política ha de ser el lloc comú de les persones, ha de ser noble, és esforçada, és el regal del temps propi a la comunitat. Des d’aquest informatiu volem transmetre la bona política, la que mai s’hauria hagut de deixar de fer, volem encantar-vos.
Era necessària aquesta publicació? També ens ho hem demanat, i creiem que sí, decididament sí. Creiem que els mitjans de comunicació de Sant Cugat no són prou plurals, a còpia d’anys la veu i els interessos de CiU són els únics que es deixen sentir al TOT Sant Cugat, al Diari de Sant Cugat i a Radio Sant Cugat. Només molt de tant en tant i per a cobrir l’expedient o quan el silenci seria vergonyós apareix alguna notícia dissident.
A través de les diverses seccions ens donarem a conèixer, ens presentarem a la gent de Valldoreix, full a full us convidarem a conèixer-nos amb més detall i més de prop.
En la secció Que és i com funciona una EMD? explicarem aspectes legals, electorals, estructurals, pressupostaris, etc. del funcionament d’una EMD. En la secció VDX escriurem sobre algun aspecte concret o alguna reflexió sobre Valldoreix. En El darrer ple us contarem el desenvolupament i les dificultats de cada ple. En la secció Sóc veí/veïna progressista anirem presentant-nos: a cada número coneixereu un membre que dóna suport a la Candidatura de Progrés i Catalanista de Valldoreix, amb fotografia inclosa. En la secció Per què volem governar, que encetarem en el proper número, explicarem els punts del nostre programa. També hi haurà Calaix de sastre, una secció amb algun entreteniment, cuina, jardí, jocs, etc. I tindrem una visió il·lustrada d’algun aspecte de la vida de Valldoreix amb La Vinyeta de l’ADOLF.
El nostre objectiu final, confessat aquí i ara mateix, és guanyar les properes eleccions, nosaltres hem d’explicar-vos qui som i què volem, vosaltres tindreu l’última paraula.

Progressistes de Valldoreix

Sant Cugat, ciutat verda en mobilitat?

2009-03-21T17:59:00.002Z

En els propers mesos Sant Cugat elaborarà el seu Pla de Mobilitat. Comptant amb la participació d’una empresa externa i d’un procés de participació ciutadana, es definirà com ens mourem en els propers anys.

Podríem dir que el punt de partida és prou raonable, almenys pels estàndards de mobilitat que han imperat fins avui. Tot i que Sant Cugat és una ciutat amb un ús intensiu del cotxe i probablement superior al de la resta de l’àrea metropolitana, també compta amb aspectes més sostenibles com una bona cobertura de servei ferroviari i un nucli històric vianantitzat. Gràcies a aquest darrer s’ha creat un espai de comerç, lleure i convivència poc habitual en ciutats de l’entorn. Finalment, la presència d’abundants zones verdes equilibra una mica la sensació de ciutat “envaïda” pels cotxes que caracteritza moltes zones de Barcelona.

Tot i el punt de partida, Sant Cugat té també reptes per al futur que comportaran, segons ProBici, canvis importants en la forma com ens movem.

En primer lloc, la nova mobilitat haurà de contribuir a la reducció d’emissions de CO2 i a lluitar contra el canvi climàtic. No és només una aspiració ideològica sinó que l’estat espanyol s’hi ha compromès a través del Protocol de Kyoto. En paral·lel també sembla clar que l’era del petroli barat té els dies (o els decennis) comptats, i per això cal buscar alternatives amb menys dependència del cru.

En segon lloc, també ha de garantir la cohesió social. L’absència d’una xarxa competitiva de transport públic perjudica amplis col·lectius que per edat, manca de permís de conduir, raons econòmiques o simplement per civisme no poden o no volen anar en cotxe. Construir aquesta xarxa és quelcom bàsic per garantir el dret a la mobilitat.

Finalment, ha d’assegurar la seguretat vial i la salut pública.

Però, és realment possible canviar de model de mobilitat? La resposta és que possiblement aquest canvi ja hagi començat. La vianantització del Centre, les noves línies de bus o la imminent connexió dels carrils-bici existents demostren que el cotxe privat ja no és l’únic protagonista de la mobilitat. Els mateixos canvis s’estan produint, a ritmes diferents, a moltes ciutats de l’entorn, i tot indica que estem sols al començament d’un canvi de cicle.

Les propostes de ProBici per a Sant Cugat inclouen tant les connexions amb l’exterior com la xarxa interna. Entre les primeres proposem la construcció del Tramvallès, una xarxa de tramvia defensada per la PTP i diversos ajuntaments que en un dels seus ramals uniria Sabadell, Terrassa, Badia, Barberà, Cerdanyola i Sant Cugat. Serviria per acostar barris i ciutats sense servei ferroviari a les principals línies de tren, i també acompliria funcions de transport intracomarcal i local. A Sant Cugat provindria del Centre Direccional de Cerdanyola i entraria, probablement, per Pla del Vinyet fins l’estació de FGC. Per altra banda, la PTP defensa també el desdoblament de la línia de FGC de Sant Cugat a Barcelona com a manera no sols de descongestionar la línia actual sinó de reduir els temps de viatge entre el Vallès i Barcelona en uns 15min.

Quant a la mobilitat interna, l’autobús serà la peça clau per aportar viatgers al tren i per la resta de desplaçaments. Evidentment han de canviar unes quantes coses per a que això sigui així. Des de Probici proposem una xarxa de línies “exprés” amb prioritat semafòrica i espai reservat sempre que sigui necessari. Tant la velocitat comercial com la freqüència de pas serien elevades, i això possibilitaria el transbordament còmode entre línies. Aquesta xarxa es podria complementar amb busos de barri.

L’anar a peu és també un pilar de la mobilitat. Als voltants del Centre els itineraris són d’una qualitat excel·lent, però en barris perifèrics són habituals les discontinuïtats en els recorreguts: absència de voreres, aparcament il·legal o rotondes amb trànsit agressiu. L’Ajuntament hauria de garantir que els itineraris principals (cap als centres educatius, als polígons de serveis o a les estacions) siguin de qualitat. En bastants casos hi ha terceres administracions implicades, però això no ha de servir d’excusa per prolongar la situació actual.

Quant a la bicicleta, part de les necessitats quedaran cobertes quan la xarxa de carrils-bici tingui continuïtat a la zona de l’estació de FGC Sant Cugat, obres finançades pel recent pla d’inversions del Govern Central. Les actuacions futures haurien de garantir la connectivitat amb els centres educatius i amb els principals polígons de serveis.

Per acabar mencionarem les propostes per al cotxe. Proposem mantenir les actuacions necessàries per seguretat o per a corregir desequilibris territorials (estem pensant sobretot en aparcaments públics en barris amb dèficit de places). Demanem també garantir la disciplina viària a tota la ciutat. En particular, aquesta s’ha d’estendre als nous barris i als polígons industrials on, per diversos motius, és habitual que el cotxe envaeixi espais que no li pertoquen.

Sant Cugat té una oportunitat de ser un model en qualitat de vida també per la seva mobilitat. Tenim models propers que avalen la factibilitat d’aquest canvi, i estem segurs que el Pla de Mobilitat inclourà, d’una manera o una altra, els ingredients necessaris per a que es dugui a terme.

La proposta completa de Probici-BACC-la PTP es pot trobar a:
http://www.sendspace.com/file/ysikzt

Martí Rius - Membre de ProBici i president del BACC-Bicicleta Club de Catalunya

Recoder: un home amb bicicleta i corbata

2009-03-21T16:11:00.000Z

El nostre alcalde ha escrit un llibre amb un títol un xic enigmàtica: La llibertat com a resposta (a qui?). No cal dir que qui pretengui conèixer millor al personatge, ha de llegir-lo. Jo ho he fet i em proposo reflectir en aquestes línies algunes de les reflexions que m’ha plantejat la seva lectura.

Que és un llibre de promoció política, no se’n pot dubtar. Al pròleg del periodista que ha confegit el llibre a base de converses amb l’alcalde queda molt clar: és un home que s’ha fet al marge de l’aparell, o fins i tot en contra, i que s’ofereix pel que faci falta (ell després ho concreta això, naturalment). Dit amb paraules del llibre: “Ell no va demanar permís per ser-hi . Hi és i punt. I el pitjor de tot: no demana excuses. No dissimula. No es camufla entre el paisatge”. No sabem a qui ha de demanar permís i excuses, ni davant de qui ha de dissimular i molt menys per què s’ha de camuflar. Potser per què no el vegi Artur Mas? Potser és per això que l’actual líder de CDC i CiU només surt esmentat, i de retruc, en un lloc del llibre (p. 93).

Des d’un punt de vista formal el llibre consta de tres parts. En la primera ens explica el seu compromís polític, el qual expressa que li ve de molt jove: “Una trajectòria coherent”. En la segona ens dóna conèixer els principis sobre els quals ha construït la seva personalitat i la seva actuació pública: “Idees que m’expliquen”. I, per últim, dóna compta de la seva gestió a l’Ajuntament de Sant Cugat: “Política a peu de carrer”. Per raons òbvies a qualsevol santcugatenc d’antuvi li interessarà especialment la tercera part, aquella en la qual ens explica com veu i què pensa de la nostra ciutat. Però, des del meu punt de vista la més interessant és la segona, en ella i sense embuts ens explica les seves conviccions més pregones.

Abans d’entrar-hi, però, cal parlar del seu compromís nacional. No sorprendrà ningú que es declari profundament nacionalista, però ens deixa clar que ell és dels que ha cregut sempre en la casa gran del catalanisme. Ens recorda que va entrar en la política institucional de la mà de Roca i Junyent, en aquell any de la malaguanyada proposta reformista, i que des d’aleshores ha pensat que cal eixamplar bases i no pas fer propostes de pedra picada. Reivindica la tradició del catalanisme, de la voluntat de construir portes endins i influir portes enfora. Per dir-ho amb les seves paraules, i que prengui nota qui n’hagi de prendre: “Convergència destaca per la seva amplada de mires, cosa força contrària al reduccionisme cap al qual, en algun moment de la història, sembla que ens vam voler inclinar” (p. 21). En definitiva, conviccions, però amb pragmatisme i voluntat de sumar. Per aquí, cap sorpresa.

He parlat que ens explica sense embuts les seves conviccions més pregones i això és quelcom que cal agrair. Per exemple i per posar un cas, quan parla de la seva fe i del seu catolicisme, ens dirà “qui em vulgui entendre ha de tenir en compte aquest factor imprescindible de la meva vida” (p. 17). Però allò que més sorprèn, almenys a mi, és el passar comptes amb el que ell anomena “progressisme de la transició”. Sembla que tots aquells aspectes que fallen és perquè se sustenten en valors defensats per l’esquerra, en “falsos progressismes”, com dirà algunes vegades. La llista no és precisament curta. Som-hi. “La família, la d’un home i una dona, ha estat posada en crisi per part de cert progressisme” (p. 58). En parlar de l’educació: “No ens podem permetre abraçar un progressisme mal entès que ens iguali a la baixa” (p. 62). “La pèrdua progressiva d’influència de la generació de la transició, marcada per les idees de l’esquerra tradicional (...), penso que ens serà molt positiva i ens homologarem amb les democràcies occidentals de llarga tradició” (p. 64). I si encara no ho heu entès: “Aquest progressisme tronat que ha impregnat la societat durant dècades ens el curarà la globalització, a la qual aquest món no sap com respondre, de moment” (p. 64). En un altre lloc: “Em refereixo a aquest progressisme carregat de superioritat moral que penetra per capil.laritat a la nostra societat i crea el marc de comportaments ideals, dibuixant la ratlla entre el que és bo i el que és dolent” (p. 81). I, per últim, tampoc no cal abusar: “Quants progres del maig del 68 han transformat els antics ideals revolucionaris en cinisme i culte als diners i a la bona vida, amanit, això sí, amb la defensa de causes nobles, com més llunyanes millor, no fos cas que els comprometés a canvis en la seva plàcida existència?” (p. 89). En definitiva, l’esquerra no té el monopoli de la veritat, la qual cosa sens dubte compartim, i cal abordar els grans reptes de la globalització des dels valors de sempre, els quals cal actualitzar, naturalment. Podríem dir que es defineix com un conservador, i no ho dic en sentit pejoratiu, però arrelat a les necessitats del temps. En definitiva, i per il.lustrar-ho amb les seves mateixes paraules: “també se’n pot ser, d’ecologista - i ell es declara preocupat pel medi ambient des de fa anys-, duent camisa i corbata” (p. 73). No debades, en la portada del llibre veiem un Recoder pedalejant la bicicleta amb corbata, camisa i americana de pana.

