Com publicar un article en aquest bloc:

PORTAL INDEPENDENT AL SERVEI DELS CIUTADANS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Per publicar un article en aquest bloc només heu d'enviar-lo mitjançant un correu electrónic a l'adreça: stcugat2@gmail.com indicant el nom i cognoms, telèfon de contacte i número del DNI.

dissabte, 28 de juny del 2008

El sistema monetari d'avui en dia

Sóc una lectora de un altre sant cugat. L'última revista electrònica parlava sobre una conferència del decreixement que es va fer a l'Ateneu. Doncs bé, jo hi vaig anar i ens varen passar un video que tractava del sistema monetari d'avui en dia. I feia molt temps que no veia un documental tant impressionant. Fa reflexionar molt i quan l'acabes de mirar fa replantejar moltes coses sobre a on estem anant. No sé si podries posar-ne la direcció si més no per recomanar-lo, és del youtube:


http://www.youtube.com/watch?v=nHt2MJTqUOQ

Videos complementaris

http://www.youtube.com/watch?v=bPfG67GUsbw&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=E5oj9xUANRo&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=HDphoW0VjEo&feature=related


Moltes gracies Berta per aquesta aportació

divendres, 27 de juny del 2008

Montserrat Turu presideix L’Assemblea extraordinaria de les EMD de Catalunya

Valldoreix lidera l'agrupació de EMD en el procés que ha començat creant una comissió conjunta amb el Departament de Governació de la Generalitat que treballarà per assolir el reconeixement i formular les propostes de reformes pertinents de les lleis territorials i electorals que li afecten. L’objectiu, alhora, rau en la necessitat de cobrir certs buits legals de les competències que han de gestionar i que, en molts casos, queden en “terreny de ningú”.

La Presidenta de l’AEMDEC i Presidenta-Alcaldessa de l’EMD de Valldoreix, Montserrat Turu, juntament amb el president de l’EMD de Jesús, Pere Panisello, el president de l’EMD del Pla de la Font, Antonio Miguel Pardos i la presidenta de l’EMD de Tornafort, Núria Garcia, encapçalen aquesta comissió que treballarà sobre aquests aspectes, i d’altres com l’actual problema del finançament d’aquests Ens Locals que depenen dels pressupostos d’altres ajuntaments; o com els ha d’afectar el desenvolupament del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Anteriorment, Montse Turu, al capdavant de l'esmentada Associació, ja va aconseguir un canvi en la Llei de Règim Local de Catalunya referent a les substitucions dels Presidents de les EMD, així com la inclusió d'aquestes en l'Estatut de Catalunya com a Ens locals autònoms

L’elecció dels representants de la comissió, així com dels suplents Sr.Antoni Navines, president de l’EMD Vila i Vall de Castellbò i el Sr. Miquel Guiu, representant de l’EMD de Gerb, es va fer en el marc de l’assemblea de l’Agrupació d’EMD de Catalunya. Aquesta, es va celebrar el 17 de maig al Monestir de les Avellanes, al municipi d’Os de Balaguer (La Noguera), amb una participació de 17 EMD que, en molts casos, venien en representació d’altres que van excusar la seva presència.

Incomprensiblement el Grup Municipal de CiU-Actuem de l'EMD ha censurat que el titular d'aquesta notícia surti a la portada de l'informatiu municipal de Valldoreix, malgrat reconèixer la importància dels fets pel futur de les EMD.

Alex Santigosa Almendros - Secretari de l'Associació
Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix

dijous, 26 de juny del 2008

La banca ètica

El proppassat dia 19 vam realitzar la 3ª Tertúlia Sàvia a la seu de la Fundació. En Narcís Sánchez, representant de la U.I.P. a la Junta de FETS (Finançament ètic i solidari) i membre de la Junta de l’associació projecte FIARE de Catalunya, ens va parlar de la banca ètica.

En Narcís ens va informar que FETS és una associació que compta amb el suport de 60 entitats -entre elles i com ja ha quedat indicat, la Universitat Internacional de la Pau-, que té com a finalitats: a) sensibilització i promoció d’unes finances ètiques; b) prestació de determinats serveis, com la d’un observatori sobre finances ètiques; c) millora del marc legal; i d) impuls d’un sistema financer amb característiques pròpies (ètiques).

Ens va presentar algunes dades que justifiquen, entre d’altres, la necessitat de definir un sistema financer alternatiu. Ens va recordar que aproximadament un 20% de les persones són en risc d’exclusió social i que un 8% estan exclosos de l’ús de les entitats financeres convencionals (impossibilitat d’obrir un compte corrent).

