Com publicar un article en aquest bloc:

PORTAL INDEPENDENT AL SERVEI DELS CIUTADANS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Per publicar un article en aquest bloc només heu d'enviar-lo mitjançant un correu electrónic a l'adreça: stcugat2@gmail.com indicant el nom i cognoms, telèfon de contacte i número del DNI.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Massa brutícia a Can Cabassa i Hospital General

Cada cop amb més freqüència s'observa més deixadeça i brutícia al voltant de l'hospital general així com als accessos i vores de l'autopista.
Durant messos les restes d'automòbils i tota mena de desperdicis campen per boscos i vores dels carrers.
D'altra banda al barri de Can cabassa s'està fent un mal ús de les papereres de nou, però aquesta desídia ens descobreix que la recollida de paereres no es fa al menys en 5 dies.
Els contenidors de recollida selectiva són plens continuament i la gent es veu obligada a deixar les bosses als voltants per no tornar-les a dur a casa. No volem més contenidors, sinó què els buidin amb més celeritat.
I en darrer lloc l'Ajuntament ha oplidat un contenidor d'escombraries espatllat i a mig obrir que no va poder buidar el servei de recollida des de fa 15 dies. millor jutgeu amb les fotos adjuntes.

Eduard Silvente i Cano

dissabte, 25 d’octubre del 2008

El vergonyós transport públic de Sant Cugat

Em sento avergonyida per viure a la ciutat més cara d’Espanya. Realment, no sé on es fiquen els diners els de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. D'una banda, veus a la policia local circular amb vehicles propis de sèries com 'Els vigilants de la platja', que valen 120 mil euros, i d'altra resulta que no hi ha parades d'autobusos decents a llocs necessaris o la línia regular no funciona com cal.
Per exemple, l'altre dia vaig haver d'anar al Centre Mèdic Fuster, ubicat a prop del DIR i de la BMW i no disposava de vehicle. Anava amb el meu fill d'any i mig i amb el cotxet. Ja és prou trist no tenir l'ajut de ningú, la gent s'ha tornat egoïsta i més en aquesta ciutat, i a sobre et trobes que els autobusos passen cada tres quarts d'hora i la parada d'autobús per anar a aquest centre mèdic està enmig de la carretera, s'ha de creuar la mateixa, que no té pas de vianants, per accedir-hi, els cotxes van que volen i a més no hi ha ni seients ni res.
Com continuï la crisi i la gent segueixi utilitzant el cotxe cada cop menys, sobretot la gent amb pasta, llavors s'uniran al meu clam. És una vergonya amb totes les de la llei. Com algú pateixi un accident, a l'Ajuntament de Sant Cugat se li caurà el pèl. Però bé, com que el Sr. Recoder no agafa el bus, doncs mira. I mira que va al DIR l'home! Que es passi per la parada, cony!

Ana Maria Rios

Manifest de la Festa de Tardor

EQUIPAMENTS I CULTURA POPULAR. PER UN SANT CUGAT SOCIALMENT INCLUSIU

La Festa de Tardor va nàixer l’any 1976 amb voluntat reivindicativa i d’incidència en la vida ciutadana santcugatenca. En la seva primera edició va reclamar ajuntaments democràtics. Des d’aleshores el context ha canviat profundament: disposem d’un ajuntament democràtic amb una important trajectòria i Sant Cugat i el seu teixit associatiu tenen poc a veure amb el que eren fa trenta anys. És per això que els objectius i les formes de la Festa han de ser repensats constantment, per tal d’ajustar-los a una realitat canviant i, per tant, a les necessitats i inquietuds dels santcugatencs i les santcugatenques.

El lema de la Festa d’enguany és la síntesi de diverses propostes. Hem volgut recollir en un sol lema qüestions diverses que formen part de la realitat actual, amb la qual cosa hem aconseguit un punt d’encontre sòlid de la pluralitat associativa de la nostra ciutat. Perquè, com s’ha dit mantes vegades, la Festa és i ha de seguir sent l’esdeveniment més important del teixit associatiu local, és quan les entitats i associacions de Sant Cugat es mostren als seus habitants i aquests s’hi poden apropar per fer-les una mica més seves.