Sorprèn que en una Catalunya que ha passat durant 23 anys pel sedàs del pujolisme, Recoder hi trobi encara tants valors esquerrans de la transició -sempre per blasmar-los, això sí. En el punt de mira hi ha el nefand govern del tripartit. És hereu d’aquest fals progressisme i ens està enfonsant el país. Ho diu amb tota claredat: “Per això necessitem amb urgència un govern seriós, amb objectius clars, coherents i posats al dia, que sigui percebut com a tal per la ciutadania de Catalunya. En això estem treballant molta gent” (p. 42). Ull amb el darrer punt i a part! En l’epíleg ens ho recorda, per si ho havíem oblidat: “El que ens manca, doncs, és desempallegar-nos de les traves que ens impedeixen progressar, i llançar-nos sense complexos a conquerir el futur. El manual progre de la Transició no serveix per entendre el món d’avui, i actua com un llast a les nostres capacitats (...). La societat catalana en el seu conjunt ha de trencar el seu silenci, ha de ser capaç de denunciar la nuesa de l’emperador i ha d’actuar en conseqüència” (p. 116). I, com dèiem al principi, ell és aquí per recordar-nos-ho i es posa a la nostra disposició per al que més convingui.

I, naturalment, el seu millor aval és la gestió feta des de l’Ajuntament. En aquesta part no trobareu cap sorpresa ni res que no hàgiu sentit o llegit ja. Ens diu que “Nosaltres hem tingut un projecte de ciutat ben travat, hem tingut la determinació suficient per tirar-lo endavant i penso que l’hem encertat, malgrat els punt febles, que sempre hi són” (p. 97). Malgrat la darrere part de la frase, s’hi troba a mancar un cert component autocrític. Per exemple, quan parla de la crisi i les seves conseqüències, no fa cap referència al fet que aquesta ha propinat una bufetada descomunal a aquest model de ciutat basat en un creixement constant. Res es diu de com ho gestionarem això. Per altra part, no cal dir que Catalunya no és Sant Cugat i, si el destí el situa a les més altes responsabilitats, sens dubte no ho tindrà tan fàcil.

En definitiva i per concloure, aquest és el nostre alcalde. Almenys, és com jo el veig després de llegir el seu llibre. Convido a fer-ho a aquells que tinguin interès en conèixer millor qui ha governat durant 9 anys el nostre municipi i es proposa governar Catalunya. Per què es tracta d’això, no?
Jordi Casas. Membre de Fundació Sant Cugat

Recoder: Vergonyes o medalles

2009-03-15T18:16:00.003Z

El 1960, el 20% dels més rics tenien 30 vegades més que el 20% més pobre. El 1990 aquest 20% tenia 60 vegades més. El 1995 tenien 82 vegades més. Calculin vostès l'any 2009...
A Sant Cugat, si segueixen l'evolució de preus en els últims 15 anys, podran veure clarament que aquestes dades són reals. El nostre Ajuntament en estreta col·laboració amb els promotors d'"habitatges" i coneixedor ple de la desmesurada especulació del gremi, va tancar els ulls i oïdes a les queixes ciutadanes sota el lema "quant més car, més ingressos per a les arques." Van publicar orgullosos fins i tot que Sant Cugat era la població amb renda més alta i més cara de Cataluña!!! L'any 2002, en passar de la pesseta a l'Euro, els comerciants de la ciutat van convertir la moneda de 100 ptes. en l'equivalent a 1 € i cap polític no va alçar la veu en defensa del ciutadà. Ens van augmentar la cistella de la compra un 67% en un absolut silenci. Avui mateix la llei o ordenança que obliga al comerç a marcar amb el preu tots els productes exposats no es compleix en gran part i el nostre consistori no vigila. Per què, si som una ciutat dormitori (adormida)?.
La promoció fotogràfica apareguda en premsa del Sr. Recoder sobre una bici, amb somriure nord-americà de pasta dentrífica anunciant un llibre en el títol del qual s'inclou la paraula "llibertat", ens demostra la profunda convicció de molts polítics que els ciutadans som rentablemente ximples. L'esperit enganyós d'aquesta foto és motiu de vergonya i una ofensa a la intel·ligència dels ciutadans de Catalunya. El nostre alcalde i el seu equip han contribuït molt directament a l'augment de les diferències entre rics i pobres en el seu estret contacte amb els especuladors i han estat part activa en la creació de la bombolla immobiliària. La prova la tenen al mastodòntic edifici buit a sobre de l'estació de Mira-Sol que ja anomenen "el Portaavions". Finançat amb garanties públiques per vendre'l al preu especulatiu que anomenen "de mercat". Per una gestió tan vergonyosa mereix algú una medalla?

J.R.Loidi

Sant Cugat del Vallès s'ho mereix

2009-03-13T11:00:00.000Z

DEL POSTRECODERISME A LA UNIÓ DE LES ESQUERRES

El Sr. Recoder ha fet coses positives per Sant Cugat, negar aquesta afirmació no seria ni adequat ni just. Malgrat tot, el model de gestió que ha impulsat l’actual alcalde dóna mostres evidents d’esgotament, alhora que es repeteixen les notícies de desequilibris econòmics, deutes milionaris, urbanisme a mida i pujades d’impostos encobertes. Sant Cugat no ha de ser segon plat per ningú i menys pels polítics que han d’entomar un present complicat i un futur incert.
Gairebé a mig mandat de la majoria absoluta de CiU a Sant Cugat, cal mirar pel futur de la nostra ciutat. Cal plantejar quines poden ser les formes de manteniment de la nostra qualitat de vida, avançar en una ciutat en creixement, compensar la desigualtat territorial, avançar en justícia social i plantejar-nos per què governa aquesta ciutat una força conservadora quan la majoria del seus ciutadans es defineixen d’esquerra o centre-esquerra.
Els partits de l’arc ideològic de l’esquerra, hem patit un complex d’inferioritat respecte a CiU. Qualsevol proposta o crítica nostra ha estat venuda com un intent de desestabilitzar la qualitat de vida santcugatenca i convertir la nostra ciutat en una còpia de determinats barris de l’extraradi metropolità. La demagògia ha fet èxit en aquests missatges.
Hi ha actuacions que han estat signe del govern de CiU: la política de tirar els problemes endavant (algú els arreglarà quan toqui), cercar enemics exteriors per amagar els propis, dividir els partits d’esquerra, accions propagandístiques, llenguatge socialdemòcrata però realitats “Neocon” o el clientelisme són signes d’actuació.
En un moment d’esgotament del model de gestió de CiU, però també de la fragmentació de les propostes dels partits d’esquerres, cal donar un pas endavant en la generació d’una alternativa social i política a l’actual govern i les seves accions.
L’actuació del PSC de Sant Cugat es guiarà per la línia de propiciar les condicions per tal que es pugui generar un canvi polític a la nostra ciutat. Un canvi que ha de ser garantia de desenvolupament de polítiques progressistes i catalanistes, del qual han de ser partícips els partits d’esquerres i també els moviments associatius, culturals o veïnals.
Els propis partits d’esquerres tenen diferents visions. Les recents declaracions del President d’ICV de la nostra ciutat obren vies de diàleg molt positives. Els companys d’ERC també tenen la complicada decisió d’engrandir les diferències o treballar per trobar allò que uneix a polítics i ciutadans progressistes i catalanistes. Hem de mostrar a la ciutadania quin és el nostre joc de coalicions, entenem que és el moment de la clarificació. En aquests moments, cal buscar aquells camins que uneixen aquestes opcions i no cercar les diferències, ja sabeu que accentuar aquestes és molt més fàcil.
I per finalitzar una proposta concreta: Proposem, i oferim tota la nostra col·laboració, a la Fundació Sant Cugat i a la Federació d’Associacions de Veïns l’organització d’una cimera sobre el futur de Sant Cugat des d’una òptica de pacte (en les seves múltiples opcions) de les forces d’esquerres, els seus possibles passos i la implicació del teixit associatiu en aquest procés. Un procés certament complicat, però ningú va dir que seria fàcil.
Ara és el moment de sumar, tendir ponts i accentuar allò que ens uneix: la nostra ciutat.

Ferran Villaseñor
Regidor i primer Secretari del PSC
blog@ferranvillasenor.org

Prou abusos: Millor política social en època de crisis.

2009-03-03T20:00:00.003Z

Iniciem aquesta campanya pública del moviment veïnal a Sant Cugat després de la proposta recolzada per la totalitat de l’assemblea del passat dia 18 de febrer , convocada a les cotxeres de Sants per la Confederació d´Associacions de Veïns de Catalunya

Tots els municipis de Catalunya amb representació veïnal, el dia 10 de març a les 8 del vespre organitzarem una concentració per MANIFESTAR I DENUNCIAR PÚBLICAMENT L’ALÇA GENERALITZADA DELS PREUS DELS SERVEIS BÀSICS PER SOBRE DEL I.P.C., en una situació en la que els salaris estan congelats i el nombre d’ aturats augmenta dia a dia..

Les economies familiars estan en un moment delicat . La crisis és generalitzada i els afectats per l ‘atur arriben a l’ 11,8% de la població de Catalunya.

Els preus dels serveis bàsics augmenten : l’electricitat fins un 3,4% després de l ‘11% de l’ any passat i amb una previsió de increment aquest any per sobre del 31% (juliol/2009). L aigua en l’àrea metropolitana arriba al 8%. La brossa un 7%, el transport públic metropolita una mitjana de 4,7%, els bitllets de rodalies un 6 i 5%, els peatges 4,6%.... i altres.

Per aquests motius els santcugatencs SORTIREM AL CARRER en aquesta primera acció el proper dia 10 de març a les 8 del vespre a la Plaça de la Vila , davant l´Ajuntament de Sant Cugat i posteriorment ho farem tots a la Plaça Sant Jaume de Barcelona el dia 24 de Març.

US HI ESPEREM

Federació d´Associacions de Veïns de Sant Cugat

Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya

Festa Major - 2ª Part

2009-03-03T19:09:00.000Z

2 Format

2.1 Totes les Festes Majors del país s’han caracteritzat per tenir una estructura semblant, en la que destacava l’ofici religiós al matí, amb un bon predicador i músics, i a la tarda el ball. Posteriorment s’ha va afegir un pregó laic a l’inici i un castell de focs com a cloenda. En mig, cada població podia incorporar aquells actes tradicionals del lloc que els singularitzen dels seus veïns i molts altres de nous en funció de la demanda ciutadana de cada moment.

A nivell local s’ha mantingut la tradició religiosa de l’ofici que homenatga al sant patró i el Ball del Paga-li Joan, en origen la cerimònia simbòlica del relleu d’administradors de la festa. Quan al ball de gala, el del clàssic envelat, ha estat democratitzat i substituït per múltiples balls a l’aire lliure en diferents punts de la ciutat. La resta d’activitats és aleatòria, hi cap una mica tot, sobretot allò que surt de les pròpies bases, de les associacions i entitats, especialment si l’activitat té un caire lúdic, obert i participatiu. En aquest context, la funció municipal és la de facilitar, de proveir les infraestructures, però també de serveis, com la posterior neteja i també el manteniment de l’ordre públic, que la natural disbauxa que comporta la Festa es mantingui dins uns raonables paràmetres cívics (sempre es vulneraran les ordenances de soroll, com elles mateixes preveuen, però és pot controlar l’excés innecesari).