Avui hi ha tres tipus d’entitats que no es mouen en el circuit de bans i caixes i que treballen en el camp de l’economia social, per definir-ho de forma entenedora: a) entitats que faciliten préstecs privats solidaris (microcrèdits); b) entitats creades per a prestar serveis als seus socis; i c) cooperatives de crèdit legalment constituïdes. Aquestes darreres són les que pròpiament es mouen en el camp de la banca ètica.

Què és un banc ètic? És una entitat que prioritza l’obtenció d’un benefici social, en la qual l’obtenció de benefici té com a única finalitat garantir la seva viabilitat econòmica. Aquestes entitats disposen d’un comitè ètic, independent, que valora, des d’un punt de vista social i a partir d’uns criteris preestablerts, l’impacte del projecte que demana finançament. Existeix, alhora, un llistat de factors excloents. Tots aquests criteris estan basats en els principis de la banca ètica: a) lluita contra l’exclusió social; b) democràcia en el seu funcionament; c) transparència de la gestió; i d) fomentar l’estalvi dels que volen conèixer i participar en l’ús dels seus diners. Pel que fa al seu funcionament, el marc regulador és el mateix que qualsevol altre banc.

No cal dir que a Catalunya (i a la resta de l’Estat encara més) és una experiència molt recent i encara no ha donat el salt al coneixement públic. Hi ha diversos factors que expliquen les dificultats per fer-ho: a) recursos limitats per donar-se a conèixer; b) manca de suport per part de les administracions públics, massa dificultats per a la seva constitució; c) desconfiança de la gent envers el seus resultats financers; i d) exigència de garanties que el seu finançament sigui realment ètic. Hi ha motius, però, per pensar que les seves possibilitats de creixement són àmplies: una enquesta ha evidenciat, entre altres aspectes positius, que un 75% de la gent està disposada a perdre uns mica de rendibilitat econòmica en benefici de projectes com aquest. Per altra part, l’experiència de altres països posa de manifest que hi ha un ampli camp per recórrer.

Ja entrant en projectes concrets i seguint la classificació que hem fet en el quart paràgraf. A Catalunya comptem amb:

Oikocrèdit: recull diners al primer món per finançar projectes al tercer món. És soci del projecte FIARE.
COP57 (creat el 198/): cooperativsa que dóna servei als socis. Amb presència a Catalunya, Aragó, Madrid i, des de fa poc, també Andalusia. També es soci del projecte FIARE.
Triados banc (2004). És de matriu holandesa i està instal.lat a Catalunya des del 2006 (casa de les Punxes, Barcelona). Projecte el seu finançament vers activitats de caràcter cultural, social i mediambiental.
FIARE (2005). És de matriu italiana i és present a Catalunya des del 2007. També és present al País Basc. Com explica la seva Memòria d’activitat 2007, l’objectiu del projecte FIARE és “Constituir l’any 2011 una cooperativa de crèdit que operi en l’àmbit financer des de criteris solidaris i alternatius al sistema bancari convencional. Un banc, tanmateix, l’objectiu principal del qual no serà la maximització del benefici econòmic, sinó rescatar el valor social dels diners i l’activitat econòmica al servei d’un món més just, humà i sostenible”. Té oficina al carrer Providència, 20 (Barcelona)[1] .

En definitiva, en Narcís Sánchez ens va demostrar que el concepte banca ètica no és un oximoron, amb altres paraules, que ètica i finances poden ser dos aspectes compatibles. Paga la pena que hi pensem i que ens informem al respecte. Traslladar la nostra actitud ètica als diners, no és poca cosa.

Jordi Casas
Fundació Sant Cugat


[1] A la seu de la Universitat Internacional de la Pau, que és també la de la Fundació, es pot obtenir més informació sobre aquest projecte.

dimarts, 24 de juny del 2008

COMUNICAT DE PREMSA - La Floresta

Hace aproximadamente un año, les remitimos un comunicado por el que les hacíamos saber que el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, había dictado sentencia, declarando nulo el proyecto de urbanización, fallando a favor de los vecinos del sector 2 – 5 de La Floresta Pearson el contencioso que habían interpuesto contra el Ayuntamiento de Sant Cugat, por razón del Proyecto de Urbanización y por las contribuciones especiales que pretendía cobrar, por la urbanización de las calles de dicho sector, en contra de la voluntad de los vecinos afectados.