Aquest any el teixit associatiu local vol expressar la necessitat que del Pla d’equipaments en procés d’elaboració en surti un proposta que respongui a les necessitats actuals i futures de Sant Cugat. Quan es redacta aquest Manifest desconeixem si els mecanismes de participació han funcionat i si les entitats i associacions locals han tingut una participació activa capaç de millorar la proposta inicial. En tot cas, ens manifestem decididament a favor de processos participatius a l’hora de decidir aspectes fonamentals de la ciutat i desitgem que el Pla d’equipaments vagi acompanyat d’un programa d’actuació i un pressupost de finançament. El Pla d’equipaments no ha de ser només un document de treball, d’aquí al 2018 ha de ser una realitat.

Volem equipaments per fer activitat cultural. I entenem per cultura el conjunt divers d’activitats que fan les entitats i associacions de la ciutat, siguin estrictament culturals, esportives, lúdiques, socials o d’un altre tipus. És per això que parlem de cultura popular, perquè sorgeix de la iniciativa ciutadana. I parlem de cultura en singular perquè no volem una ciutat fragmentada en cultures diverses i confrontades. Les expressions són diverses, perquè les sensibilitats, els orígens i els sentiments identitaris ho són, però hem de ser capaços de forjar un imaginari col.lectiu, amb la llengua catalana com a element cohesionador, amb el qual ens hi sentim tots identificats. Aquest és un element fonamental per tal d’aconseguir un projecte de ciutat de tots i per a tots.

Com dèiem en el manifest de l’any passat, una ciutat no s’acaba un cop posats els totxos i venudes les cases. Una ciutat és un projecte que s’està definint permanentment. Un projecte que ha de tenir la voluntat d’incorporar-hi tothom. Un projecte inclusiu, en definitiva. I Sant Cugat en això té molt a fer. Som una ciutat que hem més que doblat la nostra població en els darrers vint anys, sobretot a conseqüència de l’arribada de milers de barcelonins. A més, en els darrers vuit anys han vingut milers de persones procedents de països llunyans, llatinoamericans en especial. A la qual cosa cal sumar els nous santcugatencs que s’han trobat un Sant Cugat estroncat per la fallida del sector immobiliari, estem parlant dels barris de Can Mates i Can Vulpalleres. I, per últim, no volem oblidar aquells sectors socials que es veuran més afectats per l’actual crisi econòmica, de la qual ningú encara no en sap veure el final. Tots ells estan cridats a formar part, amb plenitud de drets i deures, d’aquesta ciutat. I en això ha de jugar-hi, com ja ho fa, un paper molt important el seu teixit associatiu. En aquest tasca les entitats i associacions hi posen la seva principal riquesa: els seus associats i la seva vocació de servei públic. Però els calen instruments i aquí juga un paper insubstituïble l’Ajuntament. És per això que des d’aquí demanem un Pla d’equipaments que doni resposta a les necessitats i els reptes que té plantejats la nostra ciutat i el seu teixit associatiu.

Sant Cugat, octubre del 2008

dijous, 23 d’octubre del 2008

Cap a un Sant Cugat més sostenible ?

Havíem parlat ja fa temps de l'inici de les activitats de la oficina sostenible de Sant Cugat. Això va ser cap el mes de febrer, i entenc que ja ha passat prou temps per haver pogut fer un balanç de la seva activitat. En l'article inicial parlàvem de la existència d'una sèrie (que crèiem i seguim creient excessiva ) de 34 indicadors ambientals, dels que destacàvem que, dissortadament, no en disposàvem de dades actualitzades i que , conseqüentment, no podíem parlar de millores (ni pràcticament de cap altre cosa) en la gestió de la sostenibilitat de la vila. També havíem dit: "Quan es disposi de dades actualitzades ens comprometem a ajudar a fer - les públiques" , i "entenem que obtenir i divulgar aquesta informació, així com proposar plans d'acció quan es consideri necessari, és una de les principals tasques de la oficina de sostenibilitat".