2.2 Pel que fa als aspectes econòmics, és evident que hi ha uns actes oficials que li corresponen organitzar i sufragar a l’Ajuntament, sigui per pròpia iniciativa o subsidiàriament: el pregó, el castell de focs, els grans espectacles o balls. Les iniciatives ciutadanes poden ser subvencionades en funció dels criteris generals, sobretot de la seva obertura i repercussió en el conjunt de la ciutat, i l’ideal seria que existís una coresponsabilitat financera. És cert, també, que les hores voluntàries i benèvoles d’organització haurien de quantificar-se i valorar-se en aquest còmput. No deixa de ser curiós, però, que les tradicions que s’han perdut siguin les col·lectes populars adreçades a recollir diners per pagar la festa, com els “llevants de taula” o la “faixa de sant Pere”. En contrast, “Barraques” ha esdevingut una font de finançament d’entitats, alhora que cal destacar el gran canvi manifestat pel comerç local, que ha abandonat el petit mecenatge i amb la botiga al carrer no deixa d’aprofitar la gernació per cercar el donar-se a conèixer i omplir el calaix.

2.3 Sense voler entrar en la programació, cal fer una reflexió sobre alguns dels actes i el paper que juguen dins la Festa. En primer lloc respecte el Ball del Paga-li Joan, la tradició del qual és que el ballessin les dues parelles d’administradors sortints i les dues entrants. Si ara volguessin ser estrictes i mantenir el seu sentit primigeni, caldria que només fos ballat pels membres de la Comissió, i tampoc es tracta d’això. Però, el que no es pot esperar és que un ball concebut per 4 parelles, mantingui el mateix atractiu si el ballen 40. El temps que tarden en donar un tomb al recinte s’allarga molt, alhora que la música ha d’anar repetint la mateixa tonada i esdevé una reiteració monòtona que s’eternitza. Per tant, o bé hi ha una certa limitació quan al nombre de balladors, o cal fer un arranjament musical que contempli variacions i el faci més amè. Del contrari, hi ha el perill que l’avorriment acabi bandejant l’acte.

2.4 Pel que fa al castell de focs, la seva programació tradicional com a fi de festa respon a dues raons bàsiques. La primera té a veure amb el que en antropologia es coneix com a cerimònia del “potchlan”. Alguns indis americans, en arribar al final de la festa extraordinària a la que havien convidat als veïns, per mostrar la riquesa de la comunitat, cremaven una sèrie béns, especialment mantes. En el nostre país, la fanfarroneria simbòlica és que, després de pagar uns bons espectacles, uns bons músics, encara ens sobren diners i podem “cremar-los” en forma de castell de focs, que veuran, de lluny, els pobles veïns. Diners, evidentment, que es podrien haver dedicat a una cosa més útil, però per això és una bravata. En segon terme, l’espectacle pirotècnic és una de les millors representacions de “l’efímer”, de l’excepcionalitat de la Festa Major dins el cicle anual i el silenci que es produeix en finir les explosions, la més clara indicació que l’extraordinari s’ha acabat i demà cal tornar a treballar. Programar el castell de focs al primer dia és reduir-lo a una simple diversió visual, banalitzant-lo, sense entendre el seu significat i funció dins el conjunt de la festa, tant de jactància, com educadora. D’altra banda, situar-lo en l’inici pot fer que la resta resulti decebedora, perquè “s’ha gastat tot el pressupost en focs d’artifici”.

2.5 El correfoc, tot i també estar basat en la pólvora, és un altre tipus d’espectacle, en el sentit que permet la participació de la ciutadania que s’hi vulgui implicar, front la passivitat imposada pel castell de focs. Com a tal és perfectament intercanviable i es pot fer en qualsevol nit. Però, si és fes en el primer dia, després del pregó i de l’estripada, adquiriria el valor de convidar a la intervenció activa en la Festa, com s’ha dit pel seguici. Els dimonis tempten a la ciutadania, perquè abandoni la rutina de l’activitat quotidiana i facin seva la diversió durant els dies que dura la Festa, noció que porta implícita que existirà una certa dosi de transgressió, d’excés, de pecat si voleu (el dimoni no deixa de ser una figura religiosa). El valor simbòlic de fer-lo al primer dia o al darrer, com a cloenda és molt diferent. El missatge que està donant l’actual programació és tot el contrari: els diables, en lloc ser els éssers mitològics seductors, provocadors, que inciten a infringir la norma del treball, esdevenen una mena d’enviats angèlics que, com el flautista d’Hamelin en el seu recorregut per la vila, distreuen els ciutadans amb focs, espurnes, xiulets i espetecs, però en realitat ens arrabassen i s’emporten la disbauxa de la Festa i ens deixen amb un pam de nas retornats al bon camí de la dura realitat del càstig diví: la del treball diari per a guanyar-se el pa.

2.6 Barraques continua essent el gran cavall de batalla, atès que qualsevol incident que s’hi produeixi resulta amplificat. Una baralla banal del mateix grau en una activitat del centre, o un coma etílic, no té idèntic ressò mediàtic, ni polític. El principal problema deriva que, en termes generals, no s’han sabut presentar els seus aspectes positius i en l’imaginari col·lectiu prevalen els dolents. Tanmateix cal reflexionar sobre algunes coses. Primer, que neixen com a resposta a la demanda d’un franja d’edat que no acaba de trobar el seu lloc en altres activitats, i la programació general segueix essent bàsicament la mateixa. Segon, l’intent de contraprogramació de plaça jove no va funcionar, possiblement perquè es va plantejar en termes molt més cultes, que lúdics. El mateix acte, projecció de curts metratges, té èxit jove fora del context de la Festa. Tercer, el nivell de participació, any rera any, demostra que l’idea és encertada, tot i que caldria polir les formes. Això ens porta a unes altres qüestions. La natural segregació d’edat no les ha de convertir en “gueto”, ni l’obsessió per la seguretat en camp de concentració. Per tant, caldria treballar en primer terme en el seu “disseny urbanístic”: no és el mateix una forma de carrer, que una plaça, la manera de distribuir-se i congregar-se la gent és del tot diferent. També en la programació. L’important de Barraques no han de ser les barres de bar, sinó les propostes que s’hi facin i sobretot divulgar-les, perquè tothom les conegui. Un ventall més ampli ajudaria a fer-les més intergeneracionals i a integrar-se millor en el programa general de la Festa.

2.7 El problema del soroll. Tothom pot estar d’acord que la Festa Major és una celebració puntual i extraordinària, cosa que també fa que excedeixi en horaris i soroll. Ara bé, cal tenir present algunes singularitats locals. Primer, que tot i ser la gran festa, la meitat de la població activa treballa en altres municipis on els mateixos dies són laborables. Per tant, el dia següent treballaran i tenen dret al necessari descans nocturn. Tampoc es pot oblidar que hi ha gent gran, infants, malalts que no tenen perquè ser innecessàriament pertorbats. Això imposa una certa limitació horària, que ha començat a funcionar els darrers anys. Segon, la potència de la música ha de ser raonable amb l’àmbit que es vol cobrir. No hi ha cap necessitat que se senti a l’altra punta del poble, ni que interfereixi altres activitats més modestes o intimistes. L’extraordinari també hauria de ser aprofitat per fer un xic de pedagogia sobre la contaminació del so en un poble de voluntat ecologista. No estaria de més quantificar els wats de potència de certs actes en equivalents de tonelades de CO2.

2.8 Caldria plantejar el problema del TA! Estem d’acord que la Festa Major és sobretot el gran moment en que la ciutadania es bolca al carrer, però això no ha de significar que menystinguem una infraestructura pública tan potent com aquesta. Seria bo que el TA! s’incorporés a la Festa, ni que fos amb un sol acte vinculat a la creativitat local. És un tema que caldria estudiar més a fons.

3 Organització

3.1 La Festa Major és un clar exemple de la dialèctica que existeix entre iniciativa de la societat civil i intervenció de l’administració pública. La Festa sempre havia estat organitzada des de la ciutadania, que, amb l’excusa religiosa d’honorar el seu patró, aprofitava per establir l’extraordinari de l’excés en el menjar i el beure (hi ha tota una cuina de Festa Major) i de la diversió col·lectiva concretada en el ball, (sempre amb una càrrega eròtica subjacent). El suport de l’Ajuntament es limitava a la part més protocolària mitjançant una subvenció escadussera. Pagava els músics que solemnitzaven l’ofici i el Paga-li Joan, però no l’envelat, per exemple. A mesura que la població creix, que la programació esdevé més complexa, que augmenten els requeriments tècnics i que proliferen les normatives de seguretat, la iniciativa privada es troba amb múltiples dificultats per afrontar certs reptes, sobretot aquells que requereixen una major dedicació organitzativa o per dir-ho més clarament, un grau de professionalització, que ben sovint només es pot assolir des de l’empresa privada o de l’administració pública. És llavors quan hi ha la temptació de la dimissió ciutadana i d’esperar que “pare-ajuntament” s’ocupi de tot, que per això ja paguem impostos.

3.2 Una Festa organitzada essencialment des de l’àmbit empresarial o per funcionaris, corre el risc de convertir els ciutadans en elements passius aliens a la mateixa, en simples consumidors, malgrat el recompte d’assistència pugui donar xifres massives. El problema rau en què els valors cívics del treball altruista a favor de la comunitat, de la participació col·lectiva, de la integració i identificació com a grup social que requereixen una actitud personal activa i positiva, nascuda en les antigues “polís”, les ciutats-repúbliques gregues, poden acabar desapareixent front una organització “des de dalt”, pròpia del despotisme il·lustrat, del “tot pel poble, sense el poble” que s’inspira en el “panem et circum” de l’imperi romà. Consumir és una manifestació d’individualitat, no pas entesa com una afirmació de la persona, sinó del seu aïllament front la resta de la societat, mentre que la participació implica la voluntat de cooperar i compartir amb els altres. Això és molt important, perquè acaba influint en les actituds personals de la resta de l’any. Posar sistemàticament per davant el propi jo, pot provocar un esllavissament vers la insolidaritat i els comportaments incívics.

3.3 És evident que cal trobar fórmules mixtes de col·laboració entre la ciutadania i l’Ajuntament, atès que la complexitat assolida exigeix uns nivells de plena dedicació impossibles d’assolir des de l’estricte voluntarisme. Per tant, d’una banda és fonamental mantenir viva la Comissió Ciutadana de Festa Major, els membres de la qual poden ser-ho a títol estrictament personal o en representació d’aquelles entitats que vulguin prendre la responsabilitat i garantir-ne la continuïtat. D’una altra, el seu paper ha de ser molt més filosòfic, directiu i de coordinació general, que executiu, i haurà de comptar amb l’ajuda i suport tècnic que li proporcioni l’administració, sense interferir entre aquesta i les empreses que hagi pogut contractar. Per assolir una Festa viva i integradora, resulta bàsic que les diferents entitats organitzin els seus propis actes, amb l´expressa condició que siguin oberts al conjunt de la ciutadania. El gran repte, però, segueix essent com estendre la Festa als districtes, comptant amb la seva col·laboració.

Domènec Miquel
Gener 2009

Festa Major - 1ª Part

2009-02-23T19:44:00.002Z

0.- Justificació

Una moció presentada al Ple municipal ha suscitat una reflexió genèrica sobre la Festa Major, tan des d’una òptica conceptual, com de programació i gestió. La idea és treballar des de diferents àmbits: polítics, tècnics, corporatius i ciutadans. La informació sectorial derivada i les seves propostes seran abocats a un Forum de participació oberta, on també es tractaran temes generals, com són patrocini i seguretat. Per tal motiu, doncs, es va demanar una reflexió al Consell de Cultura, que s’ha reunit dues vegades per tractar monogràficament el tema.