El Ayuntamiento, recurrió dicha sentencia, que fue confirmada, por lo que elevó un Recurso de Queja ante el Tribunal Supremo, que en fecha 28 de Febrero de 2.008, ha dictado un auto, en virtud del cual ha desestimado dicho recurso de queja y el Tribunal Suoperior de Justicia de Catalunya ha dictado otro auto en 28 de Mayo de 2.008, por el que siendo firme la sentencia dictada en el citado recurso, ordena que se comunique al Ayuntamiento que no ha lugar a la queja, por lo que queda confirmada la sentencia que da la razón a los vecinos de dicho sector, y acusado recibo de la comunicación en el plazo de diez días, e indicado la autoridad o funcionario responsable del cumplimiento de la Sentencia, la lleve a efecto, adoptando las resoluciones que procedan y practicando lo que exija el cumplimiento del fallo, o sea que obliga al Ayuntamiento a devolver las cantidades giradas por las contribuciones especiales, (algunas satisfechas, otras depositadas o avaladas) pues al haber sido declarado nulo el Proyecto de Urbanización, no ha lugar al cobro de dichas contribuciones.

Para mayor ampliación de la noticia, pueden dirigirse a August Ribeiro Duarte, Pasaje Salud 14, tel 935893922,La Floresta Pearson, Presidente de la Asociación Administrativa de Contribuyentes del Sector 2-5 de la Floresta, y Abogado que ha sido el conductor y artífice de este gran triunfo.

Con el ruego de que esta noticia sea publicada y en su caso ampliada, en nombre de todos los afectados les saluda atentamente.

La Floresta a 9 de Junio de 2.008

Francisco de Urmeneta

divendres, 20 de juny del 2008

La urbanització del sector 11-13 de Mira-sol, un altre nyap ¡¡










Ja fa molts mesos que la empresa constructora va marxar i encara avui queden moltes coses per acabar:

· No s’ha plantat l’arbrat
· No s’han soterrat les línies telefòniques.
· L’enllumenat nocturn sols funciona la meitat del dies.
· Alguns postes s’aguanten amb taulons i altres per uns contenidors cilíndrics amb terra.

El més vergonyós és que la majoria de veïns ja hem pagat la totalitat de les contribucions. Estem finançant a l’ajuntament.
Desprès diran que el mirasolencs no som solidaris ¡¡

Veins dels carrers Toledo i Pontevedra.

dimarts, 17 de juny del 2008

La llenya de Sant Cugat ja ha fet el cim ¡¡


El passat cap de setmana va tenir lloc l’Aplec del Canigó, on cada any s’hi troba gent vinguda d’arreu de les terres catalanes amb la llenya que han dut i que, al mati del diumenge van pujar-la fins al cim del Canigó per preparar la foguera que renovarà La Flama.

Una representació santcugatenca ha participat a l’Aplec portant-hi la llenya que els santcugatencs van dur a la casa de Cultura, i com la gent dels altres pobles, va pujar-la fins al cim., on per tercer any consecutiu, llenya de Sant Cugat cremarà a la foguera que a les 12 de la nit del dia 22 s’encendrà al pic del Canigó.

Aquest foc renovat és la Flama del Canigó, que una cadena de rellevistes repartirà per les terres catalanes i encendrà els Focs de Sant Joan a moltes poblacions dels Països Catalans, com ho farà a Sant Cugat la vigília de Sant Joan.

Amics Joan i Jordi, moltes gracies

dijous, 12 de juny del 2008

Sobre la denominada “desafecció política o democràtica”

El proppassat mes de maig un equip d’especialistes, coordinat pel catedràtic de Ciència Política de la UAB Josep Maria Vallès, entregava al Govern de la Generalitat un estudi encarregat uns mesos abans. L’estudi és una recerca sobre les causes del que es ve denominant “desafecció política”, és a dir, el desinterès i distanciament de la ciutadania vers/de la política i, alhora, avança un seguit de propostes per tal de fer-hi front. El títol de l’estudi és prou significatiu al respecte: “Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya: materials per a un debat social”.

Com sigui que el que es pretén és fer un debat social, sintetitzem alguns dels seus aspectes més interessant, per tal de difondre els paràmetres proposats. L’informe parteix de la premissa que “el comportament electoral és el resultat més visible –per estadísticament quantificable- d’un conjunt d’actituds prèvies que es fa necessari explorar”. El mapa català d’aquestes actituds, que és el que en denominem desafecció política i que és similar al d’altres països, es caracteritza per: “apareix de forma destacada un baix interès per la política, una desconfiança notable en la capacitat ciutadana per influir en les decisions dels polítics o una valoració baixa o molt baixa de les institucions i, sobretot,dels partits i del personal polític”.Aquestes actituds, a part de quedar reflectides en l’abstenció, es manifesten en altres formes de comportament polític: una certa tendència al creixement del vot en blanc i nul; la baixa afiliació als partits i als sindicats establerts; l’aparició de propostes polítiques que es presenten com a moviments alternatius o d’oposició als partits tradicionals; el declivi de la participació en altres formes d’intervenció col.lectiva (AA.VV, AAMMPP,...); i la tendència a la constitució de plataformes reivindicatives d’àmbit territorial o sectorial al marge o en contra dels partits establerts.