Dissortadament, no podem pas dir que haguem avançat encara gaire en aquest sentit. Es a dir, no disposem de més dades ara que de les que disposàvem fa un temps. Així, no hem estat capaços (al menys, encara) de quantificar d'una manera seriosa els estalvis assolits en la campanya de la sequera (que, tot i això, han estat qualificats de molt importants per part de la regidora Subirà, i cosa que, per altre part, no dubtem, encara que preferiríem que no ens fessin tocar d'oïda) Però, això sí, som optimistes, doncs sembla bastant clar que , ara sí, la oficina té clar que una de les seves tasques sistemàtiques cal que sigui la de treballar sobre indicadors, i hi ha un compromís clar de no solament obtenir i fer públiques una nova tongada de dades, sinó d'establir mecanismes de sistematització d'aquestes. Es a dir, definir els terminis en que cal renovar-los i els mecanismes per fer-ho, que són sovint demanar les dades a les empreses subministradores, per exemple, d'energia elèctrica, aigua o combustibles. Perquè, tal com ens temíem (encara que no ho havíem expressat per escrit), en definir els indicadors - tasca duta a terme exteriorment, amb el suport d'una consultora - no s'havien establert aquests mecanismes, al menys d'una manera estable, donat que sembla ser que la consultora donava peixos més aviat que no ensenyava a pescar. Això està molt bé a l'hora de publicar el primer peix.. però ara ha calgut aprendre a pescar, i en particular, a identificar els caladeros de l'informació. La veritat, si es disposa de pocs recursos, com és el cas, això és una feinada.

El que és important és que en aquests moments, s'està duent a terme aquesta tasca, i hi ha un compromís recollit en acta de cara a final de novembre de tancar els indicadors, tal i com estiguin, i disposar-ne la setmana del 25 de novembre. Es d'esperar que no només se'n disposarà, sinó que també es faran públics, així com també es faran públics els terminis esperats de renovació de les dades.

Aquest serà el moment de iniciar un debat, bàsicament, sobre dues coses:

1 - Que tal funciona el sistema d'informació de que ens hem dotat: suficient, insuficient, falten o sobren coses (o les dues). Es tracta d'un debat purament instrumental, que es de esperar que no ens distregui massa del que és realment important, que és el punt següent. Això no vol dir que no calgui fer propostes per tal de millorar aquest instrument que, segur, a la primera no serà allò que es diu perfecte.2 - Que tal estem en relació amb nosaltres mateixos fa un temps, i amb altres poblacions amb les que tingui sentit comparar-se. A partir d'ací, la feina de la Comissió de Seguiment ja pot ser una altre, ben interessant: contribuir a elaborar, proposar i/o fer el seguiment dels plans d'acció que es de esperar que es plantegin a partir de l'avaluació més o menys crítica dels resultats assolits.

El que ens haguem centrat en aquest punt , que creiem crític, no vol dir que la Oficina sostenible no estigui fent altres coses. En particular, la Oficina es planteja millorar el tema de la comunicació amb els ciutadans, via els mitjans i per medi d'actes organitzats en col·laboració amb altres entitats. Us anirem tenint puntualment informats. Queda també pendent un monogràfic sobre mobilitat.

Josep Julià
Fundació Sant Cugat

divendres, 17 d’octubre del 2008

Comerciants i veïns es senten humiliats per l'Ajuntament de Sant Cugat

Les primeres impressions de la reunió que van mantenir responsables de l'Ajuntament de Sant Cugat, encapçalats per la regidora Marta Subirà, i comerciants i veïns afectats per les polèmiques obres de Can Quitèria, són totalment decebedores. Veïns i comerciants han manifestat a Eleminds la seva indignació davant l'actitud prepotent del consistori i la intenció d'aquest de desviar l'atenció del tema principal, que és fer les obres sense consens i amb nocturnitat, amb el tema dels tickets o vals del parking.
Els comerciants de la zona, que ja han vist, i sensiblement, decrementar el seu volum de vendes a causa de les obres i la molt menor afluència de públic a causa de les mateixes, temen haver de tancar en el futur gràcies al seu Ajuntament, que té previst continuar la modificació viària dels voltants properament, fent el caos circulatori encara més gros. Aquests continuaran reunint-se i promovent accions contra la política del consistori en la zona de Can Quitèria.
Aquests veïns i comerciants fan una crida a l'oposició de la ciutat perquè es posicioni clarament contra unes obres que no compten amb el suport dels afectats i que van ser fetes sense el seu consentiment. Properament, Eleminds us anirà informant de més informacions confidencials sobre aquest assumpte.

Toni Rabascall
Per més informació, fer clic aquí.

dijous, 9 d’octubre del 2008

Una altra irregularitat, i van .....

Amb quina aigua rega el camp Club de Golf Sant Cugat?

El passat 27 d'agost el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava un anunci de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) pel qual se sotmetia a informació pública la sol·licitud de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per a l'autorització d'abocament de les aigües residuals de la urbanització Costa del Golf al torrent de Llaceres, al peu del Parc de Collserola, torrent que transcorre per la Torre Negra.