Les notes que segueixen són estrictament unes consideracions personals de qui les subscriu, amb l’única funció d’esdevenir un material de treball que ens ajudi a avançar.

1.- Concepte

1.1 Quan es parla de Festa Major s’està indicant una singularitat que sobresurt respecte totes les altres celebracions que es realitzen al llarg del cicle anual, que en el calendari tradicional eren un nombre respectable. En la nostra cultura sempre estan relacionades amb el cristianisme (Nadal, la candelera, setmana santa, segona pasqua; fins i tot el carnestoltes, malgrat les seves arrels paganes, es vincula a la posterior Quaresma). Altres són d’abast més o menys parcial, en relació al patronatge professional (Sant Antoni de Pàdua, paletes; Sant Isidre, pagesos), o a les confraries: (Mare de Déu dels Dolors, vídues), etc. Possiblement l’única excepció sigui l’11 de setembre, de caire patriòtic.

A Sant Cugat, per exemple, existien diferents aplecs relacionals amb les antigues parròquies rurals: Sant Medir, La Marededéu del Bosc, Santa Maria de Campanyà, Sant Cebrià, Santa Eulàlia de Madrona (avui La Salut) i fins i tot en capelles d’origen privat, però situades al costat de camins: Sant Domènec i el Sant Crist de Llaceres. Els de Sant Vicenç del Bosc i de Sant Martí de Bosquerons ja s’havien perdut en el segle XVIII.

La celebració “major”, però, la que actuava com identitària del municipi, era el dia de la commemoració del patró de la parròquia de Sant Pere d’Octavià, el temple del qual acollia les reunions del Consell de la Vila i terme, inclosa la representació de Canals. Excepcionalment, durant els anys del franquisme, Mn Antoni Griera va assolir traslladar-la al dia de Sant Cugat, amb l’excusa que aquest és el que dóna nom a la població. La raó de fons era que Sant Cugat es commemorava el mateix dia de Sant Jaume, patró d’Espanya i la data esdevenia un “tragala” als “rojos-separatistas”. El primer Ajuntament democràtic retornà la festa a Sant Pere.

1.2 A Sant Cugat, les “festes majors de districte” tenen un origen molt diferent de Barcelona, que no ens serveix d’exemple. Gràcia, Sants, Sarrià, Sant Gervasi, Sant Andreu o Sant Martí, eren antigues viles amb tradicions pròpies que passen a ser absorbides per la ciutat en expansió. Les seves festes són una perllongació de tradicions anteriors, que els ajuden a mantenir una personalitat diferenciada.

La Floresta i Valldoreix neixen a partir de l’arribada del ferrocarril el 1917, no pas com a nuclis estables de població, sinó d’estiueig. Mira-sol ho fa en la dècada de 1940. El fet que siguin zones d’habitatge temporal i la distància que els separa del nucli històric motiva que el seu desenvolupament i proveïment es realitzi d’esquena a la vila. Ni estan empadronats, ni se senten santcugatencs. La seva gran celebració és la festa que clou la temporada, a finals de setembre, abans de retornar a Barcelona i sempre limitada al cercle dels veïns i els seus convidats. Les Planes és un cas a part, nascut en la dècada de 1960 directament com a primera residència marginal i d’autoconstrucció, que trobarà la seva vertebració a través de la parròquia, front la indiferència de l’administració local.

A partir dels anys 70 i sobretot en els 80, les circumstàncies econòmiques fan que els antics habitatges d’estiueig siguin ocupats de forma continuada i permanent, ben sovint pels descendents dels que els crearen. Alhora s’edifiquen les parcel·les buides dels districtes. El nou poblament ja està empadronat, és ciutadà de Sant Cugat i reclama uns drets i serveis que a l’estiuejant no li calien. És llavors, a partir dels pocs residents permanents antics i de les associacions veïnals, quan la festa de barri deixa de ser un afer privat d’uns forans temporers, per esdevenir acte públic que, alhora, singularitza i projecta la identitat del districte, no sols front el nucli històric, sinó també i sobretot respecte els altres barris, amb els quals ha de competir per l’obtenció de serveis.

1.3 La tradició local secular sempre havia tingut en compte la realitat vila–àmbit rural que conforma el municipi i tothom entenia que la Festa Major s’havia de celebrar en la primera, entorn la parròquia i el seu patró. La consolidació dels districtes com a àmbits de primera residència ha conformat una nova realitat geogràfica que la Festa Major no ha sabut atendre, limitant l’ampliació d’escenaris als barris més immediats al nucli històric. Aquest oblit dels districtes, se suma a molts altres factors de mancances amb el resultat de contribuir a la creació d’un sentiment de “no pertinença”, absolutament contrari a l’esperit integrador de la Festa Major tradicional. Això no significa que la gent de districtes no participi, sinó que ho fa com podria fer-ho en la de qualsevol altra població de l’entorn i d’una manera diferent a la pròpia.

Caldria, doncs, introduir alguns elements de correcció que potenciessin la Festa Major com element d’integració dels districtes a la comunitat ciutadana, fent sentir a Can Barata i a Les Planes (per citar els dos més allunyats) que també són part del municipi. No es tracta d’imposar o de descentralitzar actes des de la Comissió, sinó de cercar complicitats amb les associacions de cada indret, perquè també hi arribi la Festa de tots els santcugatencs d’una manera natural. Aquesta actuació no nega que segueixin celebrant-se festes de districte, les quals haurien d’aprofitar-se per donar-se a conèixer a la resta de la ciutadania.

1.4 Un exemple d’element integrador: El seguici de la Festa Major. La seva concepció actual és més d’un espectacle folklòric, inclosa la participació del consistori municipal amb medalles al pit, que d’una autèntica processó cívica. El paper del ciutadà és limita a ser un simple espectador, llevat del reduït grup de joves actuants. És l’única forma possible? Evidentment, no. N’hi ha d’altres més integradores.

En primer lloc podria esdevenir una vertadera processó cívica si incorporés altres representacions ciutadanes: dels consells de districtes, de les associacions, del món econòmic, mostrant que la Festa major és un afer col·lectiu que afecta a tots i no solament als polítics locals. Haver participat en el seguici podria esdevenir un honor i un acte d’identificació ciutadana, com ho és el Paga-li Joan.

Segon: el recorregut del seguici ha de tenir una certa càrrega simbòlica. Per exemple, de l’antiga plaça de dalt (centre medieval) a la nova plaça de vila, expressió que som una ciutat que creix i es renova, però que darrera té una història singular. Molt més interessant seria que cada any sortís d’un punt significatiu diferent com a mostra que la Festa és de tots. De la plaça d’en Coll, de Coll Favar, de Torre Blanca, de l’estació. Però encara s’hauria anar més lluny, a Can Barata, a Les Planes, a La Floresta, a Valldoreix, a Mira-sol, al Turó de Can Mates o a Can Canyameres, tot i que això suposi fer el seguici en dues parts, una al districte i una altra al centre. Hi ha solucions. El seguici, com a invitació a la Festa, hauria d’arribar a tots els indrets del terme i fer sentir als qui hi viuen que també formen part de la comunitat ciutadana.

1.5 La Festa ha de ser essencialment això: festa, un fet extraordinari i lúdic que trenca la rutina diària i que envaeix l’espai públic convidant a la participació col·lectiva. La programació, doncs, ha de ser el suficient complexa i rica perquè cadascú pugui trobar-hi un mínim d’activitats del seu interès. És evident, doncs, que hi ha una demanda infantil específica, una de jove o una de “patxangera” que cal atendre. Pel que fa a una oferta culta de qualitat, cal tenir present que sempre s’adreça a un públic minoritari i que, afortunadament, ja existeix al llarg de l’any, cosa que fa més difícil trobar una proposta infreqüent prou atractiva per competir amb la resta d’ofertes lúdiques. Tot i així, es podria fer coincidir la inauguració d’una exposició del cicle d’artistes locals o pensar, posen pel cas, en un concert col·lectiu de corals locals amb l’orquestra. És a dir, en coses que suposin una implicació i complicitat ciutadana. El que és segur que no funciona és programar uns “bolos” que fàcilment s’hagin pogut veure a Barcelona, ni competir amb el posterior festival de música d’estiu.

Domènec Miquel

La desolació de la Plaça Barcelona de Sant Cugat

2009-02-14T18:31:00.002Z

La proliferació de centres comercials i de franquícies són una taca d'oli que s'estén per tot Catalunya. Ho dic en el sentit més negatiu del terme. Els primers, perquè maten el petit comerç i deixen els carrers sense vida a mercè d'immobiliàries i d'entitats bancàries; les segones, perquè uniformitzen el món i despersonalitzen les ciutats. Heu vist en què s'estan convertint alguns carrers de Sant Cugat? Les franquícies brollen convençudes que a Sant Cugat es lliguen els gossos amb llonganisses i, com que són les úniques que s'ho poden permetre, paguen lloguers desorbitats. Ningú no pot competir amb elles.

Quin petit comerç es pot permetre el luxe de pagar sis mil euros mensuals pel lloguer d'un local als carrers Santiago Rusiñol o Santa Maria sense veure's obligat a plegar al cap d'un any? I quin incentiu té passejar per carrers plens de botigues amb rètols, aparadors i mobiliari que són exactament iguals a Sant Cugat, a Berlín, a Toronto, a Sydney o a Lima? Ha vist el lector en quin estat de desolació es troba la plaça Barcelona, la de l'antic Ajuntament? Aquesta plaça, que és la més bonica de la ciutat, s'ha convertit en un simple aparcament de cotxes sense el més mínim al·licient. Llevat d'un petit bar, no hi ha ni un sol establiment càlid en tota la plaça. Ni un.

Per això em pregunto si l'Ajuntament n'és conscient i si té algun pla per capgirar aquesta degradació a curt termini. Per començar, podria eixamplar-hi les voreres. En elles només hi ha espai per a una persona, i si en ve una altra en direcció oposada una de les dues s'ha d'apartar. Això sol ja foragita el comerç, cosa que és una llàstima perquè el comerç és vida i la vida són relacions humanes. Podem imaginar-nos el canvi espectacular que faria aquesta plaça si fos zona de vianants? Doncs a què esperem? Estimem la plaça.

Victor Alexandre
http://www.victoralexandre.cat/

Deficiències en la política de medi ambient

2009-02-14T18:29:00.003Z

Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra sobre l'avaluació de la política pública de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat revela les deficiències en la política del consistori en medi ambient dels darrers anys i proposa tota una sèrie de recomanacions imprescindibles que cal portar a terme per resoldre tots els problemes que indica l'estudi.

Conclusions de l'estudi
Un cop avaluada la política pública de medi ambient de l’Ajuntament de Sant Cugat, en primer lloc, val a dir que, en general, Sant Cugat registra uns consums energètics i hídrics i una producció de residus considerablement superiors a les mitjanes del seu entorn comarcal, metropolità i nacional. Aquestes dades esdevenen una de les principals crítiques de l’oposició política municipal. Així, és constatable que, malgrat ser una administració capdavantera en l’aplicació de certes mesures de sostenibilitat, la política en el seu conjunt no genera resultats significatius de reducció d’aquestes taxes. En aquest sentit, dues raons explicatives en són les característiques geogràfiques (nuclis molt dispersos) i socioeconòmiques (amb una renda mitjana molt superior a l’entorn).
Pel que fa als objectius inicialment fixats, aquests comprenen un ampli recull d’accions concretes que no s’han prioritzat i, per tant, encara no s’han dut a terme. En aquest sentit, cal fer èmfasi que les accions de l’àmbit de sensibilització estan molt esteses perquè s’intenta encabir-hi el contingut de la resta d’accions corresponents a d’altres àmbits. Així, s’observa que les accions més directes d’intervenció són aplicades en l’àmbit intern de la mateixa administració pública, la qual disposa de més instruments que cap altre agent per a l’aplicació.
Un aspecte propositiu que l’Ajuntament impulsa és la interrelació amb agents externs per a l’aplicació de projectes puntuals de medi ambient, com ara la col·laboració amb Ecologistes en Acció en el camp de l’aigua i el contracte de serveis energètics. Quant a la participació ciutadana, objectiu transversal de la política i especialment important en un context de desafecció política de bona part de la ciutadania, les percepcions copsades pels mitjans de comunicació duen a la conclusió que aquesta és pràcticament inexistent. Més enllà d’això, però, s’ha creat una estructura: la Comissió de Seguiment del Pla Local de l’Agenda 21, oberta a grups polítics municipals i entitats econòmiques, socials i culturals de la ciutat.