No obstant l’indicat, l’informe constata que totes aquestes manifestacions “són compatibles amb un grau molt elevat d’adhesió a la democràcia com a règim polític, que més del vuitanta per cent de la població enquestada segueix considerant de manera persistent en el temps com la forma preferida de govern”. No estaríem, doncs, davant un qüestionament del sistema polític en la seva totalitat, sinó davant un problema de qualitat democràtica de la política. Aquestes actituds vindrien motivades per uns factors de fons i uns altres de més circumstancials. Entre els factors de fons, tindríem: el canvi en els valors dominants de la nostra societat, que accentuen l’individualisme dels projectes, l’exigència i l’expectativa de resultats immediats o l’aspiració a més benestar personal i menys preocupació per l’interès general; el sentiment que el fenomen de la globalització ha fet que els poders polítics es trobin “capturats” pels poder econòmics; la inadaptació de les institucions polítiques i dels partits a les condicions de la societat actual; una actitud tradicional de desconfiança i de descrèdit respecte de tot el que es refereix a la política i als polítics; una percepció de la política com un “espectacle”; una percepció dels partits i dels seus dirigents com a bàsicament centrats en els seus interessos de grup a la captura de càrrecs i influència; la manca de porositat i de democràcia interna dels partits; i el rol dels mitjans de comunicació que alimenten una imatge parcial, banal i negativa de la política. De manera més circumstancial, s’apunta a: la dificultat per entendre la lògica dels pactes post-electorals entre forces polítiques i la sensació d’inestabilitat provocada per l’experiència del govern de la Generalitat entre 2003-2006.

L’informe fa incidència en el fet que l’edat és en tots els països una variable que defineix actituds polítiques i comportament electoral. En aquest sentit, s’indica que a menys edat, menys implicació en la política i menys participació electoral. Així succeeix a Catalunya que presenta una joventut més distant de la política -i de la política institucional, en particular- que la població adulta. En aquest sentit, aporta una reflexió important: “... aquesta actitud dels joves obre un interrogant nou. En comptes d’un moment transitori, podria constituir potser l’etapa inicial de formació de conductes que aniran cristal.litzant definitivament. Si fos així, el recanvi generacional aniria estenent i consolidant encara més l’actitud general de desafecció i d’inhibició electoral”.

Com no podria se d’alta manera, l’informe indaga sobre les causes específiques de Catalunya en aquest fenomen de caràcter general. Com hem fet fins ara, ens limitarem a reproduir el que diu al respecte: “Si algun tret singular presenta la situació catalana actual podria derivar de la influència de dos factors propis: l’existència d’una divisòria o cleavage respecte del sentiment de pertinença nacional i l’impacte de la gestió accidentada de la recent alternança en el govern de Catalunya. Sobre el primer factor i sense excloure’n una influència menor, les dades no en confirmen un pes especialment determinant. Sobre el segon, en canvi, la consideració de les circumstàncies que han acompanyat aquella alternança després d’un llarg període d’hegemonia d’una sola formació política i la forma com aquesta alternança ha estat gestionada pel conjunt dels actors (partits, govern, oposició, mitjans) semblen haver aguditzat els símptomes crònics de la desafecció, tot i no ser-ne ni l’origen ni el factor principal”.

En definitiva, l’informe conclou que la situació catalana “reuneix els trets d’un fenomen de caràcter estructural ressaltat per alguns element de conjuntura. I, què s’hi pot fer?: “Hi ha factors que escapen a la capacitat d’intervenció dels poder públics. Però, en canvi, es poden identificar oportunitats per a respondre a gran dèficits del sistema polític que els ciutadans perceben com a motius per distanciar-ser’n”. Aquests grans dèficits reclamen dotar la política actual de:

Més intel.ligibilitat, perquè la complexitat dels processos polítics i de les qüestions que aquests processos regulen dificulten la seva comprensió per una part de la ciutadania.
Més transparència i participació, perquè sovint aquells processos es desenvolupen de forma innecessàriament obscura i distant de la ciutadania afectada.
Més responsabilitat i rendiment de comptes, perquè la resistència dels actors polítics principals a donar comptes de les seves actuacions és una de les causes principal de la desconfiança que la política actual genera entre la ciutadania.