Primera sorpresa. En quines condicions fou aprovada aquesta urbanització els anys 90 si encara s'ha de tramitar aquesta autorització?
Si més no, l'ajuntament de Sant Cugat del Vallès, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona i l'ACA (la successora de la Junta de Sanejament) han de respondre aquesta pregunta.

En consultar l'expedient d'autorització d'abocament constatem que la solució proposada per l'ajuntament i informada favorablement per l'ACA considera la urbanització Costa del Golf com un nucli urbà inferior a 2.000 habitants, talment com si estigués completament aïllada enmig de la regió metropolitana de Barcelona. Recordem que amb dades del 2007 Sant Cugat té 74.345 habitants.

Segona sorpresa. Aquesta consideració de població de menys de 2.000 habitants permet proposar uns paràmetres d'abocament que no s'adapten a la Directiva Marc de l'Aigua ni a la Directiva 91/271/CEE sobre el tractament d'aigües residuals urbanes.
Ajuntament i ACA ens poden explicar quin criteri utilitzen per a determinar que la urbanització no forma part de la trama urbana de Sant Cugat?


En analitzar la sol·licitud i buscar solucions alternatives a l'abocament sol·licitat descobrim que el Club de Golf Sant Cugat està tramitant des del 2002 una concessió d'aigua per a regar les seves instal·lacions, que foren dissenyades i construïdes el 1917.

Tercera sorpresa. El Club de Golf Sant Cugat no té cap concessió d'aigües per a regar les seves instal·lacions.
Com està regant? Amb aigua de pluja només? Amb el suport de la xarxa d'aigua potable? Amb aigua de pous no legalitzats?
Mentre hi ha hagut vigent el decret de Sequera i les mesures excepcionals, alguna administració ha mirat com regava el golf mentre els ciutadans feien cas de les recomanacions d'estalvi? Qui els ha estat subministrant aigua?
Ajuntament, ACA, l'empresa distribuïdora d'aigua a Sant Cugat ens haurien de poder respondre aquestes preguntes i què han estat fent des del 1917.

És evident que exigim respostes convincents per part de les administracions, a més que obrin els expedients informatius i sancionadors necessaris. I també solucions, que han de passar pel tancament provisional del camp de golf si és necessari.

L'ACA està a punt d'aprovar el Programa de Reutilització d'Aigua a Catalunya, i té uns criteris per a la tramitació, resolució i informe dels procediments administratius de concessió d'aigües per reg d'instal·lacions esportives, aprovats pel Consell d'Administració el 7 d'abril de 2005.

Fan la feina o l'hem de fer nosaltres?

Les administracions es guanyen la credibilitat exercint les competències que tenen atribuïdes i exercitant-les. Si ho fan de manera arbitrària, són parcials. Si ho fan de manera equitativa, són democràtiques.

Sovint s'atribueix als moviments ecologistes una intolerància que no ens és pròpia. Ara estem fent un exercici de responsabilitat social denunciant aquesta situació i actuació parcial de les administracions. Denunciem, de fet, que les administracions no segueixen les normes que elles mateixes estableixen.

La responsabilitat social és també una exigència per les administracions (hauria de ser un dels seus objectius). I pel Club de Golf Sant Cugat també.


ADENC-EdC, Assemblea de Joves de Sant Cugat, Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant
Cugat, CUP-Sant Cugat, ERC Sant Cugat, ICV Sant Cugat i PSC Sant Cugat
El Vallès, 9 d'octubre de 2008

Més informació: Toni Altaió i Morral -- Oficina Tècnica de l'ADENC
937171887 655179694 -- taltaio@adenc.cat

Sobre equipaments i participació

En l’editorial del número 54 em vaig referir al Pla d’equipaments, que aleshores encara era en una fase incipient pel que fa al seu coneixement públic. I fa pocs dies m’hi he tornat a referir en un escrit al Fòrum Sant Cugat. En aquest article em proposo seguir reflexionant sobre aquest tema i, de pas, matisar les meves afirmacions forumistes, fetes amb menys informació de les que disposo en aquests moments.

Qualsevol procés participatiu, com el que ens ocupa, està supeditat a dues dinàmiques o voluntats: la de l’Administració (en aquest cas l’Ajuntament) i la del teixit associatiu (entenent per això el conjunt d’entitats i associacions existents, sense entrar aquí en si constitueixen realment un teixit associatiu o no, aquesta és una altra discussió). A partir de les característiques del procés santcugantec, vull reflexionar sobre els inconvenients o problemes amb els quals topen processos d’aquest tipus.