Recomanacions
El cicle de les polítiques públiques, com a tal, està en constant canvi per tal d'adaptar-se a les noves necessitats de la població. A més a més, en molts casos els resultats percebuts poden no complir plenament amb els objectius proposats en un primer moment. És per aquesta raó que una de les funcions d’una avaluació de política pública és plantejar recomanacions per tal de modificar-ne i reajustar-ne el disseny. En aquest sentit, es detalla, a continuació, un conjunt de mesures que es creuen convenients per tal que la política pública de medi ambient de Sant Cugat pugui assolir els seus objectius d'una manera més eficaç.
En primer lloc, i amb voluntat de respondre a una de les principals queixes dels partits de l'oposició i la ciutadania, caldria ampliar la cobertura de recollida selectiva de residus (totes les fraccions) al total del municipi (en l'actualitat, com s'ha pogut veure en l'epígraf 2.1, aquesta recollida només es fa al nucli). Aquesta acció és fonamental per reduir les desigualtats intramunicipals, i perquè tots els ciutadans i les ciutadanes tinguin la possibilitat de separar els seus residus en origen.
En segon lloc, i aquest cop en relació amb la política de l'aigua, seria recomanable regular la pressió d’aigua en funció de l’alçada dels diferents centres poblacionals de la ciutat, atès que actualment és excessivament elevada a les zones baixes (de menys alçada) de la ciutat. Això és necessari per tal que l'aigua arribi amb prou pressió a les zones altes. El problema generat és que a les zones baixes es produeix un excés de consum per aquesta elevada pressió de l'aigua. Si es posessin reguladors de pressió per zones, segons l'alçada del terreny, es podria reduir el consum total del municipi.
En tercer lloc, es recomana regular l’enllumenat públic amb criteris de baix consum, atès que en els darrers deu anys el consum s’ha mantingut estable per la manca d’intervenció municipal.
En quart lloc, i com a queixa principal d'alguns mitjans de comunicació i partits de l'oposició, s'han de reactivar les estructures de participació ciutadana creades, amb l’objectiu que siguin continuades en el temps, útils, transversals, obertes i, sobretot, que generin una incidència real en les polítiques públiques de l’Ajuntament, en especial la de medi ambient. En bona part, l'efectivitat de les polítiques de medi ambient depèn de la implicació de la ciutadania, i s’ha de fomentar no només des de les campanyes de sensibilització, sinó també mitjançant la possibilitat d'intervenció en la presa de decisions relacionada amb aquest àmbit.
En cinquè lloc, es recomana d’intervenir en l’àmbit dels residus industrials, atès que actualment aquest servei no és gestionat directament ni indirecta per l’administració. La gestió dels residus industrials depèn únicament de les mateixes empreses.
Per últim, caldria reestructurar l’organigrama tècnic i polític municipal per tal que els residus no siguin únicament concebuts com quelcom que afecta la via pública (Àrea de Serveis Urbans), sinó com a part de la gestió de la política mediambiental. És a dir, que els residus es tractin també des de l’Àrea de Medi Ambient, per tal d'introduir en la seva gestió criteris de sostenibilitat

Document complert:

http://www.eleminds.com/dinimg/Image/avaluacio%20politica%20publica%20medi%20ambient%20sc.pdf

Ventades a Sant Cugat

2009-01-31T18:30:00.004Z

Les greus conseqüències d’un fenomen natural com les darreres ventades a Sant Cugat i a la resta de Catalunya són molt difícils de preveure amb exactitud malgrat els avanços de la tecnologia de predicció.
Més encara quan altres factors locals hi poden influir, com és el tipus de construccions, instal·lacions i cablejats aeris de serveis o la tipologia d’arbrat de cada zona.
En el tema de l’arbrat és on ara ja es pot treballar pensant en el futur. No soc cap expert, però aplicant el sentit comú i desprès de parlar amb alguns dels veïns afectats podríem extreure algunes recomanacions.

- Substituir els arbres més vells, majoritàriament els pins, ja que el seu tronc i branques poden partir-se més fàcilment per el cop de vent. A més a més, a cada poda anual s’han eliminat progressivament les branques inferiors provocant que el pes es concentri a la seva part superior. Això afavoreix el balanceig, produït per el fort vent, que en definitiva acaba provocant la seva caiguda o trencadissa.

- Negociar amb les companyies el progressiu soterrament dels serveis d’electricitat i telefonia ja que la caiguda d’un sol arbre pot causar la interrupció del servei a un número considerable de vivendes, empreses o comerços.

- Definir una distancia mínima de seguretat entre els arbres i les edificacions o las tanques mitjanceres.

- Ser més àgils i comprensius en la tramitació dels permisos per treure arbres en terrenys o parcel·les de particulars. Conec el cas d’una persona que té un cedre molt gran a quatre metres de la seva casa i que les seves arrels estan aixecant el terra afectant la construcció. Al demanar permís se li nega justificant que l’arbre ha estat catalogat i protegit, aconsellant-li que faci una rasa de ciment de dos metres de profunditat com barrera per frenar el progrés de les arrels.
El dia de la ventada aquesta persona va sofrir una taquicàrdia quan va veure que degut al fortíssim balanceig l’arbre li podia caure sobre la seva propietat.

Em considero ecologista i soc un enamorat de la natura però per davant de tot està la seguretat de les persones i els seus béns.

Per acabar, reconèixer la feina que han fet i s’està fent per part de les brigades municipals de Sant Cugat i Valldoreix i demanar a alguns politics, els de sempre, que no aprofitin aquesta situació per fer-ne manipulació ni soroll polític.

Jaume Massanés i Papell

Més sobre el Consell de Cultura

2009-01-29T20:03:00.000Z

Fa pocs dies s’ha constituït el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, creat per la llei 6/2008 del 13 de maig. Com hom sap, no ha estat absent de polèmica, el sector musical s’hi ha sentit marginat, a la qual cosa els seus membres han contestat que la voluntat del Consell és representar tothom i, a més, han ofert treballar en comissions sectorials. Això té causa en el fet que a Sant Cugat també existeix un Consell de Cultura, constituït el 14 de març del 2007 i, no cal dir-ho, amb unes competències i, sobretot, instruments d’actuació molt inferiors al català; i del qual he vingut informant des d’aquestes pàgines, la darrera vegada en l’exemplar número 68.

Com a membre d’aquest consell considero una obligació informar del que anem fent, per la qual cosa em sembla convenient fer un resum de les tasques a les quals ens hem dedicat als darrers mesos:

a) Elaboració de nous criteris –que, en realitat, és una modificació dels ja existents- d’ajut econòmic municipal (subvencions) a entitats i associacions. Hem intentat introduir una major racionalització a la distribució de les subvencions. L’objectiu és que les subvencions no es limitin a ser una continuïtat de les de l’any anterior, sinó que s’apliquin amb rigor els criteris establerts en cada un dels projectes presentats. L’assemblea d’entitats culturals va conèixer i aprovar, amb algunes modificacions, la nova proposta en la seva reunió del passat 30 d`octubre. Òbviament, nous criteris no vol dir forçosament més diner per repartir, especialment aquest any, que com tothom sap és un any de disminució d’ingressos i, per tant, de contenció de la despesa.

b) Elaboració d’un informe sobre la proposta de Pla d’equipaments. El Consell va discutir i aprovar un document presentat per la seva comissió d’equipaments, el qual es va fer arribar a la tinent d’alcalde de territori el passat 19 de novembre. Hem fet arribar la nostra opinió sobre un seguit d’equipaments culturals: xarxa de biblioteques, celler cooperatiu, casa de cultura, monestir i museu de Sant Cugat, museu Casa Aymat, arxiu històric municipal, sales d’exposicions, xarxa de centres cívics, casino de la Floresta i el que hem anomenat centres culturals de referència (a part de referir-nos a un conjunt d’edificis sobre els quals l’Ajuntament ha de donar una solució: edifici antic ajuntament, villa Felisa o casa Jaumandreu, masies Can Rabella i Can Canyameres i Can Quitèria). El Consell de cultura compta amb un representat a la Comissió de seguiment del pla d’equipaments.

c) Tal com vam fer l’any passat i d’acord amb el que preveu el seu reglament, el consell ha emès un informe sobre el programa d’actuació i pressupost municipal de cultura del 2009. En el benentès que el Consell ve entenent que no és la seva funció pronunciar-se sobre la concreció pressupostària de l’acció de govern, sinó que ha de centrar-se en avaluar l’encaix de les propostes programaticopressupostaries en el pla de cultura i en el conjunt de debats i propostes que es produeixen al si del consell.

d) Hem dedicat dues sessions, la del 4 de novembre i la del 20 de gener, ha debatre sobre la festa major. El consistori ha obert un procés participatiu en el qual vol posar en discussió el model de festa, un debat a nivell polític, tècnic i ciutadà (consells sectorials i entitats). El consell ha aportat el seu gra de sorra en aquest debat, ens hem pronunciat en tres aspectes: a) concepte de festa major (què ha de ser la festa?); b) format de la festa (quines coses cal canviar?); i organització de la festa (quin tipus de comissió organitzadora?). És previst un fòrum que reculli i sintetitzi el conjunt de propostes.

e) Per últim, vull referir-me a un tema que encara no ha estat discutit al consell. D’antuvi vull excusar-me per fer servir informació privilegiada, la que hem permet el fet se ser membre del consell, i expressar que acceptaré de bon grat l’esbroncada que probablement rebré d’algun càrrec polític per airejar el tema. Em refereixo al projecte de gestió de la casa de cultura, la qual passarà de denominar-se també centre de recursos culturals. La proposta (repeteixo, és una proposta) té dos aspectes que em semblen positius: a) la creació d’una comissió de seguiment de la gestió del centre, composta per un representant de cada una de les entitats que hi estan ubicades; i b) la creació d’una oficina al servei de les entitats socioculturals. Però hi ha dos aspectes que, sens cap mena de dubte, caldrà discutir a bastament: a) la concessió de la gestió del centre a una entitat externa (abans en dèiem privatització de la gestió), sota la supervisió dels serveis tècnics de l’ajuntament, això sí; i b). la creació d’una oferta cultural que l’aproximarà al que són els centres cívics dels districtes. El nucli del municipi no té la necessitat de l’oferta cultural municipal que tenen els districtes. El nucli disposa d’algunes entitats que, en gran part, ja estan oferint el que se’ns proposa. Seria absurd solapar activitats. Abans de fer-ho, cal dialogar amb aquestes entitats –estic pensant amb l’Ateneu, la Unió, el Club Muntanyenc,...- i definir una oferta complementària a la que estan oferint. Seria absurd que les entitats es queixessin perquè no tenen el suficient suport econòmic municipal i, a la vegada, l’Ajuntament estigués oferint alguns serveis idèntics. En definitiva, estem davant el tema de sempre: quin paper ha de jugar l’Ajuntament i quin les entitats. Contestar aquest interrogant i fer-ho en termes de cost/qualitat, és quelcom imprescindible.