Aquests tres grans blocs es concreten en una seixantena de propostes “(Apèndix. Un repertori obert de propostes per al debat”).

En definitiva, estem davant un estudi interessant que hauria de constituir un bon instrument per a un debat que esdevé imprescindible. Nosaltres hi hem volgut aportar el nostre gra de sorra des d’aquestes pàgines.

Jordi Casas
Fundació Sant Cugat

EL Decreixement arriba a Sant Cugat

Temps de re-voltes és un col·lectiu sorgit a la tardor del 2007 a partir d'un grup de persones provinents de l'Infoespai de Barcelona i d'altres col·lectius dels moviments socials. A partir del febrer del 2008 hem iniciat una marxa en bici arreu del territori català per promoure el decreixement i organitzar una trobada de moviments socials a principis de juliol per contribuir a crear una xarxa de contrapoder. Durant més de dos mesos ens hem aturat a una trentena de comarques i poblacions per compartir debats sobre decreixement i altres maneres de viure i d’organitzar-nos.
Aportem reflexions entorn el context actual de crisi energètica i com el sistema financer condiciona la nostra existència.
Enfront aquest context, creiem que és necessari un nou sistema econòmic realment sostenible.Desmonetitzar aspectes de l’economia i alhora, impulsar la construcció d’un altre funcionament monetari.
La Marxa és necessària perquè el canvi de model de vida va més enllà d’una convicció, és una necessitat. Per aquesta raó, volem fer-la participativa, obrir-la a totes aquelles persones i col·lectius que s’hi vulguin sumar, que vulguin acompanyar-nos en aquest recorregut per a la construcció d’una altra manera de viure.

Dimecres 18 de Juny
Lloc: Ateneu Plaça, Pl. Pep Ventura, 1
19.00 Xerrada crisi energètica i crisi alimentària20.00 Passi del video “Money as debt” i debat sobre el frau de la creació de diners i la crisi financera.

Dijous 19 de Juny
Lloc: Local de la cooperativa La Civada, Ateneu del barri, Crta. Cerdanyola, 27
19.00h. Xerrada d'Introducció al decreixement.
20.00 Taller-debat: el decreixement a Sant Cugat i/o taller d’economia contrahegemònica
Sopar popular a càrrec de la Civada

Què es pot esperar d'aquests tallers? quina relació pot tenir la població de Sant Cugat amb la moguda del decreixement?

No és intenció d'aquest article donar pistes i dirigir els tallers. És preferible que cadascú trobi la millor manera d'adaptar-se a la crisi que ens ve a sobre. No obstant hi ha aspectes/conclusions que ja es poden preveure que sorgiran: pel que fa a l'activitat del dimecres, és una manera molt bona per introduir-se a la magnitud de la crisi, i per adonar-se que el model econòmic vigent -el sistema capitalista- té un greu problema de sostenibilitat.
Pel que fa a l'activitat del dijous; afloraran en els debats les actituds quotidianes i no tant comunes, que suposen una resistència al sistema capitalista. Entre les activitats quotidianes hi ha l'intercanvi de bens i serveis sense que intervingui el diner: des de les tasques domèstiques, fins a les relacions d'intercanvi entre veïns i amics (m'expliques això?, que tindries tal cosa?, pots vigilar els nens una estona? em pots regar les plantes aquesta setmana?).De les activitats menys exteses, hi ha les xarxes d'intercanvi que organitzen aquests intercanvis que s'han exemplificat -Sant Cugat té una xarxa força important amb seu a la casa de cultura, i altres petites xarxes com ara l'intercanvi de llibres de l'Ateneu; però també hi ha altres activitats que suposen passos intermitjos entre el capitalisme neoliberal i un nou model social. Les botigues com a contrapoder a les grans i mitjanes superfícies són un exemple de consum en contra del sistema; però encara es pot anar més enllà tot consumint en cooperatives autogestionades de consum com ara "la Civada" situada a l'"Ateneu del barri". Els horts d'autoconsum i els comunitaris són activitats de producció que tot i millorar la nostra societat, fan reduir el pervers PIB. Però no tot s'acaba en la producció i l'intercanvi: autogestionar-se el transport -a peu o en bicicleta, sense demonitzar el necessari transport públic-, cuinar més -i comprar menys productes elaborats-, invertir en banca solidària (fiare, fets, oikocredit,...), són gestos que molts veïns santcugatencs realitzen i que ens estan preparant les alternatives necessàries per a suavitzar la transició cap al nou model -que molts pensem que si no el preparem ens caurà igual-.

Miquel Vallmitjana