Comencem pels problemes originats per l’actuació de l’Ajuntament. Es fa difícil pensar que un procés participatiu sobre un tema com el del pla d’equipaments pugui ser abordat (i resolt) amb encert si es parteixen de bases tan febles: una diagnosi deficient i insuficient, elements i suports de difusió del Pla complexos i de difícil maneig, insuficiències metodològiques (a destacar: no organització de debats sectorials i tallers participatius de duració minúscula) i manca de lideratge per part de l’equip de govern en tot el procés. I vull referir-me especialment a aquest darrer aspecte. No es pot pretendre que un Pla d’equipaments sorgeixi a partir de la pluja d’idees d’un conjunt de persones, per interessades i informades que estiguin. No és possible si aquestes no disposen d’una proposta de pla articulat. S’entén que un procés participatiu ha de servir per canviar la proposta inicial, per enriquir-la i/o impugnar-ne una part; però no es pot pretendre que això es faci si la ciutadania no disposa de tota la informació i, sobretot, d’una visió global de l’objectiu proposat i del context en el qual s’haurà de fer realitat. Dues qüestions en aquest sentit. Com es pot discutir un Pla d’equipaments sense relacionar-lo amb la filosofia municipal sobre la construcció de ciutat i la seva gestió? Amb altres paraules, com pot ser que en aquest procés no s’hagi posat sobre la taula de debat la recent proposta de l’equip de govern basat en el concepte de “mapa de ciutat” i les seves derivacions? Una altra qüestió: és possible un debat seriós sobre el tema sense referir-se a l’actual crisi econòmica i les seves previsions, sobretot les d’ordre demogràfic? De què servirà fer una llarga llista d’equipaments, si després no som capaços de finançar-los? En definitiva, correm el risc de convertir el procés participatiu en un mer exercici reivindicatiu. I, francament, hauria de ser quelcom més. En tot cas, un Pla d’equipaments hauria d’anar molt més enllà d’un llistat de coses a fer.

I què podem dir de la participació i les possibilitats del teixit associatiu? No vull ser tan contundent com vaig ser en el meu escrit forumista, però tinc la impressió que la participació d’entitats i associacions no ha estat ben enfocada, si més no ha tingut deficiències importants. És cert que s’ha convocat, i per dues vegades, les entitats a participar en aquest procés. Però he notat a mancar un tractament més específic. No es pot posar a la mateixa altura la participació a títol individual (i ho dic amb tots els respectes per a tot ciutadà), que la de les entitats i associacions. És evident que aquestes tenen deficiències i que algunes de fet són més virtuals que altra cosa, però constitueixen l’àmbit de participació (i reflexió) ciutadana per excel.lència. I, a més, en molts casos són les que millor coneixen les necessitats socials en determinats àmbits. En definitiva, el teixit associatiu és una escola de democràcia, un element fonamental de generació de cohesió social i territorial i, a més, subministrador de serveis importants. Cal mimar-lo, doncs. Però, naturalment, per ser un interlocutor respectat i tingut en compte, cal que el teixit associatiu sigui realment existent. Un teixit no és un amuntegament de fils, sinó un entrecreuament entre aquests per produir un producte diferent. Crec que s’haurà entès el que vull dir. En tot cas, és un tema que podem seguir discutint en el futur.

En les properes setmanes es produiran esdeveniments que poden incidir en els aspectes sobre els quals he reflexionat. Per una part, cal ressenyar el seminari sobre “Eines i recursos per al teixit associatiu” que es va iniciar el proppassat dia 8 a l’Ateneu Santcugatenc, hi ha previstes tres sessions de diagnòstic i tres de propostes. Caldrà veure que som capaços de “parir” entre tots. Per altra part, la Festa de Tardor d’enguany s’ha proposat posar al bell mig de la Festa el tema del Pla d’equipaments: lema, manifest i debat. El debat del 8 de novembre, que organitza la Fundació, serà sense dubte un bon moment per reflexionar sobre totes aquestes qüestions. En definitiva, a mitjan o finals de novembre estarem en condicions de fer un balanç de tot plegat: sabrem què ha donat de si el procés participatiu i haurem palpat una mica més l’estat del nostre teixit associatiu.

Jordi Casas
Fundació Sant Cugat