Fins aquí he arribat. Seguirem informant (i debatent).

Jordi Casas
Membre del Consell de Cultura i de Fundació Sant Cugat

Ja tenim indicadors de sostenibilitat!

2009-01-23T18:51:00.003Z

Si no recordo malament, cap a finals d'octubre vaig anunciar, en aquestes mateixes pàgines, que la Oficina Sostenible de Sant Cugat havia fet public el seu compromis de disposar de les dades actualitzades, si no de tots, d'una bona part dels 34 indicadors de sostenibilitat de que s'ha dotat el municipi.

Doncs bé, tot i que amb un cert retràs, a la última reunió de la Comissió de seguiment de la Agenda 21, celebrada poc abans de Nadal, es van facilitar aquestes dades, que poden ser consultades - i així ho recomanem al qui estigui interessat, ja que es tracta de molt material - a la adreça web
http://www.oficinasostenible.santcugat.cat/ a l’apartat de Comissió de Seguiment Ag21/ documents Comissió: els tres primers documents són, l’acta de la reunió en que va tenir lloc la presentació, el document d’indicadors, i la presentació dels indicadors calculats.

Tot i que he recomanat de consultar directament la informació disponible, que és molta, intentaré fer ací una primera valoració, per tal de facilitar la feina a qui en tingui prou amb un coneixement més de passada - que serà, per força, esbiaxat - i també, per que nó, per encetar un debat sobre com estem i que ens caldria prioritzar, que és per el que - entenc- serveixen aquestes dades, finalment, disponibles.

En primer lloc cal dir que dels 34 indicadors formalment existents, tot i el temps -anys- transcorregut des de la seva presentació inicial, octubre de 2006, només se n'han pogut presentar 18, i encara d'aquests n'hi ha tres dels que només es tenen dades parcials, el que no vol dir sinó que 34 indicadors, d'entrada i vistos els minsos recursos dedicats al seu seguiment, era una exageració, quelcom bonic segurament des del punt de vista de la ciutat de primera que algú somnia ser, però inviable en la pràctica. De totes maneres, és millor quelcom que res, i podem passar a un primer comentari de la informació subministrada.

En primer lloc, podem parlar de les tendències que manifesten els indicadors. Dels 18 disponibles, n'hi ha 7 dels que o bé no hi ha una mesura anterior, i no es pot establir una tendència, o bé es troben en estat estacionari. Entre aquests es troben la emissió de contaminants atmosfèrics, o bé la satisfacció dels ciutadans amb la comunitat local.

Entre les coses que van bé, cal destacar el consum d'energia, on l'any 2007 cada santcugatenc va gastar 1,12 tones equivalents de petroli, mentre que l'any 2004 aquesta xifra era 1,82. Donat que aquest és un dels indicadors de que es disposa de manera parcial, no coneixem la distribució del consum per sectors d'activitat, el que podria explicar aquesta baixada (el sector industrial és més intensiu en consum energètic, i és possible que la arribada de nous habitants hagi fet baixar la contribució industrial. També es veritat que les noves industries que es miren d'atraure (ciutat del coneixement) no són gaire intensives en la utilització de la energia. De totes maneres, i sigui com sigui, es tracta d'una dada favorable, que cal celebrar. La intensitat energètica local (consum d'energia en relació amb el PIB del municipi)també baixa, així com la intensitat de producció de residus i la recuperació de residus municipals (encara que la de industrials puja, i si parlem de comparacions amb altres municipis estem bastant a la cua)

Entre els aspectes que presenten una tendència poc satisfactòria, en destaquem alguns: l'abastament d'aigua municipal (encara que ponderat per el nombre d'habitants) puja, el que vol dir que, tot i les mesures d'estalvi d'aigua, i la conscienciació ciutadana al respecte, gastavem l'any 2007 309,9 litres per habitant i dia, mentre que al 2005 en gastàvem 273. També puja la concentració ambiental de contaminants atmosfèrics.

Tant entre els indicadors de que es disposa com dels que no, n'hi ha alguns que semblen, en principi, clarament prescindibles o trivials: la participació ciutadana en processos de sostenibilitat, mesurada en nº de reunions celebrades, la despesa municipal en medi ambient, o bé l'associacionisme ambiental del municipi, es troben entre aquests, mentre que entre els indicadors previstos però que es troben a faltar hi han els relatius a desplaçaments, mobilitat i transport dels ciutadans, gestió d'aïgues residuals, utilització d'aigues depurades, producció local d'energies renovables, i emissió de gasos d'efecte hivernacle.

Ara que tenim les dades - o algunes dades - comencem a disposar d'elements que ens poden ajudar a definir polítiques a desenvolupar, i avaluar-ne els resultats. Només queda esperar que el compromís assolit de perseverància en la recollida de resultats i posta a disposició de la ciutadania d'aquests, continuarà, cosa que només podrem que celebrar.

Josep Julià - Fundació Sant Cugat

Agraïment

2009-01-12T11:42:00.004Z

Des d'aquestes línies agraeixo de tot cor el suport rebut per tants i tans amics que ens ajuden a passar aquests moments tant difícils i incomprensibles. El Josep ha estat una GRAN persona que de ben segur a deixat empremta a tohom qui l'ha conegut. El Josep nasqué per fer feliç a tothom qui l'envolta. Sempre estarà en mi.

La seva dona, Núria Stenger.

Senyor Joly, de passar full, res de res ¡¡

2009-01-11T14:56:00.004Z

En el darrer ple de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en què es van aprovar els pressupostos, i com a resposta a un regidor de la oposició (que parlava dels escàndols econòmics municipals: el deute amb TMA, els impostos deixats de cobrar per Impulsis i altres) el Sr. Joly, responsable de l’àrea d’economia, va manifestar que no es pot estar sempre parlant del passat. En definitiva volia passar full, sense assumir-ne les responsabilitats.

Ara que som en temps de crisi ha calgut fer mans i mànigues perquè les retallades pressupostàries no afectessin massa partides absolutament necessàries, tot i que es tractava d’uns imports que ni de lluny es poden comparar amb els de l’exorbitant pèrdua per la mala gestió feta, les conseqüències de la qual suposen una càrrega pressupostària que pot arribar a la xifra d’un milió d’euros anuals, durant molts anys.

Com i perquè es va produir tot això?, Qui són els responsables? S’han pres les mesures correctives pertinents? (recordem que l’any 2004 ja es parlava de casos similars) Algú es pot imaginar aquesta situació en una empresa privada? Certament que no, com a mínim els responsables ja estarien acomiadats i sense atur. Doncs en un ajuntament encara és molt més greu perquè es gestionen diners públics, dels contribuents, i en el nostre cas, de tots els santcugatencs.

Si hi hagués el mínim sentit democràtic, no s’aturaria (valent-se de la majoria absoluta) una moció de l’oposició per aclarir que havia passat i quins n’eren els responsables. La transparència és un requisit imprescindible per la democràcia, i absolutament necessària perquè els ciutadans estem informats de què fa l’equip de govern amb els nostres diners. No s'hi val a demanar la confiança dels santcugatencs per governar l’Ajuntament i que a l’hora de respondre de la gestió no ho vulguin fer.

Senyor Joly, els santcugatencs VOLEM SABER!!!

Jaume Massanés i Papell

Una figura no decorativa

2009-01-11T12:05:00.002Z

Quan el ple municipal va escollir Jaume Clavell com a síndic de greuges de la ciutat, sabien que no acceptaria ser només un càrrec institucional per fer quedar bé la institució i les persones que en formen part.
A Clavell l’avala una impecable trajectòria personal i professional, per això el van proposar i escollir. Per la seva dedicació, la precarietat de mitjans i el que suposa el fet d’enfrontar-se amb una maquinària com l’administració municipal, mereix tot el nostre respecte i suport. El síndic va prendre possessió del càrrec fa un any i mig i amb prop de dos-cents expedients oberts i molts de solucionats ha demostrat ser un corcó per als polítics i funcionaris i la persona que necessitem els ciutadans. Una persona dialogant, amb la virtut de l’empatia que no s’ofega amb els expedients ni s’encongeix davant la paret sovint massa alta de la burocràcia local.
Fa poc va presentar el seu primer informe, del qual es destacava que un dels principals motius de queixes està relacionat amb l’ordre públic, fets incívics, però també relacionats amb el cos de la Policia Local, sancions de trànsit i actuacions prepotents i molt poc formatives d’algun dels seus agents. Clavell va reblar el clau en unes declaracions on manifestava que en el col·lectiu hi ha un grup minoritari que es considera “intocable”. Això ha despertat crítiques de polítics i sindicats que, en lloc d’obrir una investigació, han posat en dubte les seves paraules i fins i tot en demanen la dimissió. Una actitud corporativa que, com tantes vegades, vol carregar el problema al missatger. El que denuncia el síndic no és nou i pel bé de la major part d’un col·lectiu amb vocació de servei, seria bo esbrinar-ho i posar-hi remei.

Editorial - 24 desembre 2008
Diari de Sant Cugat

Per un 2009 ple de treball i de coherència per Valldoreix

2009-01-10T10:39:00.003Z

Comencen, de nou, un any força interessant. Caldrà tenir paciència i saber treballar conjuntament amb -ara sí- una oposció que voldrà donar el seu Do de pit. Segurament, cal que sigui així perquè les coses rutllin i es comencin a "desencallar" temes tant importants com és el Consell de la Vila, l'Escola Bressol, el parking de l'estació, el projecte de la Plaça de la Centralitat, etc. I d'altres també molt importants com la neteja dels carrers i places de la vil.la, la urbanització dels barris que encara resten pendents, etc.

Vagi per endavant la voluntat de que es pugui governar des del consens, i amb el suport necessari perquè ningú ,dels qui vivim a Valldoreix, es vegi perjudicat.

Segurament tornaran els Plens Municipals difícils, llargs, durs i amb força controvèrsia. Serem, de nou, dins d'una situació de manca de diàleg en molts aspectes, i amb entrabancs administratius i de gestió que no facilitaran la gestió ni l'avançament de la feina pendent. No ens espantem, perquè ja sabem el que és governar en minoria.

Desitgem, si més no, que l'estima que tots els vocals del consistori diuen tenir per Valldoreix, es faci realitat en la gestió del dia a dia que ens espera. Tots, tant els qui governen com els qui faran oposició, són responsables dels vots i el suport que han rebut. Cal demostrar que estan tots a l'alçada del que se'ls demana.

PER UN VALLDOREIX AMB FUTUR!!!!!!!

http://www.progressistesvdx.com/

Imparcialitat dels diaris de Sant Cugat?

2009-01-10T10:33:00.003Z

El butlletí gratuit TOT SANTCUGAT ens torna a fer una mostra de la seva absoluta manca d'objectivitat i de criteri imparcial: ens ofereix una enquesta que demana l'opinió sobre la necessitat (o no) de que la presidenta de l'EMD de Valldoreix dimiteixi, "després d'haver trencat el pacte de govern". Senyor Vallès, ja sabem tots de quin peu calça vostè, i les seves grandíssimes amistats amb els srs. de CiU de Sant Cugat. Donar per fet que ha estat la presidenta de l'EMD de Valldoreix qui ha trencat el pacte és, sense cap mena de dubte, posicionar-se a favor dels vocals de CiU-Actuem d'una manera clara, oberta i sense cap mena d'interès pel respecte al Codi Deontològic de la seva professió.

És vostè un manipulador dels fets i demostra molt poca credibilitat periodística. Suposo que així, difícilment podrem veure mai res que no sigui afalagador cap als seus amics convergents, oi?.

Apostem per un canal menys accessible i de molta menys tirada com el butlletí "UN ALTRE SANT CUGAT" que, com a mínim, es digna a recollir qualsevol opinió (sigui de qui sigui). LAMENTABLE!

Àlex Santigosa

CiU-Actuem posen el Pacte de Govern contra les cordes!!

2008-12-25T19:11:00.003Z

Els darrers dos plens municipals de Valldoreix s'ha escenificat el que, segons sembla ser pels vocals de CiU-Actuem, és el final del Pacte de Govern de Coalició a l'EMD de Valldoreix. Si som conseqüents amb la història d'aquest pacte, és la segona vegada que el posen entre l'espasa i la paret.

La primera crisi la va provocar la portaveu de CiU-Actuem, Sra. Angels Solé, encetant una disputa envers un reivindicat Decret de Signatures totalment innecessari. Aquella primera crisi fou resolta en base a una proposta inicial de la Presidenta que, després de molts mesos de marejar la perdiu, fou acceptada en la seva totalitat (perquè tants mesos de marejar-nos si, al final, s'acceptà la proposta inicial?).

Ara, sota una nova excusa relativa a la informació d'un punt del Ple que girava al voltant de la nova plaça de la centralitat, van decidir votar EN CONTRA DE TOTS ELS PUNTS CONSENSUATS EN LA JUNTA DE GOVERN LOCAL!!!!!!!!!

Cóm es pot votar en contra d'aquells punts que, en les reunions prèvies al Ple, s'havia donat el seu consentiment? És més, si es vol donar un toc d'alerta, s'hagués pogut entendre a mitjes un vot en blanc o l'abstenció...PERÒ EL VOT EN CONTRA?!!

I, per acabar-ho d'adobar, davant d'aquesta IRRESPONSABILITAT, es van haver de treure aquells punts de l'ordre del Ple Ordinari que eren urgents, per tal de tornar-los a plantejar en un Ple Extraordinari. Doncs exceptuant un punt relatiu a una moció sobre la necessitat de que les EMD tinguin potestat per poder tenir veu en el debat del Pla d'Equipaments Culturals, en tots els altres dos punts VAN TORNAR A VOTAR EN CONTRA!!!

Els esmentats punts feien relació a una modificació del pressupost municipal del 2008 per tal d'encabir una serie d'actuacions necessàries i pendents de realitzar, i de la convocatòria d'una subvenció FEDER per tal de recuperar un espai natural del poble (que té un termini de finalització molt proper).

Gràcies, senyors de CiU i senyors d'Actuem!! Tornem a les irresponsabilitats polítiques que els senyors Cardoner, Monells i Canals ens tenien acostumats. Tornem a bloquejar les actuacions de govern que ja ens tenien acostumats durant el període de la legislatura 2003-2007.

Vostès mateixos! Nosaltres ho explicarem per activa i per passiva, i no deixarem de queixar-nos de la seva nova manca de cultura democràtica i de Coalició.

Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix

Premis Sant Cugat

2008-12-16T20:57:00.000Z

S’obre una nova convocatòria dels Premis Ciutat de Sant Cugat. Una iniciativa sortida de la societat civil que, com tantes altres, ha acabat fagocitada per l’administració local. L’omnipresència municipal no és patrimoni exclusiu de les esquerres, com vol fer creure una columnista habitual del Diari SC, i també genera individus febles, cada vegada més consumidors d’actes organitzats des de l’esfera pública, renunciant a allò que distingia al ciutadà grec del que no ho era: la seva participació en la vida política.

Concedir un guardó implica un reconeixement dels mèrits de l’honorat, l’abast del qual no és exactament el mateix si es deu a una decisió d’arrel cívica, sempre limitada als organitzadors i a una reduïda participació popular, o a una determinació de govern, ja que aquesta darrera suposa l’oficialitat de conferir en nom del conjunt de la població. És justament per tal motiu que els premis actuals s’haurien de situar dins el marc més ampli de la diversitat de mostres de l’agraïment públic, des de recordar el nom de l’homenatjat en un carrer o equipament, atorgar el títol de fill adoptiu o predilecte, o concedir-li una medalla. Les bases del premi anual especifiquen que es pot rebre més d’una vegada, i això és bo, perquè significa que la vida segueix i esdevé un estímul de superació. Un dels precandidats d’enguany, per exemple, ja té un gall en les seves vitrines i ara opta per un campanar. El trofeu, doncs, està essencialment adreçat a destacar accions concretes, diferenciant-se clarament dels antics premis especials a una trajectòria de vida, malgrat que alguns dels premis atorgats sembli contradir-ho.

Una ullada a la llista de guardonats en les edicions anteriors mostra com els aniversaris semblen causa suficient per llorejar les entitats o alguna de les seves seccions, molt més que la realització d’actuacions extraordinàries. És clar que a voltes es cau en una certa confusió, paradoxal i endogàmica, i s’acaba premiant organismes públics que depenen de la mateixa administració que els atorga, en base a uns mèrits que en realitat són complir amb la finalitat per la qual foren creats.

Quan als reconeixements personals, els premis específics a la conducta i actitud d’una llarga experiència vital, han estat concedits a vuit homes i a cap dona. Cal preguntar-se si hauria estat igualment valorada la lluita a favors dels discapacitats físics i mentals, en el cas que el protagonista hagués estat un home i no una dona. O, si haurem d’esperar fins el discurs funerari per homenatjar, com cal, a la primera filla de pagesos de la vila, que assolí un títol universitari i sabé encendre la flama de l’art a successives generacions. Potser no ens ha d’estranyar que Atena Dones suspengui activitats en mig d’una general indiferència, sense que ningú proposi un mínim agraïment per la tasca desenvolupada. No es cap casualitat que el Diari de Sant Cugat del dia 5 de desembre es pugui llegir, una al costat de l’altra, la presentació de candidatures per l’edició de 2008 i l'afirmació de la regidora d’Igualtat: “El feminisme, avui dia, no està gaire de moda”. Que no sigui una premonició de malastrugança.

Una darrera qüestió. La nova categoria de premi extraordinari, que es reserva l’alcalde, ha generat un cert grau de perplexitat, sobretot, perquè en les tres darreres edicions, s’ha concedit a ens jurídics, com si de sobte haguessin deixat d’existir les persones amb mereixements suficients. Tal volta seria convenient dividir-lo en dues categories, la d’entitats i la individual. I sobretot insistir que la ciutat té un deute de reconeixement en vers els membres del menystingut col·lectiu femení, que, a fi de comptes, representa entorn el 50 % de la població. Caldrà esperar que l’alcalde sigui una dona?

Domènec Miquel
President de la Fundació Sant Cugat

Atentat ecològic

2008-12-15T22:09:00.002Z

Des de l'Associació El Mussol, per a la protecció del paisatge volem denunciar un atentat ecològic que s'ha perpetrat durant els passts dies 9 i 10 de desembre.

L’Associació El Mussol va posar en coneixament públic a través de la premsa local el passat març d'enguany, el perill que corria un magnific roure d’uns 65 anys, de base tres troncs de 33cm. de diàmetre cadascun, i de més de 15 metres d’alçada i una copa de 10 metres de diàmetre, situat al carrer Elefant (darrera el CEIP Ferran Clua) del sector Montmany de Valldoreix. El pla especial d’urbanització de Les Bobines preveu la urbanització del carrer esmentat juntament amb la parcel·lació i construcció de més de 40 habitatges. El roure quedaba dins de la zona del vial i originalment no estava contemplada la preservació del mateix.

En dues ocasions ens varem posar en contacte amb l’EMD de Valldoreix. Primer amb el regidor de medi ambient, Sr. Casedellà, i posteriorment amb el tècnic, Sr.Pérez. En les dues ocasions varem rebre respostes positives, comprometent-se ambdues persones en nom de la EMD a adequar el vial de manera i forma que la preservació del singular roure quedes garantida. L'Associació El Mussol va agreïr públicament les seves respostes. Si bé és cert que es varen tallar arrels massa a la vora del roure, i que no es va posar la tanca de protecció que s'aconsellà, la qual cosa no li donava al roure gaires possibilitatas de sobreviure, també es cert que el roure estaba ben delimitat en una illeta, tal com l'EMD s'havía compromès.

Doncs bé, el passat dia 9 de desembre va apareixer una branca a terra i al dia següent de forma gratuita i sense aparent raó per a fer-ho, els tres troncs del roure han aparegut barruerament tallats i per terra, malmetent en la seva caiguda una caixa elèctrica.

¡Què fàcil és carregar-se d'una tallada mig segle de feina de la natura! Qui pot haver fet aquest bandalisme gratuit? S'ha demanat a l’EMD de Valldoreix que com a propietaria dels vials denunciï els fets, amb la finalitat de que els culpables d’aquesta bretolada, rebin el càstig coresponent. Es prega la col·laboració ciutadana que porti a identificar els autors d'aquests fets.

També es demana a l’EMD de Valldoreix que protegessi els arbres que queden a Les Bobines, ja que l’empresa que està urbanitzant la zona, els està malmeten.

Sant Cugat, 12 de desembre de 2008

Associació El Mussol

Equipaments i participació ciutadana

2008-11-26T10:47:00.002Z

Aquest va ser el títol de la taula rodona que es va fer el proppassat dia 7 en el marc de la Festa de Tardor. Va servir perquè ens féssim una idea més acabada de com han anat les coses i com és previsible que vagin a partir d’ara, en aquest sentit va quedar clar que l’elaboració del Pla d’equipaments no serà una qüestió de quatre dies, l’alcalde de Molins de Rei ens va explicar que ells van tardar dos anys. En tot cas, el procés de participació ciutadana ja és tancat i ens agradaria, a partir dels documents que coneixem, fer una breu reflexió del que ha donat de si aquest procés, amb el benentès que no estem prejutjant el resultat final.

Les grans xifres del que té la Comissió de seguiment o Equip redactor sobre la taula, són les següents. En total hi ha 128 propostes (incloent les inicials de l’equip de govern). D’aquestes, 24 (19%) són sobre equipaments culturals, 15 (12%) sobre equipaments docents, 27 (21%) sobre equipaments de salut i serveis socials, 8 (8%) sobre equipaments esportius i 8 (8%) sobre equipaments tecnicoadministratius. A aquests percentatges, que cobreixen els cinc grans àmbits en els quals es dividia el projecte de pla, cal sumar-hi 6 (5%) propostes sobre altres equipaments, 34 ( 26%) sobre millora de la gestió, ampliació de serveis i nous usos d’edificis municipals i 6 (5%) sobre serveis diversos. Cal dir que cada proposta no equival a un sol equipament, ja que hi ha propostes que engloben diversos equipaments, especialment en el cas dels docents, però això no modifica substancialment la idea que volem transmetre, que no és altra que hi ha un bon grapat de propostes sobre les quals ara caldrà filar prim.

Naturalment, cada una d’aquestes propostes no implica una acció municipal futura, moltes d’elles s’encavalquen, ja que hi ha hagut una gran coincidència en moltes d’elles. No cal dir que les mancances en alguns equipaments fan que la coincidència sigui total o pràcticament total, ens referim a temes com el 3r CAP, la xarxa de biblioteques i les necessitats en matèria docent (escoles bressol, CEIP i IES). El que sorprèn més en l’apartat de coincidències, és la que existeix entre les propostes inicials de l’equip de govern i les que han resultat del procés participatiu. Vegem-ho. L’equip de govern havia iniciat el debat amb 27 propostes, dues d’elles desglossables, les que fan referència als CEIP i IES. El procés participatiu n’ha posat sobre la taula un total de 28. Si reduïm aquestes darreres a les que vertaderament són propostes de nous equipaments, ens quedem amb una xifra de 23. D’aquesta xifra, 15 (65%) coincideixen amb propostes que inicialment feia el pla. Això ens plateja algunes consideracions: a) els dèficits són tan evidents que les coincidències eren pràcticament inevitables; b) els proposants han estat conscients que no és moment d’estirar més el braç que la màniga; o c) ens ha mancat a tots plegats una mica més d’imaginació. Com sempre sol passar, és segur que l’explicació sigui una mica més complexa i inclogui una mica de tot plegat.

Per tenir una idea de quin és el repte amb el qual s’enfronta l’equipa redactor, ens cal veure realment, un cop suprimides les coincidències, de quants equipaments estem parlant i de quines característiques. Cultura: 5 equipaments i rehabilitació de quatre edificis municipals per a activitats culturals i/o cíviques. Docència: 13 equipaments. Salut i serveis socials: 5 equipaments i rehabilitació de 3 edificis municipals per a serveis sanitaris i/o socials. Esports: 4 equipaments i millora i/o ampliació dels equipaments esportius dels districtes. Tecnicoadministratius: 5 equipaments. A la qual cosa cal sumar 6 equipaments de caràcter divers i la millora o ampliació de 25 equipaments o serveis. En total, estem davant d’una setantena de propostes sobre les quals ara caldrà posar fil a l’agulla, que es tant com dir que caldrà separar el gra de la palla, i que se’ns perdoni l’expressió, i marcar prioritats. Una cosa és senyalar les mancances i una altra molt diferent fer un programa d’actuació d’acord amb les possibilitats reals. Això darrer, en última instància, serà feina de l’Ajuntament. Esperem que l’encertin.

La redacció

Crisi i pressupost de cultura

2008-11-26T10:43:00.002Z

No fa gaires dies al Fòrum Sant Cugat van haver-hi algunes intervencions que feien referència a la crisi econòmica, que serà també hisendística per als ajuntaments, i el seu impacte en les despeses de caire cultural. Es reflectia la preocupació per qui acabaria pagant les conseqüències de les restriccions pressupostàries. D’antuvi cal dir que, efectivament, hi hauran restriccions i que, naturalment, les acabarem pagant tots plegats, encara que en diferents dosis: associacions i entitats culturals, oferta cultural municipal, treballadors de la cultura en general i consumidors culturals.

Seria una banalitat insistir aquí sobre les conseqüències de la crisi en les arques municipals, és un tema prou sabut i, en tot cas, no toca desenvolupar-ho ara. Cal dir, a més, que no afectarà només les administracions locals, els pressupostos de la Generalitat i si no recordo malament, han anunciat una reducció del 5,1% en l’apartat cultural. El Consell de cultura ha conegut el projecte de pressupost municipal en aquesta matèria i està elaborant l’informe que li correspon fer d’acord amb el seu reglament. No tracto aquí de reproduir les característiques de l’informe, encara que sigui a grans trets, sinó d’aportar algunes reflexions a partir dels números coneguts i del que el Consell hi ha dit.

Ras i curt: el pressupost en matèria cultural ha disminuït un 11,30% (a la qual cosa cal sumar-li la inflació, per tenir una idea de la disminució en termes reals). Malauradament, quan faig aquest escrit no conec la disminució global del pressupost, per la qual cosa és impossible valorar aquesta disminució en termes relatius. Val a dir també, que la xifra és una aproximació, ja que és molt difícil concretar que s’entén exactament per despesa cultural (per exemple: com hem de comptabilitzar la despesa de la gestió dels centres cívics, la qual s’inclou íntegrament a l’apartat de cultura). Sigui com sigui i com era de preveure, hi haurà menys diners per fer activitats culturals durant 2009. I això afectarà tant l’activitat directament institucional, com la que organitzen les entitats i associacions locals. Dos partides ho exemplifiquen de forma clara: a) l’aportació de l’ajuntament al Centre Cultural (OAMCC) en termes reals pràcticament queda congelada, però com que els ingressos per altres conceptes disminueixen, en disminuirà l’activitat: menys funcions); i b) les aportacions a entitats i associacions per a les seves activitats regulars disminueix un 15% (en termes nominals, en termes reals, més). Cal afegir, però, que entitats i associacions reben altres ajuts en concepte d’activitats puntuals, repartits en partides diverses: Festes Majors, activitats de Nadal, activitats populars i tradicionals i activitats de cultura (art, escena, lletres i música). Per tant, no és fàcil determinar amb exactitud pressupostària el que reben en concepte de subvencions (o conveni) entitats i associacions.

El que acabo de dir, però, no impedeix de fer una aproximació percentual a la distribució del pressupost en matèria cultural: 28% activitat directament municipal, 47% aportació als organismes municipals (Museu i OAMCC) i 25% suport econòmic al teixit associatiu. En l’informe del Consell de cultura, com ja es va fer l’any passat, s’insisteix en el fet que cal avançar en establir un major equilibri entre aquestes tres grans partides. Aquest plantejament té causa en la discussió que va acompanyar la confecció del Pla de cultura, discussió que, de fet i com he comentat més d’un cop, impregna tot el Pla: quin ha de ser el paper de les institucions i quin el del teixit associatiu en la política cultural. I, anant més enllà, s’hi troba l’interrogant, mai no contestat i que potser no té resposta, sobre fins a quin punt l’administració ha de tenir un paper subsidiari en molts aspectes de la política cultural.

El que acabo d’expressar m’ha fet reflexionar a bastament. Estic arribant a la conclusió que es un dilema que, i especialment en temps de restriccions pressupostàries, no aporta gaire llum. Per il.lustrar-ho, posaré un exemple molt concret. El Consell de cultura ha treballat durant mesos en l’elaboració de nous criteris per distribuir l’ajut econòmic municipal (subvencions) a entitats i associacions. Ha introduït elements de racionalització en aquest repartiment. I tot això ho ha fet amb la participació de les entitats culturals, les quals han fet les seves aportacions i, per tant, s’han compromès amb el nou sistema resultant. Ara bé: quin recorregut té tot aquest treball quan ens trobem que els diners a repartir són inferiors als de l’any passat i, per tant, el marge de maniobra és pràcticament inexistent? Amb el benentès que els diners a repartir són inferiors, però no pas les sol.licituds d’entitats i associacions. Per tant, cal aixecar el llistó del debat. Hem de desplaçar el debat del terreny dels tres percentatges abans esmentats (i fins i tot del de l’import de les subvencions) al de la col.laboració i les sinèrgies entre Ajuntament i entitats i entre les entitats. Hem de centrar-nos en la valoració del resultat global, la qual cosa obliga, naturalment, a tenir una idea més o menys acabada de què volem; aspecte, tot sigui dit, no acabat de perfil en el Pla de cultura (els arbres –i els arbusts- ens van impedir veure el bosc). Sabem que cultura, per definició, vol dir aportació de diners públics (de diners dels ciutadans, en definitiva). Per tant, paral.lelament al debat de com els distribuïm, hauríem de respondre interrogants com aquests: quina és la qualitat del producte final? quina és la relació aportació municipal/espectadors? quin és el nivell de superposició d’activitats subvencionades? quin és el nivell de coordinació entre les entitats a l’hora de definir la seva oferta cultural? quina és la sinèrgia entre entitats a l’hora de compartir locals o patrimoni?... Ras i curt: allò que ens hauria de preocupar -i especialment en temps de crisi i, per tant, de restriccions pressupostàries-, és com creem les condicions perquè el producte final, una oferta cultural global per a la ciutat, sigui de qualitat i prou diversa perquè tothom s’hi senti representat.

Sóc conscient que el que plantejo no és de fàcil solució, és més, estic convençut que és un debat sense fi. De fet i ben mirat, probablement la qüestió consisteixi en això, en un debat permanent entre les parts implicades sobre què cal entendre per política cultural -i fins i tot per cultura.

Jordi Casas, Membre de la Fundació Sant Cugat i del Consell Municipal de Cultura

Un altre Sant Cugat

Denuncia ciutadana

Demanen la dimisió de Esther Salat

Volpelleres, un barri sense serveis

Recoder, la fullaraca i les inundacions

El Bus de la L3, L4 i Jo

Resposta al senyor Puignero

Barris fantasmes

Qui vigila al vigilant?

Qui controla els incívics ?

També a Sant Cugat

Recuperem l'espai Peti qui Peti

Tots xops.

El meu Sant Cugat

La Floresta i les seves deficiències

MANIFEST: Coordinadora de Barraques 2010

Horticultura a Sant Cugat ?

Els veïns del carrer Pere Planas crítiquen que l'Ajuntament només compacti el terreny i no opti per pavimentar-lo

Senyor Recoder, algú assumirà responsabilitats ?

Un article impecable que diu les veritats

Festa del Casal de Mira-sol - Diumenge 16 de Maig

Càmeres de vídeo vigilància, un joguet electoralista

Sant Cugat, quina qualitat de vida ?

Qui cuida els nostres boscos i les nostres rieres ?

Proposta per la millora del carrer Solà

VI Dia de L'arbre a la riera de Vallvidrera

La gent de MIra-sol esta farta d'excuses ¡¡

Carrers sense asfaltar a Mira-sol

Com s'anomenen les estafes realitzades pels polítics amb les seves promeses electorals?

Els districtes de Sant Cugat menyspreats.

Un altre punt de vista, tots els punts de vista

Cobrir el deute històric que l’Ajuntament té amb els districtes

Un premi poc transparent

Bon Nadal i Feliç 2010 independent !!

El Síndic de Greuges vol treure els ciclistes dels carrers de vianants

Regidors de l'Ajuntament fan una crida a la participació pel 13-D

L'ajuntament de Sant Cugat i la Consulta

Suport a la consulta sobiranista de Sant Cugat

L'ajuntament de Sant Cugat aprova la moció per la consulta sobre la independència de la nació catalana

La Floresta, sí; La Floresta, no...

Sang i fetge

Consulta Popular a Sant Cugat del Vallès

Inspecció Rierada de Vallvidrera

Inspecció de la riera de Vallvidrera a Can Busquets Tardor 2009

Moció institucional per la millora de la policia de proximitat

ICV-EUIA denuncia el mal funcionament del Consells de Districte

La restauració dels gegants de Sant Cugat

Informe de la ONG Transparencia internacional d'Espanya

I a Sant Cugat que fan per combatre el mosquit tigre ?

L'Ajuntament paga al Tot Sant Cugat i Diari de Sant Cugat 95.288€ anuals per inserció de publicitat i informació institucional (7.941€ mensuals)

Salut Pública: L'Ajuntament posa en perill la salut dels ciutadans de Sant Cugat i perjudica el medi ambient

L'oposició i els clubs santcugatencs exigeixen mesures urgents i un tom en la política esportiva municipal

PSC, ICV-EUiA I ERC lamenten que CIU no vulgui construir una escola bressol a Valldoreix

Carta a Marta Subirà

Moció per millorar el manteniment

La Floresta no és Sant Cugat ?

Vessament del clavegueram a la Riera de Can Llobet

Mala gestió de la recollida selectiva a Sant Cugat

Ética política i transparência

Gestionar la ciutat sense creixement

Riera de Can Llobet

Festa del Casal - Mira-sol

Inseguretat a La Floresta

La falta de transparencia com a resposta ?

Opcions virtuals de la web de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i resolució de conflictes.

La unitat de les esquerres: per què i per a què

Sant Cugat del Vallès, segle XXI o segle XIX ?

La llibertat com a resposta ?

﻿Any 2009 - Carrers pendents d'urbanitzar a Mira-sol (Sant Cugat)

Neix el més VDX

Sant Cugat, ciutat verda en mobilitat?

Recoder: un home amb bicicleta i corbata

Recoder: Vergonyes o medalles

﻿Sant Cugat del Vallès s'ho mereix

Prou abusos: Millor política social en època de crisis.

Festa Major - 2ª Part

Festa Major - 1ª Part

La desolació de la Plaça Barcelona de Sant Cugat

Deficiències en la política de medi ambient

Ventades a Sant Cugat

Any 2009 - Carrers pendents d'urbanitzar a Mira-sol (Sant Cugat)

Sant Cugat del Vallès s'ho mereix